Otra vida es posible

Jean Passepartout Fa 5 anys Adults, Llibres
5

Otra vida es posible - J. Conill A. Cardenas M. Castells

Conill, J. / Cardenas, A. / Castells, M. / [et al.]
Otra vida es posible : Prácticas económicas alternativas durante la crisis

Barcelona: UOC, 2013

La crisi, resultant de la bombolla immobiliària i els productes especulatius d’enginyeria financera, ha degenerat en una crisi industrial, de feina, fiscal, social, política i institucional. Els governs, guiats per les elits i institucions financeres internacionals, han aplicat la recepta de l’austericidi, deteriorant les condicions de vida de la majoria de la població, provocant la desintegració de l’estat del benestar, i sotmetent els interessos del conjunt de la ciutadania a la lògica del capitalisme depredador.

Davant d’aquest deteriorament exprés de les condicions de vida de la ciutadania, l’anomenada crisi econòmica, que també s’ha revelat com a crisi de valors i de confiança en les administracions públiques, ha augmentat l’interès per les pràctiques econòmiques alternatives al capitalisme. És, en aquest paisatge, que aquest llibre vol fer una instantània: una investigació empírica que fotografiï, des del 2009 fins al 2011, l’economia social regida per principis de solidaritat, equitat, sostenibilitat i democràcia: producció agroecològica, cooperativisme, xarxes de troca, moneda social, bancs del temps, finances ètiques…

La investigació de Joana Conill, Amalia Cardenas, Manuel Castells, Sviatlana Hlebik i Lisa Servon es basa en les experiències d’economia alternativa que es desenvolupen a Catalunya. L’estudi de casos i la identificació de pràctiques quotidianes de l’economia social, mitjançant entrevistes, qüestionaris, mostres estadístiques i debats, ens reporten una anàlisi exhaustiva de l’existència, al nostre voltant, de pràctiques econòmiques fora de la lògica capitalista: prioritzar l’individualisme sota la màxima d’obtenir el benefici més gran en el menor temps possible. Tot i la localització de la investigació, les autores manifesten que els resultats són extrapolables a altres regions.

El primer capítol d’Otra vida es posible aborda les tendències recents de la investigació internacional en la teoria i la pràctica de l’economia alternativa, centrant-se en l’explicació i anàlisi dels conceptes següents: crítica a l’economia de mercat, consum responsable, consum compartit i col·laboratiu, prosum (autoproducció i consum de béns i serveis), economia solidària, i modificació del paradigma de tenir èxit a la vida.

El segon capítol del llibre, Viviendo una economía alternativa, ens descriu les pràctiques econòmiques investigades: un conjunt de pràctiques que posen en el seu centre d’atenció les necessitats de les persones i no les necessitats del mercat o la rendibilitat econòmica.  Des de pràctiques de producció (bancs de llavors, producció agroecològica, circuits de comercialització, corresponsabilitat entre productors i consumidors, coordinació i xarxes de productors, autoproducció de béns i serveis, cooperatives de treball) fins a pràctiques de consum (grups de consum agroecològic, menjadors cooperatius, cooperatives culturals, reciclatge de menjar, cooperatives de producció i comercialització d’energia), passant per un reguitzell d’experiències, ja siguin d’intercanvi (xarxes i mercats d’intercanvi, botigues gratis, xarxes d’intercanvi de treball, xarxes de préstecs de bens, intercanvi amb moneda social), al voltant de les finances (banca ètica, mantenint una estructura convencional o seguint un format cooperatiu), pràctiques urbanes (horts urbans, centres socials okupats), relacionades amb l’habitatge (cooperatives d’ús, masoveria urbana i rural, formes de compartir casa, okupació), o bé, en el món de l’educació (associacions de criança compartida, escoles lliures), del coneixement (coneixement compartit, xarxes d’intercanvi de coneixements, grups d’aprenentatge compartit, universitats lliures, xarxa de biblioteques socials), de la comunicació (xarxes de telecomunicacions obertes i lliures, models alternatius de la difusió cultural i la gestió dels drets d’autor, cooperatives tecnològiques que treballen des del software lliure, servidors autogestionats, la difusió d’obres en creative commons), o altres pràctiques més específiques en l’art i la cultura (centres artístics autogestionats, centres socials okupats, grups de teatre autogestionats sense ànim de lucre) que ofereixen un oci alternatiu sostenible i a preus populars. Una descripció que no deixa de banda les sinergies, interrelacions i connexions entre totes aquestes experiències; que acaben formant la xarxa de l’economia sostenible i solidària, superant el funcionament individualitzat i les relacions jeràrquiques del capitalisme.

En el tercer capítol, Valores de la cultura económica alternativa, les autores busquen el significat de les pràctiques econòmiques alternatives. Per a fer-ho creen grups de persones, contraposant o barrejant aquelles que s’autodefineixen com transformadores o alternatives amb les quals segueixen una actitud econòmica convencional. Mitjançant els debats en el si dels grups i l’anàlisi de les diferents posicions dels participants s’intenta desentrellar la relació entre els diferents hàbits econòmics i els valors culturals que els mouen: el conflicte entre els interessos del capitalisme i els de la vida de les persones; la percepció de la crisi com a conseqüència de la lògica del capitalisme i com a oportunitat de canvi; l’elecció de formes de vida allunyades de l’economia de mercat més com una ruptura cultural amb el capitalisme i model de vida, que no com a via de supervivència; la reducció de les necessitats i el canvi d’hàbits com a mecanisme per a no dependre de la feina i guanyar llibertat i autonomia personal; una nova definició de treball, d’element prioritari a la vida i mitjà alienant, a font de satisfacció i realització personal generant relacions d’igualtat; el foment de la producció local per raons de sostenibilitat ambiental i garant d’oficis i professions que es deixen perdre sota el prisma de la rendibilitat econòmica; neutralitzar les pors que la vida convencional projecta sobre la vida alternativa i assumir riscos com a acte de responsabilitat; impulsar una economia que té per objecte les persones i que canvia el sistema de valor centrat en els diners; donar forma a relacions de cooperació i no de competició entre les persones, pensant la producció i el consum en forma de xarxa; anteposar el guany col·lectiu a l’individual; desfer les relacions de violència que genera el capitalisme entre els rols de productor i consumidor des d’una mateixa situació de precarietat; interpretar la vida com un procés creatiu, transformador, singular i divers; aprofundir la connexió amb la natura; reivindicar l’equivocació i la perseverança com a camí en l’aprenentatge; la transformació del conflicte com a oportunitat positiva d’aprenentatge i tolerància de la diferència; la ruptura amb el patriarcat i els models imposats d’homes i dones;… En definitiva, apostar per la creativitat i la solidaritat com a eixos vitals per a la transformació cultural, social i econòmica, davant l’adaptació a l’economia de mercat que es basa en la comoditat, la por, l’individualisme i la recerca d’una seguretat que ens ve donada externament per l’Estat del Benestar.

El quart capítol, Los procesos sociales de las prácticas, intenta explorar les formes en les quals es concreten les pràctiques econòmiques alternatives. Per a fer-ho, busca resposta a les següents preguntes: qui les fa, per què les fa, com s’organitzen i com es transformen les persones? Intentar definir les persones que s’autodefineixen alternatives és força difícil, ja que s’obre un gran ventall de procedències, visions, compromisos i actituds que difereixen en el grau d’intensitat en el qual es practiquen. Hi ha, però, certes similituds en la importància que es dóna a la circulació de la informació, en la vinculació del capital cultural i dels coneixements amb el capital social, en la necessitat de crear una cultura alternativa allunyant-se de les convencions socials, en la preocupació sobre la permeabilitat i capacitat de regeneració dels grups, en la dificultat d’estar constantment a contracorrent… Els motius que porten a pràctiques alternatives acostumen a ser ideològics: reivindicar la vida com a estratègia de lluita, desafiar la cultura convencional, la cerca de l’equilibri entre el rebuig i proactivitat. L’organització que adopten les pràctiques alternatives també oscil·len en una multitud de grups formals i informals, amb una inèrcia cap a la creació de xarxes. Mentre que la transformació de les persones acostuma a estar lligada a un procés personal: la presa de consciència, la vinculació amb altres persones, trobar el ritme propi, la dinàmica pròpia, la coherència pròpia, i afrontar el xoc entre la cultura convencional i l’alternativa. En definitiva, els processos socials en la creació de col·lectius autònoms i solidaris que funcionen en xarxa, es porten a terme per persones que han sobrepassat l’individualisme, la jerarquització, la insostenibilitat i la violència estructural de l’economia dominant.

Els següents capítols (V. La difusión de prácticas no capitalistas en una sociedad capitalista : análisis descriptivo de una muestra representativa de la población de Barcelona; i VI. Tipologia de prácticas económicas alternativas observadas en la población de Barcelona. Anàlisis causal de los factores de los tipos de prácticas) analitzen de manera estadística la relació de certes pràctiques econòmiques alternatives i les característiques sociodemogràfiques, les actituds i les motivacions de la població, i la influència de l’impacte de la crisi entre 2008 i 2010. Segons la interpretació que les autores fan d’aquestes dades hi ha dues motivacions per a les pràctiques, una més orientada a la supervivència davant la crisi i una altra que respon a una voluntat de transformació social. La combinació de privacions econòmiques i enriquiment cultural afavoreix la mobilització cap al canvi social. Ser crític amb el capitalisme no significa que s’adoptin pràctiques orientades al canvi social, encara que hi hagi predisposició a la cerca d’un nou sentit a l’existència humana.

La Conclusión. Transformar la vida, transformar la política, se situa cronològicament al maig del 2011, amb l’aparició del moviment 15-M. L’apreciació que tenen les autores en aquell moment és que les pràctiques econòmiques alternatives no s’hi veuen reflectides en el moviment que demanava una transformació del sistema polític i econòmic. Davant el dubte de si els dos processos podien ser divergents o complementaris es troben que, mentre la cultura econòmica alternativa no aconsegueix generalitzar unes experiències econòmiques sostenibles basades en la pràctica i l’aprenentatge, el moviment 15-M té una gran capacitat per aglutinar la protesta però sense capacitat de proposar nous models de vida.

I aquest és l’intríngulis de la qüestió, quan podran, les pràctiques econòmiques alternatives, aglutinar a prou gent amb la suficient valentia per a apostar per un canvi cultural en les seves vides, superar la por, l’individualisme, la jerarquització i la comoditat de l’adaptació a l’economia dominant, i orientar-les a l’autonomia, la creativitat, la realització personal, la solidaritat, la responsabilitat, la sostenibilitat ambiental de la transformació social i econòmica, que signifiqui el final del capitalisme? Sens dubte la resposta és difícil de predir i caldrà encara l’esforç de moltes persones per a poder veure ‘esa hermosa mañana’, com cantava Labordeta en el seu Canto a la libertad: ‘habrá que empujarla, para que pueda ser!

Otra vida es posible acaba amb un llistat de les Referencias bibliográficas que s’han anat introduint al llarg del text, i un Annexo metodológico on es detalla el procés de recollida de les dades analitzades per a l’estudi que conforma el llibre.

A part, el llibre s’acompanya del dvd documental Homenaje a Catalunya II, un documental creat sota llicència Creative Commons que podeu veure en línia:

Un documental, una recerca, una història d’històries sobre la construcció d’una economia sostenible, solidària i descentralitzada. Teixint xarxes que superen la individualització i la divisió jeràrquica del treball. Milers de persones cada dia arreu del món. Aquí i ara.

El documental utilitza les entrevistes amb diferents persones per a presentar una mostra de pràctiques de noves formes de viure i d’entendre l’economia. Creat sota llicència Creative Commons es pot consultar en línia

 

Escrit per | Jean Passepartout

Em dic Jean Passepartout, arran de la meva aptitud natural per sortir-me'n de totes. He fet diversos oficis: cantant ambulant, artista eqüestre en un circ, funàmbul, equilibrista, professor de gimnàstica, sergent de bombers... Ara estic al servei del senyor Phileas Fogg, acompanyant-lo en els seus viatges al voltant del món! Amb el nom de Sergi, treballo a les Biblioteques de Barcelona.

5 Comentaris

  1. M Angels Mariano

    21 Febrer 2014 at 20:39

    Te que ser un reportatge molt interessant i a més molt actual

  2. Lola

    22 Febrer 2014 at 11:23

    Me gusta el articulo

  3. Carmen Herrera

    22 Febrer 2014 at 11:28

    Estoy de acuerdo

  4. Núria Rius Barrufet

    27 Febrer 2014 at 3:33

    Aquest hauria de ser un llibre de lectura recomanada a les universitats d’econòmiques, com a mínim!

  5. Quim Ciuró

    6 Març 2014 at 18:05

    M’agrada que es promocioni aquest tipus de lectura, que no hauria de ser ‘alternativa’ sinó un nou model a tenir en compte.
    Em sembla un llibre força interessant. El tindré en comte.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada