Música per a 007

Neville Longbottom Fa 6 anys Adults, Joves, Música
1

Casino Royale - David ArnoldArnold, David. Casino Royale: original motion picture soundtrack. [S.l.] : Sony, 2006

James Bond és un dels espies més coneguts gràcies a les novel·les d’Ian Fleming. Aquesta fama ha crescut a través del cinema, ja que han passat 50 anys des de la seva primera aparició a la pel·lícula Agente 007 contra el doctor No (Terence Young, 1962). Durant aquests 50 anys hi han hagut molts directors, compositors i, sobretot, sis actors que han interpretat al famós agent 007: Sean Connery, George Lazenby, Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan i Daniel Craig, que va debutar com a James Bond a la pel·lícula Casino Royale (Martin Campbell, 2006).

La trama argumental de la pel·lícula gira al voltant de la primera missió de l’espia i de com aconsegueix l’estatus d’agent doble zero. A més de l’interpretació d’en Daniel Craig, cal destacar les interpretacions d’Eva Green, Mads Mikkelsen i Judi Dench.

El paper de la música és molt important en totes les pel·lícules d’aquest afamat agent secret. I han comptat amb grandiosos compositors com John Barry, que ha col·laborat en algunes de les aventures de l’agent secret, Marvin Hamlisch, Bill Conti, Thomas Newman i David Arnold, compositor de cinc bandes sonores de les aventures de James Bond.

David Arnold

A l’inici de la carrera musical David Arnold (Luton, Regne Unit, 1962) va estar lligat al director alemany Roland Emmerich, encara que les pel·lícules eren qüestionables, el paper de la música era impressionant, destacant la banda sonora d’Stargate (1994) i Independence day (1996). L’any següent va debutar a la nissaga de James Bond amb el títol El mañana nunca muere (Roger Spottiswoode, 1997) i després van venir títols com El mundo es suficiente (Michael Apted, 1999) i Muere otro día (Lee Tamahori, 2002). Fora de la música dels 007, destaquen les seves bandes sonores de Nunca más (Michael Apted, 2002) i Al límite de la verdad (Roger Michell, 2002).

Després del fracàs artístic de Muere otro día, els productors van voler realitzar un canvi de rumb a causa de l’èxit d’una altra nissaga d’espies de Jason Bourne, canviant d’actor protagonista i intentant explicar una història més realista.

David Arnold va traslladar aquests canvis a la música de Casino Royale, primer amb la cançó principal obra de Chris Cornell amb el títol You know my name. Malauradament la banda sonora de la pel·lícula no inclou la cançó. Si la voleu escoltar la podeu trobar al disc de Carry on de Chris Cornell. És aquesta una cançó molt roquera a on predomina molt la guitarra elèctrica.

A la part instrumental de la banda sonora, el músic anglès va compondre temes de música ambiental per ambientar la història, i uns altres temes on predomina l’acció. Justament en aquests temes, apareixen les cèlebres notes que acompanyen a James Bond.

African Rundown by David Arnold on Grooveshark

Destaca l’ús simfònic de la banda sonora a una pel·lícula d’aquestes característiques. I fins i tot es troba algun tema romàntic que està força lligat a la història d’amor entre James Bond i la Vesper Lynd.

Casino Royale és la millor aportació musical de David Arnold a la saga de l’agent 007, i va rebre una nominació al Bafta però, malauradament, no va rebre una nominació a l’Òscar ni per la música original ni per la cançó.

Els èxits musicals de Casino Royale van continuar en els seus successius treballs com per exemple Quantum of Solace (Marc Forster, 2008). I Las crónicas de Narnia: La travesía del viajero del alba (Michael Apted, 2010). En el paper televisiu, destaca la seva colaboració televisiva a la mini sèrie Sherlock. Per motius de preparació dels Jocs Olímpics de Londres 2012, David Arnold no va poder compondre la banda sonora de Skyfall (Sam Mendes, 2012).

Descobriu una banda sonora sorprenent!!!
 

Escrit per | Neville Longbottom

Estudiant de valent a Hogwarts que un dia vaig fer un conjur i em vaig convertir amb el Rubén de la Biblioteca Joan Miró.

1 Comentari

  1. David

    16 Juliol 2013 at 20:56

    És una de les últimes cançons de James Bond que m’agraden més. Em va fer desobrir un cantant molt potent. Malgrat la distència, sempre m’ha semblat que David Arnold intenta, a la seva manera, de fer una música com la que faria John Williams, molt orquestral, molt plena d’instruments -per dir-hio d’alguna manera- i amb una sonoritat molt clàssica en el fons. A mi me n’agrada molt per això L’illa dels caps tallats.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada