Maison Ikkoku: els amants improbables.

Maison Ikkoku - Rumiko Takahashi

Maison Ikkoku - Rumiko TakahashiTakahashi, Rumiko. Maison Ikkoku. Barcelona: Glénat, 2006

Rumiko Takahashi té l’honor de ser l’autora que més còmics ha venut en la història del novè art: l’any 2010 es comptabilitzaven uns 170 milions d’exemplars venuts de les seves obres. Aquestes inclouen sèries tan conegudes com Ranma 1/2 o Inu Yasha, adaptades al format televisiu i emeses al nostre país, juntament amb d’altres que, tot i no ser tan populars a Occident, mereixen un reconeixement per la seva gran qualitat. Aquest és el cas de Maison Ikkoku, que ressenyem avui.

Rumiko Takahashi, l'autora.
Rumiko Takahashi, l'autora.

La Maison Ikkokués una atrotinada casa d’hostes on conviuen en Yusaku Godai, un jove que intenta estudiar per aprovar els exàmens d’accés a la universitat; la senyora Ichinose, més interessada en emborratxar-se que en educar al seu fill petit Kentaro; en Yotsuya, un individu misteriós que podria ser un yakuza; i Akemi, una “noia liberal” que es passa el dia bebent mig despullada. Al principi de la història, en Godai està decidit a deixar la casa, fart de que cada nit els altres llogaters  irrompin a la seva habitació per fer festes. Però canviarà immediatament d’opinió amb l’arribada de la nova llogatera, la jove vídua Kyoko Otonashi. En Yusaku s’enamorarà perdudament d’ella, però haurà d’enfrontar-se a mil entrebancs per aconseguir allò que desitja. El més important d’aquests serà el record d’en Soichiro, el difunt marit de la Kyoko, a qui ella s’aferra amb tossuderia.

La relació entre Godai i Kyoko és "complicada".
La relació entre Godai i Kyoko és "complicada".

Takahashi,  que va ser alumna d’una altra llegenda del manga, en Kazuo Koike (responsable de El lobo solitario y su cachorro),  va apostar en aquesta ocasió per un to costumista, defugint l’extravagància i la disbauxa que caracteritzaven la seva anterior Lamu. Es tractava d’una pirueta arriscada, d’un salt al buit en molts aspectes, que es va convertir en el seu èxit més sonat i en un fenomen sociològic al Japó.

El que ens captiva d’aquesta sèrie és la proximitat del que s’ens explica, o sigui, una senzilla història d’amor entre dos personatges que lluiten per deixar enrere el passat i construir-se un futur millor. L’estil gràfic de Takahashi, de traços simples i fluids, amb especial cura per descriure expressions facials i el llenguatge corporal, potencia la trama, revelant les subtileses que s’amaguen als cors dels inquilins de la casa.

En l'amor, els silencis són tan importants com les paraules.
En l'amor, els silencis són tan importants com les paraules.

L’humor és una part important de la història, un humor amable que es fonamenta en la disfuncionalitat dels personatges (la incapacitat de Goday d’aprovar els exàmens, la por de la Kyoko a deixar anar el record del seu marit…), però que no en fa sang i busca sempre el somriure còmplice del lector.

Què més puc dir d’aquesta meravellosa sèrie? Simplement que us deixeu seduir pel discret encant de la Maison Ikkoku!

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

3 comentaris a “Maison Ikkoku: els amants improbables.”

  1. Motles gràcies per aquesta recomanació! Cada cop m’agraden més els còmics i aquest me l’apunto a la llista dels que em vull llegir!

  2. Sílvia Tubert

    Hola
    El vaig llegir en format fascicle i amateur, quan encara ninguna editorial del país va optar per publicar aquest gran tebeo. Ara, ben editat, és una obra imprescindible per qualsevol amant del còmic.
    Salutacions

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.