4

Aman Iman - TinariwenTinariwen. Aman Iman. [S.I.]: Resistencia, p. 2007

Tot just estava preparant aquesta entrada quan va saltar als mitjans una notícia sorprenent i lamentable: els islamistes que dominaven el nord de Mali havien prohibit la música!

Precisament Mali és un dels països del món amb una major riquesa musical. Grans figures han sortit d’allà. Avui us en parlaré de Tinariwen, un col·lectiu de tuaregs que fan una música meravellosa que ells anomenen “assouf” i que a nosaltres els occidentals ens sona a blues, blues del desert (“Tinariwen” significa “deserts” en llengua tamasheq).

Si heu vist el magnífic documental de Martin Scorsese Feel Like Going Home, de la seva sèrie dedicada al blues, potser recordeu el moment en què Ali Farka Touré explica l’impacte que li va suposar escoltar per primera vegada John Lee Hooker, en adonar-se que el que feia el músic nord-americà s’assemblava tant a la música del seu país. La connexió entre l’ancestral cultura del continent africà i la música que van crear els esclaus negres als camps de cotó del Sud dels Estats Units és evident i encara se’n fa més quan escoltem una banda com Tinariwen. Tasteu-ne una mica i ho veureu:

El seu so de guitarres crepitants, veus carregades d’emoció i percussions hipnòtiques pot esdevenir fàcilment addictiu. A mi em tenen fascinat des que els vaig descobrir. De fet és llarga la llista de músics famosos que han proclamat la seva devoció cap a Tinariwen: Robert Plant, Bono i The Edge d’U2, Thom Yorke de Radiohead, Brian Eno, Santana… Al seu últim disc, hi col·laboren el guitarrista de Wilco Nels Cline i membres de TV On The Radio… fins i tot The Rolling Stones els han convidat a ser els seus teloners. Al següent vídeo, podeu veure Tinariwen acompanyats de dos membres de The Red Hot Chili Peppers, interpretant Cler Achel, la cançó que obre Aman Iman:

Per a aquesta entrada, he triat Aman Iman perquè va ser el primer disc de Tinariwen que vaig escoltar i perquè conté alguns temes que són clàssics del seu repertori, però qualsevol de les obres que han publicat és recomanable, des del seu debut amb projecció internacional (The Radio Tisdas Sessions, 2001) a l’últim (Tassili, 2011), on predominen els instruments acústics, passant per Imidiwan (2009), que ve acompanyat d’un DVD amb un revelador documental.

Tan apassionant com la seva música, resulta la seva biografia: Tinariwen, formats fa més de trenta anys, eren antics guerrillers (el seu líder, Ibrahim Ag Alhabib, va presenciar amb quatre anys com les forces governamentals assassinaven el seu pare) que van canviar les armes per les guitarres, per seguir reclamant justícia cap al seu poble i reivindicant que Azawad, un territori la població del qual és majoritàriament tuareg, esdevingui estat propi. Mentre el nombre de seguidors de Tinariwen creix arreu del món, la llengua en que canten, el tamasheq, no és oficial en cap país!

Tinariwen tour

Tinariwen tour. Font: voxamps.com

El març de l’any passat vam gaudir del poder magnètic de la seva música, malgrat l’absència d’alguns del seus components, en una sala Apolo plena. A la sortida, tot eren somriures, i als mitjans, comentaris exultants. Ignacio Julià, a la revista Ruta 66, va titular la seva encertada crònica “Arena en los ojos, temblor en las entrañas“.

El següent vídeo es va gravar durant aquella visita i pot resultar una perfecta introducció al món de Tinariwen:

Mentre esperem que tornin a Barcelona (s’ha anunciat la seva presència al festival Primavera Sound), desitgem que la complexa situació que viu el seu país millori, tot i que les últimes notícies no són gaire esperançadores.

Escrit per | Arnold Layne

M’agraden els miralls que deformen les imatges. Odio les cadenes que em posen per culpa de les meves estranyes aficions (sí, ja ho sé, hauria de deixar d’agafar la roba que trobo als estenedors, però...). Disfressat de Juan Carlos em podeu trobar a les primeres fileres d’un concert, a la cua d’un cine o col•locant llibres al Vapor Vell.

4 Comentaris

  1. Maite

    22 Març 2013 at 10:50

    M’encanta aquesta gent! I, com tu, vaig quedar enganxada a la seva música des del primer disc. Has fet un post maquíssim i espero que serveixi per a que molta més gent d’aquí els conegui. Em penjaré al mur del facebook la teva recomanació. I espero que estigui a prop el moment en que ningú tingui, mai més, la idea de prohibir la música o qualsevol altre disciplina artística. Salutacions!

  2. Fernando

    13 Maig 2014 at 23:47

    Qué tipos más grandes…
    Cuelgo un directo de la maravillosa Rokia Traoré, otra maliense.
    http://www.youtube.com/watch?v=NS0qioPXjeE

  3. Arnold Layne

    15 Maig 2014 at 16:10

    Moltes gràcies, Fernando! M’encanta Rokia Traoré! La seva actuació al Cruïlla presentant el magnífic “Beautiful Africa” va ser, sense dubte, un dels millors concerts que vaig veure l’any passat .
    I aquest any són Tinariwen els que actuen al Cruïlla. No us els perdeu!

  4. Arnold Layne

    16 Maig 2014 at 15:07

    Ui, perdoneu, a l’anterior comentari on surten cometes en realitat volia posar uns links, aquests:
    http://musictecaris.blogspot.com.es/2014/01/lany-2013-del-musictecari-arnold-layne.html
    http://www.cruillabarcelona.com/

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada