2

Blanc bo busca negre pobre - Gustau NerínNerín, Gustau. Blanc bo busca negre pobre: crítica de la cooperació i les ONG. Barcelona: La Campana, 2011

Si us esteu plantejant fer-vos d’una ONG o col·laborar en projectes anomenats “solidaris” aquest llibre us interessa, però potser a l’ONG no li interessa que us el llegiu. L’autor avisa en la introducció que els col·laboradors d’ONG en general no són males persones, però els resultats de la cooperació són el que ens hauria de fer replantejar tot aquest muntatge.

Fa ben bé cinquanta anys que amb Àfrica ja descol·lonitzada el Nord ric es va llançar a desenvolupar el Sud pobre. Cinquanta anys, sense cap resultat tangible.

Gustau Nerín

Gustau Nerín

Perquè la realitat africana és molt complexa, les solucions simples no serveixen, però res dóna tanta pau d’esperit com una solució simple. El problema d’una solució simple és que a la realitat africana res és simple, i la solució simple acaba no essent ni simple ni solució.

Posem exemples. Una ONG francesa va voler fer una campanya de vacunacions a Camerun, i cap allà van anar amb les vacunes. En arribar el primer problema, trobar neveres que funcionin a Camerun fora de les ciutats més grans és complicat, les vacunes s’havien de conservar en neveres, i això no va ser possible. Tot i això els cooperants havien anat allà per vacunar i van vacunar, unes vacunes que no servien per res, si ho arriben a fer a França, acaben empresonats.

Blanc bo busca negre pobre - Gustau Nerín

Ràpid enviem-hi cooperants!!! O millor no.

Un altre exemple. Una ONG va construir un orfenat a Guinea. Un cop el tenien acabat, van veure que no hi havia orfes. Tècnicament sí que hi havia orfes però les xarxes familiars funcionen molt i molt bé, i l’orfe diguem-ne “desatès” no existeix. Al final van convertir allò en una escola per tot tipus de nanos.

Són només dos exemples, i no pas els més sagnants, és un sistema que no funciona, permet fer com si es fes alguna cosa sense que es faci res, per això és un sistema resistent a tota prova, i al cap i a la fi els desastrosos no-efectes es donen a una bona pila de quilòmetres d’aquí. Aquí només ens queda la consciència tranquil·la d’haver fet alguna cosa per fer d’aquest món un lloc millor.

L’autor avisa en la introducció del llibre i jo hi torno ara. En el col·lectiu dels cooperants hi ha de tot, hi ha gent honesta i noble que intenta ajudar de debò, però es troben en un sistema on són minoria, i on el prioritari és desviar fons aprofitant-se de la mala consciència dels occidentals, enriquir-se i fer alguna cosa de tant en tant a Àfrica perquè les donacions no afluixin. És una veritat incomoda i indigne, però s’havia de dir.
 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

2 Comentaris

  1. Maite

    29 novembre 2013 at 10:33

    Interessant i, sobretot, si serveix per a aprendre dels errors, benvinguda lectura. A tots els àmbits trobem gent honesta i d’altra que no ho és tant, gent que actua de bona fe i gent que no, institucions que s’han de millorar, processos que s’han de redreçar. Un bon llibre, entenc, que ha de servir, entre d’altres coses, per a exercir l’autocrítica i la millora de les nostres actuacions com a individus i com a societat.

  2. Teresa

    2 desembre 2013 at 20:24

    Encara no m’he llegit el llibre, el tinc a la llista, però. Puc dir, tot i així, que comparteixo certs punts (els més crítics) i, a més, he treballat per una ONG (durant un mes i mig en un viatge solidari) i desgraciadament em vaig adonar que realment no compartia els mateixos valors que l’entitat (ni la d’aquí ni la que em rebia allí). Des de llavors que la meva ajuda als nouvinguts sol ser de primera mà, sense intermediaris i si n’hi ha d’haver, me n’informo bé abans d’actuar.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *