4

7 d'Estellés - BertomeuBertomeu. Set d’Estellés. Picanya: Edicions del Bullent, 2012

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993) és un dels poetes més musicats en llengua catalana. A la biblioteca Xavier Benguerel volem recordar aquest poeta, en el vintè aniversari de la seva mort, convidant-vos a la presentació d’aquest llibre-disc de poemes seus musicats i cantats per Albert Ortega, Bertomeu, el pròxim dimecres 12 de juny a les 19 hores.

La pròpia natura de la poesia d’Estellés –amb mètriques sovint heretades de la tradició popular- i el fet que aquest poeta esdevingués un boom dins el panorama literari català dels anys setanta i viutanta (23 llibres publicats només als setanta, i més de 20 antologies diferents a dia d’avui), han permés l’enregistrament de més de dues-centes cançons dels seus poemes amb les veus d’Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Al Tall, Miquel Gil, Paco Muñoz o Mariona Sagarra, entre d’altres.

El primer a posar en solfa els versos del poeta de Burjassot fou l’Ovidi, el 1973, amb els poemes “El vi” i “Prediccions i conformitats”. I és a través de l’Ovidi, precisament, que l’obra de Vicent Andrés Estellés és coneguda fora dels cercles literaris catalans. Aquesta poesia vitalista, torrencial, carnal, vindicativa, de la ràbia i de l’esperança, de la València fosca de posguerra, de la vida en carn viva i de la mort domèstica, ha niat com cap altra en la veu esgarrada del d’Alcoi.

Però hi ha altres maneres d’apropar-se a la poesia d’Estellés, altres lectures més contemporànies, més íntimes, allunyades de l’efervescència inicial, del crit reivindicatiu per la llengua i pel país dels anys setanta, però no per això menys compromeses. És el cas de Bertomeu i de la tria de poemes de l’Estellés que ens presenta en aquest disc.

Bertomeu pertany a una altra generació de lectors d’Estellés; és un besnét del Tio Canya que ha pogut aprendre la llengua del poble a l’escola. Per això la seva mirada a l’obra polièdrica d’aquest poeta és tan diferent. Pels set poemes que recull el disc, plana l’Estellés de les coses petites, l’home senzill, l’”un entre tants” que fa inventari de la quotidianitat, de la fragilitat de l’alegria i de la vida minúscula. Bertomeu ha triat el més nerudià de tots els poetes que era Estellés: el poeta del poble, el del Cant Temporal (el seu particular Canto General) i les Horacianes tan pròximes a les Odas Elementales del xilè, aquell que és capaç de convertir en un episodi místic la contemplació del fet més banal o elemental de la vida. I ho ha fet amb els acords mínims i les notes justes, amb un so despullat i propi, íntim, quasi a cau d’orella i que traspua un cert aroma dylanià, segons diu Vicent Torrent al pròleg d’aquest llibre-disc.

Amb la seva guitarra i aquest grapat de poemes, Bertomeu ens acosta al vessant intimista del qui era, en paraules de Joan Fuster, “el més gran poeta en llengua catalana des de l’època d’Ausiàs March”. Estellés, però, més interessat en arribar al conductor de tramvia o a la mestressa de casa que a l’intel·lectual, només volia ser recordat com “el fill del forner, que feia versos…”.

Veniu a escoltar-lo, llegiu-lo, i deixeu-vos esgarrapar l’ànima…

Escrit per | nomina nuda

"Stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus" (De la rosa primitiva només ens resta el nom, res tenim més enllà dels noms nus). El meu alter ego és una rosa crescuda a una abadia on es matava per un llibre misteriós. Avui, és una rosa de paper que viu cosida a un poema de Vicent Andrés Estellés. Sóc la Neus, de la Biblioteca Xavier Benguerel.

4 Comentaris

  1. Joan Rosebud

    10 juny 2013 at 19:08

    Interessantíssima aproximació, tant a la figura del poeta com a la del músic.
    Aquest dimecres Bertomeu actuarà a la biblioteca Xavier Benguerel, però recordeu que el dia següent (el dijous, a les 7 de la tarda) farà altre recital a la biblioteca Francesc Candel.
    Planazo!

  2. David

    11 juny 2013 at 7:38

    Molt be!

  3. Maite

    11 juny 2013 at 10:55

    Un text interessant i atractiu! Un recorregut que ens ajuda a saber una mica més i, sobretot, que ens fa venir ganes de llegir i escoltar a tots aquests meravellosos artistes.

  4. nomina nuda

    12 juny 2013 at 12:19

    D’això es tractava, Maite: de fer-vos venir ganes de llegir l’obra d’aquest magnífic poeta i de descobrir també noves lectures dels seus poemes tan interessants com les de Bertomeu. M’alegra que us hagi agradat el text també, David i Joan; està fet des del coneixement de més de vint-i-cinc anys de lectura i relectura de l’Estellès, per això he posat tanta informació com ànima.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *