10

Els miserables-Víctor HugoHugo, Víctor
Els miserables

Figueres: Ediciones del Brau, 2002

El 29 d’abril de l’any 1869 es va dir de la novel·la “El senyor Hugo no ha fet un tractat socialista, ha fet quelcom més perillós: ha posat la reforma social en novel·la, li ha donat vida i color, moviment, prestigi, publicitat

Qui podria explicar-se millor per motivar-vos a lectura d’aquesta meravellosa obra francesa del segle XIX.

El seu autor, Víctor Marie Hugo, és un autor conegut per la seva lluita contra les injustícies i el sofriment.

Víctor Hugo ens novel·la la història del seu segle pretenent un estil narratiu que fos a la vegada drama i epopeia, realista al temps que idealista. I com ell mateix va manifestar una novel·la completa on Walter Scott quedés lligat a en Homer.

A través de la novel·la vivim Waterloo, mirem al burgés i mirem des de la mirada del burgés, i l’evolució ideològica del segle XIX. I també podem seguir el pas d’un Víctor Hugo romàntic a un Víctor Hugo metafísic.

Víctor Hugo amaga darrera la simplicitat narrativa una enverinada novel·la on hi caben la seva visió de la humanitat, del progrés i del Home.

Un bon exemple és el text que dóna sentit al títol:

“L’ésser humà sotmès a la necessitat extrema és conduït fins al límit dels seus recursos, i a l’infortuni per tots els que transiten per aquest camí.

Treball i salari, menjar i recer, coratge i voluntat, per a ells tot està perdut. La llum del dia es fon amb l’ombra i la foscor entra en els seus cors; i enmig d’aquesta foscor l’home s’aprofita de la debilitat de les dones i els nens i els força a la ignomínia. Després d’això cap tot l’horror. La desesperació tancada entre unes frèvoles parets dóna cabuda al vici i al crim…

Semblen totalment depravats, corruptes, vils i odiosos; però és molt rar que aquells que hagin arribat tan baix no hagin estat degradats en el procés, a més, arriba un punt en què els desafortunats i els infames són agrupats, fusionats en un únic món fatídic.

Ells són Els Miserables, els paries, els desemparats.”

Víctor Hugo fa del Jean Valjean, personatge eix central de la novel·la, un profeta maleït, un Crist redimit i recrucificat en benefici de la Humanitat que s’ha perdut. Jean Valjean esdevé un símbol de la lluita contra la unitat globalitzadora de particularitats.

Aquesta novel·la té un missatge. La idea motriu que va impulsar a Víctor Hugo a treballar més de dotze anys en ella és que la Humanitat no està irremissiblement encarrilada cap a una direcció sinó que es pot canviar i millorar o empitjorar. I el plantejament revolucionari encara avui dia que existeix la possibilitat de la reinserció social dels delinqüents.

La novel·la són 5 volums de llei, política, ètica, justícia, religió i de lluita bé contra mal.

I 5 volums d’història francesa: restauració monàrquica 1815-1848, 2 revolucions 1830 i 1848, industrialització i colonització i restabliment de la 3a república.

I 5 volums de presentació de cinc miserables: Jean Valjean, Cossette, Fantine, Marius, Janvert, los Thernardier que representen valors com la solidaritat, la responsabilitat, la honestedat.

Els miserables es va estrenar com a musical en el teatre Barbican de Londres el 8 de octubre de 1985. Els miserables de Alain Boublil i Claude-Michel Schönberg, amb lletres de Herbert Kretzmer i direcció de Trevor Nunn i John Caird, ha viatjat per tot el món i ha estat mereixedor dels premis més importants incloent vuit Tony. Actualment és el musical amb més temps en cartell a la història dels musicals. (Més de 25 anys en la cartellera britànica).

L’any 1907 es va fer la primera adaptació al cinema mut, i l’ha seguit una altra de l’any 1958, i estem a punt de veure a Anne Hathaway, Hugh Jackman, Russell Crowe i Amanda Seyfried dirigits per Tom Hoper.

Vídeo promocional del musical a Barcelona

Vídeo promocional de la pel·lícula d’aquest 2012

No hi ha excuses per deixar escapar aquesta experiència literària… i aquest referent cultural.
 

Escrit per | Tieta Mame

Excèntrica, vital, capritxosa, seductora i adorable… Em dic Estrella i em trobareu a la Biblioteca Sant Gervasi- Joan Maragall.

10 Comentaris

  1. Francesc Xavier

    8 gener 2013 at 22:18

    Que voleu que us digui, jo sempre m’he decantat més per en Janvert…

  2. Hipatia

    9 gener 2013 at 23:40

    Vaig tenir la sort d’assistir al musical al BTM a principis de l’any passat. Senzillament impressionant. Les meves expectatives van quedar sobradament superades, el muntatge, els actors, les veus… excepcional. Espero que la pel·lícula no em decepcioni.

  3. Hatshet

    11 gener 2013 at 8:49

    Totalment d’acord amb Hipatia, el musical és espectacular!

  4. cristina

    11 gener 2013 at 13:58

    El musical magnific i la pel·licula no m’ha decepcionat gens!!!

  5. Anna Vilella

    11 gener 2013 at 18:47

    La pel·lícula no l’he vist. La novel·la magnífica.

  6. Víctor Beltran

    13 gener 2013 at 9:46

    Jo també vaig anar a veure el musical. Del millor que he vist mai. A Londres feia un grapat d’anys que hi era en cartell. Està considerat un dels millors musicals de la història. La pel·lícula no tinc intenció de veure-la.

  7. Lorena Ripoll

    20 gener 2013 at 22:01

    Arrel de l’estrena de la pel·lícula me començat a interessar per la història escrita per Victor Hugo així que gràcies pel comentari, ara ja en sé una mica més i estic animada per veure la pel·lícula i qui sap potser també el llibre.

  8. Lorena Ripoll

    20 gener 2013 at 22:03

    Arrel de l’estrena de la pel·lícula m’he començat a interessar per la història escrita per Victor Hugo així que gràcies pel comentari, ara ja en sé una mica més i estic animada per veure la pel·lícula i qui sap potser també llegir el llibre.

  9. Alexandra

    22 gener 2013 at 16:32

    a mi també em va encantar!

  10. Tieta Mame

    28 gener 2013 at 11:12

    Russell Crowe soberbi com a Janvert i com he rigut amb els Thernardier. L’argument i la música aconsegueixen treure la llagrimeta, però els actors fan viure una època significativa de la història francesa. Totalment recomendable el llibre i el musical. I la pel·lícula val molt la pena.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada