Estat crític

Edmund de kingsbridge Fa 4 anys Adults, Llibres
0

Masa crítica - Philip BallBall, Philip. Masa crítica: cambios, caos y complejidad. Madrid: Turner, 2008

La física social pot ser útil al moment d’explicar certs esdeveniments socials. Aquest és el paradigma reflectit en aquest llibre, en el qual el divulgador científic Philip Ball parla del gran somni que les grans lleis expliquin fets socials. A través de diferents exemples, els canvis d’estat dels líquids o dels gasos mostren un escenari similar als canvis socials. El canvi de líquid a sòlid és un canvi sobtat en què les partícules resten sobtadament, i totes alhora, lligades a un canvi d’estat. El canvi de líquid a gas entra en una fase crítica. De fet, algunes partícules es mantenen fermes a temperatures altes. D’altres, però, passen a un estat gasós.

Quan ens trobem davant congestions de trànsit, el ritme de pas o la densitat pot generar canvis de velocitat i produir-se un embús. Quan hi ha una aglomeració important de gent, un fet pot provocar un canvi d’actitud de molta gent que acabi en una catàstrofe. Els imants perden el seu magnetisme davant de contingències, de manera que petits grups d’àtoms amb diferents sentits de magnetisme de forma sobtada sintonitzen en el mateix sentit. Quines contingències fan que parlem d’estats crítics? ¿És possible que fases de discontinuïtat en els àtoms físics tinguin un paral·lelisme en actituds humanes col·lectives? Un sistema físic o social inestable és afectat notablement amb canvis petits, però un sistema estable és equilibrat malgrat hi hagin canvis dinàmics al seu voltant. En quatre paraules, els canvis són adaptats en aquest últim cas amb plena capacitat.

Manifestació

Quan parlem de comportament humà cal dir que parlem de motivacions. L’autor assenyala que col·lectivament parlant pot haver-hi comportaments definits, però individualment sempre parlarem de la incertesa per les diferències d’intencions dels humans. D’altra banda, els humans restem sotmesos a limitacions i això fa que, malgrat les teories econòmiques de lliure elecció, les nostres tries siguin també limitades. Estadísticament parlant, la llei dels grans nombres a través de la distribució gaussiana –aquella en què hi ha una mitjana amb una variància mesurada– perd influència en canvis socials. La llei de potència, en la qual hi ha una diferència de comportament entre un grup nombrós i altres de gran pes té rellevància. L’equilibri de Nash, conegut per la contribució a la teoria de jocs, és un exemple més que la interacció entre els agents, entre els individus, té lleis més realistes que aquelles teories en què l’individu pren decisions de forma aïllada. Les xarxes socials són també un altre exemple del fet que la col·lectivitat es mou com un ens propi amb direccions incertes i que, potser cal dir-ho, el contracte social de Hobbes o de Locke per a una societat més duradora és indispensable. Aquestes relacions fins i tot estan definint les classes socials.


 

Escrit per | Edmund de kingsbridge

Sóc la Sílvia de la Biblioteca Vila de Gràcia. Passejo sovint per Barcelona tot recordant-hi l'època històrica on les ciutats renaixentistes somiaven amb una autonomia econòmica, social i política com va fer l'Edmund de Kingsbridge.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *