No era això…

Prosperidad - Carlos HerreroHerrero, Carlos. Prosperidad. Barcelona: Barataria, 2007

No us deixeu enganyar pel títol, aquest llibre és de tot menys optimista, potser la paraula seria normal, però la normalitat pot ser molt depriment.

Un pla de vida força “normal” seria treure’s una carrera, conèixer una noia, independitzar-se, entrar al món laboral… Hauria de ser fàcil, però resulta que no ho és tant. El protagonista es troba estudiant enginyeria informàtica, carrera francament difícil, per optar a acabar formatjant discs durs o arreglant ordinadors pel salari mínim interprofessional. En una època menys tiquis-miquis, d’ell i dels que són com ell se’n diria esclaus i es rebel·larien, però se’ls hi diu ciutadans i traguen. Mentrestant intenten que les seves vides almenys tinguin algun moment agradable.

Clar que el concepte agradable és relatiu. L’única noia que li fa cas al protagonista és una altra estudiant que a més a més és lluitadora d’elit, amb poca o gens autoestima, i ell per suportar-la necessita estar borratxo. I aquesta relació és de les coses més optimistes del llibre. Un llibre que quan sembla que toca fons, encara baixa una mica més, el llibre és depriment i cínic, un cinisme sense sentit de l’humor que el faci més passador, no, descarnat. Les festes amb els amics, les nits de descontrol alcohòlic amb sexe de pagament, tot està narrat amb un to de fatalisme, de decepció, ni tan sols desengany perquè el protagonista no té cap fe en res millor o que l’hagi de salvar o, no. Sap el que hi ha, tot i que li agradaria equivocar-se, però no.

Tot i això el llibre té alguna cosa, no deixa de ser una història de perdedors, i en un moment com l’actual, on les coses estan com estan, potser ens és més fàcil empatitzar amb aquests personatges. Si sou dels que us deprimiu amb un llibre depriment no agafeu aquest llibre, si sou dels que us atreviu al que sigui endavant! Carlos Herrero narra de manera molt àgil, començar el llibre i quedar atrapat és tot un.

Això i el fet de pensar mentre llegim… “no era això”… i no poder aturar-nos.

Carlos Herrero
Carlos Herrero

 

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

1 comentari a “No era això…”

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.