Blacksad. Amarillo

Blacksad

BlacksadDíaz Canales, Juan / Guarnido, Juanjo. Amarillo. Barcelona: Norma, 2013

Cinquena entrega de les aventures del gat detectiu, amb l’equip artístic habitual (també podeu llegir una entrevista a Juan Díaz Canales, el guionista) i que ofereix allò a què ens han acostumat: un molt bon còmic.

Un còmic amb animalons antropomòrfics no té per què ser infantil (el còmic Omaha n’és un bon exemple) i aquest no ho és. Aquest detall dels animals dóna una gran riquesa al còmic, una varietat i un color que potser no s’aconseguiria amb un dibuix figuratiu més estàndard. Tot i això, aquests còmics tenen un problema, i és que part de la fascinació visual que provoquen ve de la sorpresa de veure un gat detectiu de dos metres “ostres un gat detectiu, quina sorpresa!” mentre que després ens hi acostumem i podem fàcilment dir “un altre cop el gat detectiu, quin avorriment!“. Per evitar-ho les històries han de millorar, i de moment així és. A les històries hem trobat novel·la negra, assassinats, guerra freda, racisme, vudú… no es repeteixen.

Els beatniks eren afeccionats a jugar amb pistoles
Els beatniks eren afeccionats a jugar amb pistoles

En aquesta història tenim uns convidats d’excepció, els beatniks. No surten pas amb els seus noms, però són fàcilment reconeixibles Burroughs, Kerouac, Gingsberg i Cassady. I a més tenim carreteres, i cotxes, i persecucions, i un circ, i crims, i policies, i grans paisatges americans creuats per la carretera… Així com en els altres còmics de la saga primava l’element de novel·la negre aquí estem davant el que seria una típica road movie.

guarnido-blacksad-affiche-signe-amarillo-moto-triumph_140909-blacksmallEn un aeroport Blacksad rep l’encàrrec de dur un cotxe, un espectacular Cadillac groc model Eldorado fins a Tulsa, pel camí les coses es compliquen i el seu camí es creua amb el dels beatniks i els ha de perseguir fins a Amarillo. Un dels beatniks porta una novel·la escrita en un rotlle de paper (la llegenda explica que Jack Kerouac va escriure així On the road) i allà espera reunir-se amb el seu agent per publicar el llibre. Res surt com estava previst i la cosa es va complicant més i més, però revelar més coses seria entrar de ple en l’espòiler.

El primer volum de Blacksad va sortir ja fa anys, concretament el 2000, i va endur-se una munió de premis, i amb cada nou volum tornava a guanyar-se favor de públic i crítica. Els dibuixos de Guarnido en tenen gran part de culpa, unes vinyetes amb una preparació i una atenció del detall molt minucioses, d’això en podeu tenir un bon tast a Cómo se hizo Blacksad.

03-56_PL_BLACKSAD-05.indd
 

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

7 comentaris a “Blacksad. Amarillo”

  1. M’encanten els còmics i tot i que no he tingut l’oportonitat de fer-me amb un d’aquests té molt bona pinta, salud!

  2. Carolina Iglesias

    M’encanten els còmics i Blacksad és un dels meus favorits. Ja friso per tenir-lo a la Biblioteca de la Sagrada Familia!

  3. Manuel Ortega Santos

    Historias con animales antropomórficos hay muchas, pero de la calidad de Blacksad, ninguna. En principio era una fórmula para un cómic adulto que tenía todas las papeletas para acabar en el fracaso. Sin embargo, la apabullante brillantez técnica te engancha, y es imposible no tomarse en serio a los autores y a la historia. Espero que dure mucho la serie.

  4. Gernot Capellari

    Una sèrie brillant. El personatge del detectiu està molt aconseguit i la seva representació com a pantera encertadíssima. Els dos autors tenen el do d’explicar unes històries entretingudes amb un estil de dibuixar excel·lent. La representació dels personatges mitjançant diferents animals subratlla el seu caràcter de manera que es fa fàcil endinsar-se encara més al seu món.
    Ja estic esperant el següent volúm.

  5. Em sembla una sèrie molt bona, tal com s’ha comentat abans. Penso que “Amarillo” és molt millor que l’anterior volum “El infierno, el silencio”.

    1. En això hi ha opinions per tots els gustos, des que el cinquè és el pitjor com el millor. Crec que un dels encerts de la sèrie és fer còmics de temàtiques molt diferents en cada àlbum. A mi personalment les road movies m’agraden i tinc simpatia pels beats, o sigui que tot són avantatges.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.