3

Shanghai Baby - Wei HuiWei, Hui. Shanghai Baby. Barcelona: Columna, 2002

Wei, Hui. Shanghai Baby. Barcelona: Planeta, 2002

La novel·la de la qual us parlaré en aquest post no està destinada a ser una obra d’art per la seva estructura, profunditat o amplitud literària. Però sí serà recordada per ser una obra prohibida a la Xina per ser considerada decadent, viciosa i esclava de la cultura estrangera. Serà recordada per significar una Shanghai de l’any 2000 plena de canvis amb noves vides i visions de la tradició i la modernitat.

El llibre és Shangai Baby de l’autora xinesa coneguda com a Wei Hui, però de nom Zhou Wei Hui que és filla de militar d’alta graduació, i que es va llicenciar l’any 1995 en filologia xinesa a la Universitat de Fudan.

Després de haver escrit 4 llibres li va arribar la fama amb el seu cinquè l’any 2000 perquè a Shanghai Baby toca un per un tabús de la societat xinesa (amor, fracàs, insatisfacció, soledat, sexe, drogues, família; i manifesta la seva passió obertament per la cultura occidental.

Presenta una Xina sensual, irreverent, frívola, amb joves que es mouen perduts entre l’Orient i l’Occident. Millor dit, noies joves que s’atreveixen a trobar la seva sexualitat i la seva independència sexual al marge de les tradicions.

L’obra es considera semi-autobiogràfica perquè es narra en primera persona la vida d’una dona jove embogida en la seva meta d’escriptora. Una noia que amb 25 anys ja ha publicat relats curts eròtics i que graduada a la Universitat de Fudan, com l’autora, sent fascinació tant per l’Orient i l’Occident. I que en la seva recerca d’ella mateixa sexualment i espiritualment viu un triangle amorós. Per una banda l’amor pur, innocent cap a Tian Tian la parella amb qui viu què és un geni i que és impotent, i per un altre l’amor carnal, brutal, fora de tota lògica amb el Mark, una alemany instal·lat temporalment a Shanghai per negocis.

Les autoritats xineses va prohibir aquesta novel·la convertint-la en un fenomen sociocultural i de referència per las noves generacions de xinesos quan en realitat la narració és la recerca de la seva realització personal i creativa d’una jove a la societat de Xangai canviant, narrada amb un llenguatge poètic, sensual i salvatgement honest.

Wei Hui

Wei Hui

A la seva autora se la va titllar als mitjans de comunicació xinesos de noia dolenta, rebel i marrana per ser la novel·la explícitament sensual i per mostrar d’una manera massa oberta la forta consciència sensual femenina d’una jove xinesa. El cert és que el llibre expressa la sexualitat com en qualsevol altre novel·la europea i americana però us diria que el que cou més potser és l’oposició Impotència/Virilitat on la impotència és Tian-Tian-Xina-Orient i la virilitat és Mark-Alemanya-Occident.

Aquesta novel·la té com a punts forts qualitat lírica, ironia i bona observació del seu món en constant canvi i evolució.

Per a mi aquesta novel·la té com a debilitat molt gran un tema principal més interessant que els ja citats en aquest post i que l’autora apunta i no desenvolupa: el buit generacional.  Tant la protagonista com la seva parella es troben en una situació d’allunyament progressiu de la seva família i valors. L’autora els  menciona, però de passada i es centra en una Coco, la protagonista, a la que costa seguir molts cops en les seves extravagàncies. Wei Hui no profunditza en la cultura xinesa que Coco subverteix. S’ha de veure més enllà del triangle amorós per entrar en la ironia amb la que retrata la societat xinesa de la liberalització econòmica i de costums. L’entorn de Coco es troba en aquest buit generacional però l’autora gira entorn a una protagonista que en alguns moments del llibre no importa davant del què Wei Hui està a punt de dir i no explica ni apunta.

Hom intueix que darrere la novel·la hi ha quelcom més que una noia xinesa perduda que busca de la seva identitat, però la novel·la es queda en la història del desenvolupament del retrobament de la Coco.

És cert que com a novel·la d’auto-coneixement és passable si obviem algunes imperfeccions narratives i estructurals però com a llibre històric s’ha de llegir a través dels fets que la rodegen i que lamentablement passen pel desprestigi i la censura.

Com a dades a tenir en compte, us mencionaré que es van vendre 80.000 exemplars, i el mercat negre continua venent-la. Després que la censura en cremés 40.000 exemplars la novel·la es va publicar a 45 països i es va traduir a 34 idiomes.

He descobert que les aventures de la Coco continuen en un altre llibre ambientat a Nova York i que també ha estat censurat a Xina, modificat fins i tot i publicat sota un altre títol.  Aquí ens ha arribat amb el títol Casada con buda.

També he trobat notícies d’una versió cinematogràfica del director i productor alemany Berengar Pfalh < protagonitzada per l’actriu xinesa Bai Ling. Es va estrenar solament a França pel Festival de Cannes de l’any 2007, i a Alemanya i Itàlia.

Us enllaço el tràiler:


 

Escrit per | Tieta Mame

Excèntrica, vital, capritxosa, seductora i adorable… Em dic Estrella i em trobareu a la Biblioteca Sant Gervasi- Joan Maragall.

3 Comentaris

  1. Hipatia

    7 abril 2013 at 19:53

    I parlant de literatura xinesa una recomanació per aquest proper dilluns 8 i dimarts 9 d’abril. Conferència a càrrec d’ Antonio Paoliello sota el títol
    “Nobel, política i presència global: Reflexions sobre la literatura contemporània en llengua xinesa” a l’EOIBD.

  2. Marta Martín

    9 abril 2013 at 8:26

    Fa ja uns anys que vaig llegir aquesta novel.la, em va impresionar molt. Peró crec que, efectivament, hi ha molt més darrera del triangle amoròs. Potser la crítica social, el buit existencial, que cada vegada és més gran, no són massa explícits, però no cal. A vegades no s’han de donar les coses ni les idees mastegades, no més s’ha de ser obert i reflexionar després.

  3. Lorena Islas

    9 abril 2013 at 14:30

    És un dels meus llibres favorits.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada