La Tenebra blanca del poema en prosa català

Tenebra blanca - Sam Abrams

Tenebra blanca - Sam AbramsAbrams, Sam. Tenebra blanca. Barcelona: Proa, 2001

Avui comença la Setmana de la Poesia de Barcelona que tindrà lloc del 8 al 14 de maig. Enguany els comissaris són el poeta i periodista Enric Farrés i el poeta, traductor, crític i assagista Sam Abrams.

Precisament Sam Abrams és el responsable de la publicació de Tenebra blanca, la primera antologia de poemes en prosa a la poesia catalana contemporània, que dibuixa una línia cronològica que avança des de J. V. Foix fins arribar avui dia a Júlia Zabala.

El poema en prosa ha estat considerat sempre com un subgènere transgressor dintre de la poesia, amb uns inicis que es remunten als s. XVII-XVIII però que no es va consolidar fins el s. XIX a França amb els poetes simbolistes Ducasse i Baudelaire, seguits per Rimbaud i Mallermé.

Sam Abrams

A Catalunya la pràctica del poema en prosa va arribar una mica més tard, a les acaballes del s. XIX de la mà del Modernisme i de la figura de Santiago Rusiñol, qui havia viatjat a París l’any 1888.

A principis del s. XX, ja sota el moviment Noucentista, el subgènere del poema en prosa perd gran part de la seva popularitat i ús, donades les preferències dels noucentistes per la tradició i l’harmonia, orientant-lo i derivant-lo cap a la prosa poètica d’autors com d’Ors i Carner.

Però de nou, més endavant amb l’arribada de les Avantguardes, l’ús del poema en prosa torna a revifar gràcies al caràcter trencador i subversiu del Futurisme, el Dadaisme i el Surrealisme entre d’altres moviments artístics. Va ser en aquest moment quan va emergir la figura de J. V. Foix com a propulsor del poema en prosa contemporani dins la poesia catalana.

Durant la Guerra Civil el poema en prosa va veure disminuïda la seva pràctica temporalment per tornar a aparèixer com a element de protesta i reivindicació durant la postguerra, per anar-se instal·lant i ser acceptat com a forma d’expressió poètica consolidada i comuna fins a l’actualitat.

Alguns dels poetes que l’han practicat amb més èxit han estat i són Joan Brossa, Jordi Domènech, Pere Gimferrer, Carles Hac Mor, Perejaume i Vicenç Altaió.

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.