2

Atrapat - Oliver SeffersJeffers, Oliver. Atrapat. Algemesí: Andana, 2011

Tot va començar quan l’estel de Floyd quedà atrapat en un arbre

Així comença aquest divertit conte on veiem com un nen prova de llançar qualsevol objecte a l’arbre on el seu estel ha quedat enganxat.

El protagonista intenta resoldre la situació sense ajuda de cap adult. En un principi pensa que tirant una de les seves sabates  el problema desapareixerà, però com no ho aconsegueix llença l’altra… i tampoc… així que llança al Mitch, el seu gat que també queda atrapat. Busca una escala, la llança i també  queda atrapada… a tots aquests objectes els hi segueixen molt més, que també queden atrapats.

Jeffers, Oliver. Atrapat

Llançarà: una galleda de pintura, un ànec per fer caure la galleda, una cadira per fer caure l’ànec, la bicicleta del seu amic, la pica de la cuina, la porta de casa seva, el cotxe de la seva mare, el repartidor de llet, un orangutan, un vaixell petit, un vaixell gran, un rinoceront, un tràiler, una casa d’enfront, un far, una balena estranya que passava per allà i tots, tots, van quedar atrapats!

Jeffers, Oliver. Atrapat

Arriben els bombers per ajudar-lo i un a un els llança i també queden atrapats…en Floyd pensa, agafa una serra i quan tots creiem que la està col·locant bé per tallar l’arbre, no! la llança també i com que a l’arbre ja no hi cap ni un mosquit, la seva joguina preferida cau, per fi, a terra i ara sí, en Floyd ja està content. Ha aconseguit el seu objectiu, agafa l’estel i torna a jugar amb ella. Quan arriba la nit se’n va a dormir i pensa que alguna cosa se li oblida però no sap què…

Jeffers, Oliver. Atrapat

Amb aquest final veiem que el nostre amic Floyd ha aconseguit el seu objectiu, però sobretot ha aconseguit atrapar per si sol un món íntim i imaginatiu entre les branques d’un arbre i un cop aconseguit res mes té importància per ell. Els nens són capaços de fer això, aconsegueixen el que volen i res més els importa, tenen aquesta capacitat d’abstracció.

Aquesta història ens dóna un missatge que moltes vegades els adults no tenim clar i és la possibilitat de fer que els nens siguin ells mateixos, que puguin prendre les seves decisions, resoldre els seus conflictes. Els nens, encara que siguin petits tenen necessitat d’una mica d’autonomia, han de poder prendre decisions per sentir-se bé i els hem de deixar ser ells mateixos per veure fins a on pot arribar la seva imaginació per aconseguir allò que volen.

Els adults hem de fomentar la seva creativitat i estimular la cerca de decisions per resoldre els seus problemes i hem de començar a l’àmbit familiar. Si els deixem una mica d’autonomia els hi estem oferim la possibilitat de convertir-se en persones reflexives, competents i autònomes, aconseguint un món on puguin tenir la seva pròpia personalitat.

Oliver Jeffers ens regala aquestes imatges dinàmiques amb textos senzills que casen a la perfecció i que ell mateix ens relata a aquest vídeo. Una fantàstica història que ens farà riure des de el principi pel seu humor tant proper a l’absurd.

Escrit per | Anne Shirley

"Allí está ella, que teje noche y día una mágica tela de colores. Ha escuchado un susurro que le anuncia que alguna horrible maldición le aguarda si mira en dirección a Camelot. No sabe qué será el encantamiento, y así sigue tejiendo sin parar, y ya sólo de eso se preocupa la Dama de Shalott." Tennyson, Alfred. La dama de Shalott. Sóc l'Ana de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra.

2 Comentaris

    • Bloc

      16 Agost 2013 at 9:05

      Gràcies per avisar-nos Xavier, se’ns havia passat per alt. Ja ho hem corregit. Bon estiu!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada