Les tradicions es poden canviar?

La fuente de las mujeres - Radu Mihaileanu
image_pdfimage_print

La fuente de las mujeres - Radu MihaileanuMihaileanu, Radu. La Fuente de las mujeres. Barcelona: Savor, DL 2012

En un poble àrab remot del nord d’Àfrica les dones cada dia han d’anar a buscar aigua en una font a la muntanya, a través d’un perillós camí. Tot i demanar contínuament que es canalitzi l’aigua corrent fins el poble la resposta sempre és negativa, ja que tenen en contra les lleis i les actituds masclistes dels homes del poble, dels qui governen i dels religiosos, i, sobretot, la tradició. Un dia, cansades, decideixen lluitar amb l’única arma que les dones tenen … i comencen una vaga d’”amor”, és a dir, de sexe.

Molts han criticat aquesta pel·lícula pel fet de ser massa romàntica i poc creïble, però crec que és important donar-li el mèrit de voler explicar la història quotidiana de moltes dones en llocs on han de treballar durament i són maltractades només pel fet de ser dones.

No puc negar que el director romanès Radu Mihaileanu sigui un dels meus preferits, i és que l’enfocament de les situacions històricament dramàtiques que té, intentant trobar-hi una fil d’esperança a qualsevol situació, em té enganxada.

Font: Wikipèdia

La pel·lícula amb què el vaig conèixer, i que li va donar reconeixement mundial, va ser El tren de la vida, que tractava sobre l’holocaust, amb Vete y vive es va endinsar amb les identitats religioses a través d’un jove etíop que es fa passar per jueu, i finalment, amb El concierto, va aconseguir l’èxit internacional parlant sobre les conseqüències del comunisme.

Precisament, gràcies a l’èxit de El concierto va aconseguir el finançament per la seva última pel·lícula: La fuente de las mujeres, on reivindica que algunes tradicions són una discriminació brutal de la dona. Una pel·lícula on el director romanès en mostra la cultura àrab, els seus costums i el paper de la dona en una societat tradicional que lentament va canviant.

Els cants i els balls de les protagonistes són un element fonamental de la història, així com una cuidada fotografia i vestuari. També cal destacar les genials interpretacions de les tres protagonistes femenines:

Font: Wikipedia

Hiam Abbas (Fátima, la sogra)
Actiu palestina, ciutadana àrab d’Israel, coneguda per la pel·lícula Stain Rouge de Raja Amar. L’any 2008 va protagonitzar a la mare d’un immigrant siri a la pel·lícula nord-americana The Visitor, també ha realitzat un petit paper a la pel·lícula Munich, de Steven Spielberg, i ha protagonitzat, juntament amb Natalie Portman: Zona libre. Aquest 2012 ha dirigit la seva primera pel·lícula: The Inheritance

Font: Wikipedia

Hafsia Herzi (Loubna, la filla)
Actriu francesa, de pares d’Algèria i Tuníssia, coneguda pel seu debut a la pel·lícula The Secret of the grain, amb la que va guanyar, al 2008, el César a la millor actriu més prometedora.

Aquest any ha protagonitzat la pel·lícula dirigida per Hiam Abbas: The Inheritance.

Font: Wikipedia

Leïla Bekhti (Leila, la nora)
Actriu francesa d’origen algerià. Al 2009 Géraldine Nakache va escriure un paper especialment per a ella a la pel·lícula Tout Ce Qui Brille, per la que va guanyar el premi César 2011 a l’actriu més prometedora. Actualment és una de les cares de la marca de cosmètics francesca l’Oréal Paris.

La pel·lícula va ser nominada als premis César 2011  en les categories de millor actriu (Leïla Bekhti) i millor vestuari, així com a la secció oficial del concurs del Festival de Cannes 2011.

image_pdfimage_print
Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.