3

La maravillosa vida breve de Óscar WaoDíaz, Junot. La maravillosa vida breve de Oscar Wao. Barcelona: Mondadori, 2008

Díaz, Junot. The brief wondrous life of Oscar Wao. New York: Riverhead Books, 2007

Després del seu debut amb la col·lecció de relats Drown (1996; traduïda al castellà com Los boys) Junot Díaz va trigar una dècada a publicar el seu debut a la novel·la. Però l’espera va merèixer la pena, ja que la seva aparició va demostrar que ni els lectors ni els crítics havien oblidat la promesa que es dibuixava amb força als seus primers contes. El llibre va esgotar diverses edicions i va aconseguir el prestigiós premi Pulitzer de ficció. Un dels seus punts forts, juntament amb l’inigualable ús del llenguatge i de la veu narrativa, és el seu protagonista. Oscar Wao és un jove nascut als Estats Units però d’origen dominicà. És un autèntic friqui sense cap èxit amb les noies, però capaç d’enamorar el lector només obrir la boca.

En efecte, Oscar és un jove amb una desastrosa vida social. Gras i lleig, és l’antítesi del prototípic jove dominicà atlètic que aconsegueix triomfar als USA gràcies al beisbol o a la música. Menyspreat per les noies del seu institut a les quals desitja infructuosament, ha gairebé renunciat a perdre la virginitat, i el seu únic refugi són la lectura i els seus somnis d’arribar a ser un escriptor de ciència-ficció (el “Tolkien dominicà”).

Contra el seu estat depressiu, i de vegades suïcida, només compta com a aliats amb la seva germana Lola (una noia sense por a res) i Yunior, el seu company d’habitació, que l’impel·leixen a prendre’s la vida amb una mirada més positiva. Sense gaire èxit, malauradament.

Junot Díaz. Foto: Christopher Peterson. Font: Wikipedia

Un altre dels personatges rellevants del llibre és la Beli, la mare de l’Òscar. Al llarg de la novel·la, de forma intercalada amb el present i narrada des de la particular òptica del propi Oscar, anirem coneixent les seves vivències. Gràcies a ella l’autor fa confluir en la narració les històries privades amb la Història amb majúscules, en aquest cas, la de la República Dominicana. La infància de la mare va lligada al moment històric de la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo: el seu pare, un home de classe alta, és torturat i empresonat, i la resta de la família pateix tota mena de persecucions i són víctimes d’estranys accidents, fins que ella queda sola en el món. La seva joventut no és menys traumàtica i la relació amb un gàngster al servei del mateix Trujillo la portarà gairebé a la mort. Ja a l’exili, endurida per l’experiència, aconsegueix sobreviure no sense dificultats als carrers del seu nou país.

I és que, igual que Los boys i la recentment publicada Así es como la pierdes (2012), aquesta novel·la és un fidel retrat de les comunitats d’immigrants dominicans a Nova Jersei. Així, serem partíceps del xoc d’hàbits i costums, de la voluntat d’assimilació per part de les segones i terceres generacions.

D’aquest mestissatge no sempre fàcil n’és exemple l’ús de l’Spanglish com a llengua dels personatges. Díaz és un mestre en la seva utilització com a llengua narrativa, a través de la veu de l’Òscar i dóna al text una desimboltura, una fluïdesa i un encant, que es gaudeix especialment quan es llegeix en la versió original anglesa.

Tot i la seva irresistible barreja d’elements còmics i tràgics, dels seus personatges carismàtics i del seu excel·lent argument, no es coneix cap projecte de dur la meravellosa (i breu) vida d’Oscar Wao a la gran pantalla. Si voleu conèixer una mica més sobre l’autor o la novel·la aquí teniu una entrevista de quan li van atorgar el premi Pulitzer:

 

Escrit per | Jay Gatsby

Sóc el Pedro E. Sánchez i em pots trobar a la Biblioteca Bon Pastor. Respecte del meu alter ego, no m'importaria ser un glamurós milionari a la cerca del seu somni de joventut...

3 Comentaris

  1. Xahrazad

    3 Setembre 2013 at 9:40

    Sembla una novel·la interessant. La reservo a la biblio!

  2. David Bell

    3 Setembre 2013 at 16:42

    Una buenísima recomendación, Gatsby. Secundo todo lo que dices porque siempre es poco con el Sr. Junot Díaz. Menudo escritorazo.

  3. Edu

    12 Setembre 2013 at 15:49

    Gran libro. Una pena no poder habérmelo leído en versión original. En la traducción se pierde ese spanglish que tan bien ayuda a ambientar la novela.

  4. Gemma D

    15 Setembre 2013 at 20:22

    Per mi va ser tot un descobriment! No he llegit res més d’ell, però estic ansiosa per aconseguir la seva darrera novel.la

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada