1

Fante, un legado de escritura, alcohol y supervivencia - Dan FanteFante, Dan. Fante: un legado de escritura, alcohol y supervivencia. Barcelona: Sajalín, 2012

Començaré a parlar de la família Fante parlant de Charles Bukowski. A Bukowski hi havia molts autors que li agradaven, i molts d’altres que no, seva és la frase “els crítics confonen profund amb avorrit”. Alguns dels seus autors predilectes eren Knut Hamsun o Louis-Ferdinand Céline, però per sobre de tots li encantava John Fante.

Hi ha similituds: fills de pares emigrants i pobres, es van sentir durant anys americans de segona (de fet Bukowski era de pare nord-americà però va néixer a la ciutat alemanya d’Andernach), i la literatura els va salvar i els va fer respectables.

John Fante, treballant

Però tornem als Fante. John Fante no va ser un model de pare, o almenys no va ser un model en tot. La seva passió va ser la literatura però la va deixar aparcada a favor de la molt més rentable ocupació de treballar com a guionista a Hollywood (quan va rebre el primer xec estava convençut que per un error li havien posat un zero de més), i per ell els fills eren cosa de la dona.

Un fet va marcar clarament l’abandonament de John Fante de la literatura, als anys 30 va publicar la fenomenal Preguntale al polvo, però l’editorial que la va publicar era la mateixa que havia publicat una versió en anglès del Mein kampf, i els judicis i problemes que els va portar això va fer que no poguessin dedicar-se a promocionar la novel·la de Fante.

Joyce i John Fante

I en Dan, el fill? Doncs abans de ser escriptor va dedicar-se a pràcticament totes les ocupacions possibles, amb millor o pitjor fortuna, però es va trobar amb una herència que no s’esperava, l’alcoholisme. L’avi Fante era alcohòlic, John Fante va consumir alcohol en grans quantitats durant molts anys de la seva vida, fins que es va combinar amb la diabetis i va haver d’afluixar, Dan va estar enganxat a drogues i alcohol, entre d’altres.

Per Dan Fante la literatura va ser una redempció al final del camí, literalment, i després els gens Fante van fer la resta.

Alcoholisme i una capacitat innata per l’escriptura, sovint autobiogràfica, necessària per lluitar amb els seus dimonis. Charles Bukowski tenia a Henry Chinaski, John Fante a Arturo Bandini i Dan Fante a Bruno Dante, i a les seves novel·les està la seva vida. I en aquest llibre tenim la versió sense novel·lar.

Una infància i part de la vida adulta marcada per l’autoritària figura del pare, amb qui només es va entendre els darrers anys quan ambdós es van dedicar a la literatura. La mort del pare, amb una grandesa èpica com se’ns explica a Chump Change on el pare del protagonista jau al llit de l’hospital, amputat, intubat i resistint-se a morir amb determinació. Un llibre ideal per saber més d’aquesta curiosa saga de novel·listes viscerals, amb tot de detalls i fotografies. Incloent, a la part final, les dificultats de Dan Fante per trobar editor, perquè a vegades es confon dir les coses pel seu nom amb la pornografia. La seva primera novel·la va recórrer més de 30 editorials i es va haver de publicar primer a França i en francès, però d’això ja vaig parlar-ne en un altre post.
 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

1 Comentari

  1. Lydia Golden

    3 febrer 2013 at 6:08

    John Fante (1909-1983) fue un escritor estadounidense . Nacido en una familia humilde de origen italiano , estudió en la Universidad de Colorado y se mudó a California , donde ambientó la mayoría de sus novelas. Son constantes de sus obras: la pobreza, el catolicismo en relación a la comunidad italoamericana y la incomunicación en la familia o en la pareja. Su trabajo más conocido es Ask the Dust (1939), una novela semiautobigráfica acerca de la vida en Los Angeles , California , la tercera de una serie de cuatro novelas, ahora conocidas como “la saga de Arturo Bandini”. Trabajó como guionista en Hollywood y dedicó su vida a la literatura, aunque sólo alcanzó el pleno reconocimiento de la crítica y del público después de su muerte.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.