Secrets que no s’expliquen

La vida secreta de las palabras - Isabel Coixet

La vida secreta de las palabras - Isabel CoixetCoixet, Isabel. La vida secreta de las palabras. Barcelona: Cameo Media, DL 2006

Hana és una jove mig sorda i solitària que treballa en una fàbrica tèxtil, un dia els sindicats l’obliguen a agafar, contra la seva voluntat, uns dies de vacances. De manera casual aconsegueix una feina com a infermera cuidant a un accidentat, Josef, que ha perdut temporalment la visió, en una plataforma petrolífera.

Entre els treballadors que viuen a la plataforma, i sobretot, entre la infermera i el malalt, s’anirà establint una curiosa relació a través de les paraules… i dels silencis.

La vida secreta de las palabras, és una pel·lícula intimista, on, la directora catalana, Isabel Coixet, va explorant la intimitat dels dos protagonistes a través de les seves converses, i ens va descobrint, lentament, les misèries i les pors dels protagonistes.

Font: Cupressus Sempervirens

Per mi, la força de la pel·lícula recau en els dos personatges protagonistes, magistralment interpretats per Sarah Polley i Tim Robins, uns personatges complexos i turmentats que es complementen a la perfecció: Hana, una dona forta, dolça, però a la vegada hermètica i dura, amaga un terrible passat, i Josef, un home tendre i molt humà, amb un passat que intenta oblidar, que s’amaga darrera la ironia. Els personatges secundaris també estan molt cuidats, potser em quedo amb el cuiner, interpretat per Javier Cámara.

Font: Wikipedia

La pel·lícula té un aire similar a una altra història de la mateixa directora que fa una mica més d’un any ja vaig recomanar: Mi vida sin mi, per tres raons: les dues giren al voltant de la necessitat d’estimar i la mort, els personatges, tant principals com secundaris, són complexos i magistralment interpretats i, finalment, té una banda sonora espectacular que acompanya tota la història. Ah! I tot això sense tenir en compte que l’actriu protagonista és la mateixa, la canadenca Sarah Polley.

Font: IRCT

La vida secreta de las palabras es podria considerar una pel·lícula-denúncia contra la tortura humana i la protagonista com el símbol de les víctimes supervivents dels conflictes armats. Un detall curiós, la plataforma porta el nom de Inge Genefke, ambaixadora del Consell Internacional de Rehabilitació per a les Víctimes de la Tortura, una organització internacional independent que promou i dóna suport a la rehabilitació de les víctimes de la tortura i les treballa per a la prevenció de la tortura a tot el món.

La pel·lícula va guanyar, al 2005 4 premis Goya: millor pel·lícula, director, guió original i disseny de producció.

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

4 comentaris a “Secrets que no s’expliquen”

  1. A mi em va agradar molt i em va impactar molt la fortalesa dels personatges i alhora la seva fragilitat. Magistral interpretació del protagonistes. Molt bona recomanació, sí senyor!

  2. Per mi, el millor de la pel·lícula és com dues vides destroçades que s’entrecreuen poden desprendre tanta dolçor en un ambient tant cru; la força que converteix cada petit detall en el més important i, sobretot, un desenllaç d’aquells que sorprenen…

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.