L’expiació de Dario Marianelli

Neville Longbottom Fa 3 anys Adults, Música
37
Escuchar con webReader

Atonement - Dario MarianelliMarianelli, Dario. Atonement: music from the motion picture. [S.l.] : Universal Music Classics & Jazz, 2007

La relació entre el cinema i l’obra de l’escriptor anglès Ian McEwan (Aldershot, 1948) ve de lluny. Al cinema ja s’han adaptat algun conte i la novel·la El inocente, adaptada per ell mateix. Com a guionista ha escrit el guió de la pel·lícula El buen hijo (Joseph Ruben, 1993).

Al 2007 es va estrenar la pel·lícula Expiación, basada amb la novel·la homònima d’Ian McEwan. Tant la novel·la com la pel·lícula narren com una escriptora de tretze anys acusa a la parella de la seva germana gran d’un crim que no ha comès. La pel·lícula va ser interpretada per Keira Knightley, James McAvoy, Saoirse Ronan i Vanessa Redgrave entre d’altres. El director elegit va ser Joe Wright, que va tornar a col·laborar amb el compositor italià Dario Marianelli (Pisa, 1963).

Dario Marianelli

Dario Marianelli

Encara que el compositor es va iniciar al cinema anglès al 1997 amb pel·lícules independents, va destacar l’any 2005 amb tres bandes sonores que calen destacar. Primer amb la música de la pel·lícula El secreto de los hermanos Grimm (Terry Gilliam, 2005), a on el compositor va saber transmetre una sonoritat fantàstica i imaginativa. La segona amb V de Vendetta, adaptació al cinema del còmic d’Alan Moore en la que la música aconsegueix transmetre l’autoritarisme del poder. I la tercera és l’adaptació al cinema de la novel·la de Jane Austen Orgullo y prejuicio, que va significar la primera col·laboració amb el director Joe Wright. Per aquesta banda sonora, el compositor va rebre la seva primera nominació a l’Òscar.

La segona col·laboració amb el director Joe Wright va ser Expiación. Com s’ha comentat anteriorment, un dels personatges importants és una nena escriptora, aquest fet es transmet a la banda sonora amb l’aparició del so de les tecles d’una màquina d’escriure. Aquesta característica ja es veu reflectida amb el fragment musical Briony. A més, aquest so apareix en la composició musical quan es mostra a la pel·lícula que una part de la història és inventada per l’escriptora.

Briony by Dario Marianelli on Grooveshark

Com una part de l’argument és una història d’amor, cal destacar la presència d’un tema romàntic que ajuda a destacar el romanticisme i la passió. Una altra part de l’argument fa referència a la pèrdua i a la injustícia, fet que també queda reflectit amb la presència d’un tema trist i elegíac.

Elegy for Dunkirk by Dario Marianelli on Grooveshark

Gràcies a aquesta banda sonora Dario Marianelli va guanyar l’Òscar a la millor música original.

Després de l’èxit obtingut amb Expiación, tant el compositor com el director han col·laborat junts en dues ocasions: El solista (2009) i Anna Karenina (2012). Per aquesta darrera banda sonora, el compositor va rebre la seva tercera nominació a l’Òscar.

Cal destacar que Dario Marianelli va compondre la música de la pel·lícula Àgora (Alejandro Amenábar,  2009) per la qual va rebre una nominació al Goya.

Gaudiu aquesta música!!!
 

Escrit per | Neville Longbottom

Estudiant de valent a Hogwarts que un dia vaig fer un conjur i em vaig convertir amb el Rubén de la Biblioteca Xavier Benguerel.

37 Comentaris

  1. Marta

    6 febrer 2014 at 16:44

    Fantàstic compositor de bandes sonores i un imprescindible per tots aquells que gaudim del cinema amb els cinc sentits!

  2. origen

    7 febrer 2014 at 17:28

    Ian Mcewan con su nueva novela Operacion Dulce…de guerra en guerra.

  3. Cristina

    7 febrer 2014 at 19:39

    Ganas de saber si en su nueva novela Mcewan vuelve a adentrarse en esa cotidianidad que se rompe por motivos triviales condensados en un instante elástico en sus páginas.
    I

  4. Joan

    7 febrer 2014 at 19:41

    La banda sonora d’ “Orgull i Prejudici” penso que és una de les millors que ha creat Dario Maranelli. I en canvi, a “Expiació”, però, no em va convèncer, a pesar dels guardons rebuts i de tenir a l’escriptor Ian McEwan al front de l’argument, el qual , per mi, és un dels millors autors actuals en llengua inglesa. Reconec no obstant que tenir a Maranelli i a McEwan junts al darrera d’una película és sinònim no només de bon gust sinó d’una gran qualitat.
    Joan

  5. Ana

    7 febrer 2014 at 20:52

    “Expiación” un libro que merece sin duda una entrada en el blog. Increíble como McEwan es capaz de situarte en contextos y ambientes completamente diferentes dentro de un mismo libro.

  6. Jon Aguirre Rodriguez

    8 febrer 2014 at 1:10

    Fantastico libro, ambientes diferentes pero muy bien hilados. Una obra maestra. Opiniones sobre el operacion dulce????

  7. Vanesa

    8 febrer 2014 at 9:31

    Ian McEwan, per mi un dels grans retratistes de les emocions dels sers humans.

  8. Olga

    8 febrer 2014 at 11:39

    Sempre atenta a les publicacions d’en Ian Mcewan que combina magistralment lo quotidiá, el suspens i l’ironia.

  9. carles

    8 febrer 2014 at 13:13

    Hola,
    Encara no he llegit res d’Ian McEwan. El concurs podria convertir-se en una bona oportunitat per fer-ho. Salut i cultura!

  10. Júlia

    8 febrer 2014 at 15:56

    M’agraden les propostes de Bibarnabloc. En aquesta ocasió tot i ser lectora de McEwan, i haver vist la pel·lícula Expiación no estava al cas de la música. La recordava globalment com a bona, que em va agradar. I ara que m’he centrat en el personatge de Dario Marianelli, he gaudit amb la seva música i quina bona música!!!
    Gràcies Bibarnabloc, estimuleu bones cerques.

    • Neville Longbottom

      11 febrer 2014 at 19:21

      Gràcies Júlia.
      Espero que descobreixis més aquest compoistor

  11. Isabel Deniel Sánchez

    8 febrer 2014 at 20:09

    L’obra escrita em va impressionar i deixar un regust amargant, de com un fet pot marcar les vides de les persones i de com costen d’oblidar o perdonar. En canvi la pel·lícula, tot i que estèticament era maca, no em va deixar cap emprenta a la memòria, tret d’un vestit verd de la protagonista, actriu que per cert no m’agrada gens ni mica. El record de la música no és gaire nítid.

  12. Pau

    8 febrer 2014 at 22:02

    Buscarem el llibre a la biblioteca!
    Llegint les ressenyes, intentaré començar per Solar. Fa pinta d’entrar bé…

  13. Lola

    8 febrer 2014 at 22:21

    Increible compositor i músic, a més és guapisssim!!!

  14. Olga

    9 febrer 2014 at 12:45

    No coneixia aquest autor però puc dir que m’ha encantat!

  15. Júlia

    9 febrer 2014 at 13:08

    Encara no he llegit res d’aquest autor. Com a recomanació del Bibarnabloc, hauré d’anar a alguna biblioteca per començar-lo a conèixer.

  16. Quim

    9 febrer 2014 at 13:20

    No he llegit res de McEwan, però espero llegir-ne algun llibre en el futur, pel que fa a la música de Marianelli normalment no et fixes en el compositor en els crèdits de les pel·lícules però en veure quines ha musicat recordo la banda sonora de V de Vendetta i era impressionant.

  17. Josef Kick

    9 febrer 2014 at 14:15

    Ian McEwan será el próximo premio Nobel 2014. Seguro.

    • Melia

      26 febrer 2014 at 13:50

      Thnniikg like that shows an expert’s touch

  18. Joan Maria

    9 febrer 2014 at 20:23

    Fins ara no he llegit res d’aquest autor, aquest article m’ha obert les ganes de fer-ho, començaré per Expiació.

    Salut!

  19. adelina giro gallinat

    9 febrer 2014 at 20:42

    la banda de la película me sembla molt bona, el llibre no l´he llegit pero espero fer-ho. salut

  20. Maria Teresa

    10 febrer 2014 at 7:24

    Un llibre fantàstic, una pel·licula imprescindible, una banda sonora genial! Tres adjectius per qualificar la història d’un error que tota una vida no podrà reparar.

  21. Elena

    10 febrer 2014 at 9:06

    La peli la vaig veure fa poquet i em va agradar, vaig trobar que estava molt ben ambientada, sobretot quan el protagonista s’en va a la guerra…ara em falta fer un repás de la banda sonora i una rellegida al llibre…gràcies per la suggerència!

  22. Lluís Emili Bou Gibert

    10 febrer 2014 at 12:24

    Quan vaig llegir “Expiació” em va entusiasmar. El film era a bo i a estones molt bo. La banda sonora no la recordo gens. De Mc Ewan he llegit dues novel·les més: Dissabte i On Chesil Beach que em van agradar menys.
    Per cert, crec que l’òscar era del 2007 i no del 2008 i que la categoria era de “millor banda sonora” i no “millor música original”
    La coberta de l’Operació Caramel podrieu posar-la de la traducció catalana, oi?

  23. Gemma

    10 febrer 2014 at 13:38

    Ian McEwan serà recordat amb lletres d’or com un dels grans autors de la novel·la contemporània. Temps al temps…

  24. Vanessa

    10 febrer 2014 at 14:54

    Una pel.lícula preciosa amb un tractament detallat i unes intrepretacions meravelloses. Em va enamorar

  25. Aaron

    11 febrer 2014 at 0:03

    Coneixia la obra com a compositor del Dario Marianelli i, és més, a una assignatura de la universitat, ara fa 3 anys, vam anal·litzar la seva banda sonora per “Expiación” bastant fil per randa. Aleshores me’n vaig adonar de que Marianelli no només és un compositor amb molt bon gust musical sino que també es molt expressiu, molt narratiu. Vaig descobrir poc després que el film era una adaptació d’una novel·la d’un tal Ian McEwan. La vaig llegir i em va agradar molt. I si tinc ara la oportunitat de llegir “Operació Caramel” ho faré encantat!

    • Neville Longbottom

      11 febrer 2014 at 19:24

      Gràcies Aaron,
      Espero que continuïs descobrint aquest compositor. I molts d’altres.

  26. Mª Elena Cos Almarcegui

    11 febrer 2014 at 9:04

    No he llegit cap novel.la de l’Ian McEwan peró he vist la pel.lícula Expiació. Un altra escriptor per descobrir. Pel que fa a Dario Marianelli, sóc molt fan de bandes sonores i m’agrada molt la seva música.

  27. OLGA

    11 febrer 2014 at 10:28

    McEwan és un escriptor de gran exquisitesa i sensibilitat.
    I el fet que li neguessin l’entrada als Estats Units fa que encara m’agradi més..!!

  28. Martí

    11 febrer 2014 at 12:23

    Molt interessant l’anàlisi de la banda sonora. La pel·lícula em sembla absolutament magistral i com a novel·la de McEwan recomano ‘A la platja de Chesil’. És curta i atrapa molt, l’enllestireu en un no-res.
    Com a crítica constructiva, proposo que a l’inici dels articles advertiu si s’hi desvetllen elements sorprenents de l’argument, perquè si algú no ha vist el film o llegit el llibre pugui decidir si llegeix l’article o no. No diré quin és per si els lectors no s’hi han fixat, però heu desvetllat un element clau de la història que no forma part del plantejament, sinó de la resolució!

  29. LAIA MONFORTE

    11 febrer 2014 at 17:34

    La pel·lícula em va encantar i ara m’estic llegint la novel·la. M’agradaria molt també tenir l’oportunitat de llegir el seu darrer treball.

  30. Luisa Joaniquet

    12 febrer 2014 at 21:35

    Yo no he leído el libro y sí que vi la película, que me impactó y me dejó una sensación de impotencia frente a esos actos impulsivos e inmaduros, que no sólo pueden cambiar la vida de quien los realiza, sino también de otras personas del entorno, como es el caso de esta historia.
    Me tocó profundamente la fibra…
    Y respecto a la pieza de música con teclas de máquina de escribir, me pareció fenomenal por su ritmo contagioso.

  31. María Alibés

    14 febrer 2014 at 8:54

    Vaig llegir Atonement a l’estiu, ja fa uns anys, i em va tenir tan atrapada que me l’emportava a tot arreu. Va ser la primera novela que llegia d’aquest autor. La peli no la vaig poder anar a veure al cine. Aprofitaré ara per buscar-la i redescobrir la història, a més de descobrir el compositor, que no coneixia. Merci

  32. Mercè Ll

    17 febrer 2014 at 12:12

    La pel·lícula Expiació em va encantar i el llibre molt més encara. És un plaer poder gaudir-ne d’autors que encriuen tan i tan bé.

  33. Andrea

    13 maig 2014 at 16:57

    Meravellós Dario!! Es un dels compositors de BSO’s més interessants i amb més recorregut del panorama cinematogràfic actual. Encara em resonen les notes de Eat Pray Love o Pride and Prejudice, com si les experiències de la meva vida estiguéssin armonitzades dins d’un teló de fons. No el perdeu la pista!

  34. alberto sanchez sanche z

    16 febrer 2016 at 22:37

    Richard Ford, bon escriptor

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *