Un conte futurista

Creta Kanoo Fa 5 anys Adults, Llibres
7

El cuento de la criada - Margaret AtwoodAtwood, Margaret. El Cuento de la criada. Barcelona: Bruguera, 2008

Aquesta sorprenent novel·la s’endinsa en un futur on les dones estan sota el règim totalitari que governa la república de Gilead, abans Estats Units d’Amèrica. La majoria de la població ha esdevingut estèril, i les criades, obligades a vestir de vermell, son dones esclavitzades destinades a engendrar nous ciutadans.  La història, precisament, s’explica des del punt de vista d’Offred, una dona fèrtil, esclavitzada com a criada després d’intentar fugir al Canadà.

Una crítica al conservadorisme dels Estats Units cada cop més visible? Una crítica a les societats masclistes? Una crítica als règims totalitaris? Això ho heu de decidir  vosaltres, jo només us puc dir que si us va agradar Un món feliç, d’Aldous Huxley o 1984, de George Orwell, aquesta història no us decepcionarà gens.

El cuento de la criada, és una novel·la de ciència-ficció de l’escriptora canadenca Margaret Atwood, publicada l’any 1985. L’obra està considerada una novel·la feminista i com una distòpia, és a dir, presenta un possible futur molt diferent al què un pot esperar.

No us espereu una novel·la lineal, més aviat tot el contrari, l’autora utilitza el recurs del flash-back per a explicar dues històries diferents amb una mateixa protagonista, l’Offred, concretament les històries del seu passat i del seu present… perquè el seu futur se l’ha d’imaginar el lector.

Portada de la 1a edició. Font: Wikipedia

Després de l’assassinat del president, s’instaura un règim teocràtic, molt controlador i purità, als Estats Units d’Amèrica, que, a partir d’aquell moment passen a ser coneguts com Gilead. En aquest règim, la dona queda relegada a un segon pla, amb una única finalitat: la reproducció.

Offred, la protagonista, és una dona que, després d’haver-ho perdut tot, la seva filla, el seu company, la seva feina, i fins i tot el seu nom (Offred significa “de Fred”, el nom del seu comandant), passa a ser una criada. Offred es converteix en un mer objecte de reproducció: no pot parlar ni amb altres criades, practicar sexe, si no és amb el comandant que l’ha de fecundar, portar la roba que desitgi, sortir al carrer sola, etc., i té una rutina diària que ha de seguir. Entre aquesta rutina, la protagonista ens va descobrint la història del seu passat a través dels seus records (la seva filla, el seu marit Luke, la seva amiga Moira, …). Offred, però, en cert sentit és una privilegiada, ja que estableix una relació d’amistat amb el seu comandant que li permet llegir i fins i tot jugar a l’Scrabble, dues activitats prohibides a Gilead.

El llibre està ple de simbolismes, un exemple són els colors. Les lleis marquen el tipus de vestit, diferent depenent del paper de cadascú en la societat, una manera de mantenir el control sobre la població, així, cada peça de la societat té un color assignat, el color vermell, símbol de la fertilitat, és el de les criades.

L’any 1990, el director alemany Volker Schlöndorff va fer una pel·lícula de la novel·la, però no us en puc explicar res, ja que no l’he vista. Aquell mateix any, al Festival de Berlín, li van donar el premi de la secció oficial de Llargmetratges.

Si encara no n’esteu segurs, us deixo les primeres pàgines de la novel·la perquè us aneu fent a la idea de la història.

Margaret Atwood. Font: Viquipèdia

Margaret Atwood, l’autora, és una escriptora considerada feminista, ja que el tema del gènere està present en les seves obres, tot i que als seus llibres també surten altres temes recurrents com podrien ser els drets humans i el medi ambient. L’any 2008 va ser guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres per la “seva visió compromesa i crítica del món i la societat contemporània, mentre revela una extraordinària sensibilitat en la seva abundant producció poètica, gènere que conrea amb mestratge“.

Atwood ha escrit més de quaranta obres entre contes curts, llibres de poesia i novel·les, així com guions per a televisió als anys 70, The Servant Girl  i Days of the Rebels: 1815-1840. La seva última novel·la en català, publicada al 2010, és L’any del diluvi, on també parla d’una hipotètica societat futura, amb estranys avenços científics, i cultes religiosos alternatius. Us deixo amb les primeres pàgines (a mi ja m’han enganxat!)
 

Escrit per | Creta Kanoo

Sóc l'Anna, treballo a Biblioteques de Barcelona. El meu alter ego tota la vida va sentir un gran dolor físic, fins que, després d'un accident, es va tornar totalment insensible.

7 Comentaris

  1. Esther

    26 març 2013 at 9:51

    M’agrada molt l’argument d’aquesta novel.la. Sóc fan de les noveles postapocalíptiques o de distopies. Així que va a la meva llista!

  2. Maite

    26 març 2013 at 18:56

    Un amic entusiasmat amb aquesta novel·la me la va passar. Just acabava de sortir el llibre al mercat i jo ni tan sols coneixia a l’autora. Em va sorprendre, em va agradar, em va enganxar. I és una de les lectures que sempre he recordat. Un text que ha marcat el meu imaginari. Bona recomanació!

    • Creta Kanoo

      27 març 2013 at 9:19

      A mi em va passar exactament igual! amb la diferència que qui me’l va recomanar encara no se l’havia llegit però n’havia sentit a parlar molt bé 😉

  3. Sandra Romero

    9 abril 2013 at 11:18

    Hola,
    Es un estupendo comentario. Hace mucho tiempo que escucho y leo sobre esta autora pero aún no la he leido. Creo que este libro será mi entrada a su obra. El trailer de la película también resulta muy atractivo, pero en estos casos prefiero leer antes el libro. Tengo en espera, también. Penélope y las doce criadas.

  4. vicky

    9 abril 2013 at 12:14

    Me encantan los comics y es una buena opción para regalar ,y Sant Jordi esta aqui cerca ,que mas se puede decir

  5. K. Le Guin

    9 abril 2013 at 18:33

    Magnífic, esgarrifós, imprescindible relat que porta al límit les entranyes del masclisme i del conservadorisme més execrables de la nord-Amèrica contemporània. Una invitació a la reflexió sobre el totalitarisme i el sexisme, sí, sens dubte. Una distopia que a estones agafa la forma de novel·la d’intriga, en què les digressions es dosifiquen amb molt bon ull. Emoció i reflexió garantides. Boníssima recomanació, Creta!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.