4

Desigualdad - Richard Wilkinson & Kate PickettWilkinson, Richard i Pickett, Kate
Desigualdad: un análisis de la (in)felicidad colectiva

Madrid: Turner, 2009

L’índex estadístic més conegut per a mesurar la desigualtat és l’índex de Gini. Val a dir que els dos autors utilitzen les gràfiques amb regressions per a mostrar visualment la gran relació que hi ha entre desigualtat i altres variables socials. La desigualtat és la diferència de rendes entre les classes socials. Els Estats Units són el paradigma de país amb més desigualtat, seguits de la Gran Bretanya. Els països del món amb menys desigualtat de rendes són els països nòrdics i el Japó. Hi ha una diferència de base econòmica entre el Japó i els països nòrdics, que els autors destaquen: el Japó mostra una bretxa no gaire gran entre salaris de diferents estrats socials i els països nòrdics tenen unes grans polítiques de redistribució; és a dir, l’Estat disminueix la diferència de rendes entre classes socials.

116 Desigualdad SocialEls autors destaquen un fet important: el nivell de confiança entre la gent i el sentit de comunitat està més arrelat en països amb igualtats més coherents de rendes. De fet no és la primera vegada que científics subratllen la importància de l’estatus social; és a dir, la generació d’una bona professió i capacitació amb una bona xarxa de relacions. Les classes baixes són les que pateixen els problemes socials més greus: violència, drogoaddicció, mares adolescents, problemes psiquiàtrics. Però, no ens enganyem: quan una societat és clarament desigual, tothom acaba patint. Aquesta és la conseqüència del desgavell provocat per la desigualtat.

Els autors també subratllen la importància dels amics, de les relacions humanes. L’afectivitat té pes, juntament amb l’aspecte econòmic. El tracte entre persones queda malmès amb la desigualtat. Una societat amb serveis públics genera més oportunitats per a la ciutadania. Els sindicats fan una bona feina pel que fa a escurçar les diferències de renda. La mobilitat intergeneracional és aquell indicador que mesura el traspàs de pertinença a una classe social inferior a una altra de superior. Aquest indicador és afectat actualment a la baixa i són preocupants els possibles cercles socioeconòmics derivats de la manca de guany de rendes justes de treball que eviten la mobilitat intergeneracional. Hi ha dos factors a tenir en compte pel que fa als més petits: la nova literatura per a remarcar les comunitats al seu voltant i la literatura per a remarcar situacions d’atur familiar.

davosdefEl llibre fa una comparació de la desigualtat amb variables tot acarant països considerats rics i els diferents estats dels Estats Units. En quatre paraules: l’augment de diferències de renda contribueix a un empobriment que penetra, s’endinsa en la personalitat dels pobles. Malauradament, hi ha una retòrica a favor de mantenir aquestes diferències exagerades de rendes.

El rendiment acadèmic té un vessant especial en la generació de rendes. Alhora, aquest esdevé conseqüència dels recursos de les diferents comunitats.

balanza-rotaUna identitat massa forta de classe social genera unes pautes de comportament i prejudici que fa difícil la interrelació humana. A Catalunya el Procés Constituent de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres vol contribuir a fer parlar i solucionar el problema de la desigualtat.

Per a aprofundir en aquest tema us recomano tres llibres:

El primer tracta de la dialèctica pública que vol substituir la defensa d’una igualtat de rendes pel reconeixement. Si més no, el reconeixement públic queda minvat amb l’atur i aquest és un problema també de difícil resolució.

Honneth, Axel. Reconeixement i menyspreu
 
Honneth, Axel. Reconeixement i menyspreu: sobre la fonamentació normativa d’una teoria social. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2009

 
 
 
El segon llibre tracta d’aprofundir en les causes de la desigualtat des d’un punt de vista històric. Llibre excel·lent que deriva en les diferents aportacions d’historicistes al llarg dels segles.

Fontana, Josep. La història dels homes
 
 
Fontana, Josep. La història dels homes
Barcelona: Crítica, 2000

 
 
 
 
El tercer llibre parla dels diferents indicadors socioeconòmics que defineixen  el concepte de benestar social:

Navarro, Vicenç. El subdesarrollo social de España: causas y consecuencias
 
 
Navarro, Vicenç. El subdesarrollo social de España: causas y consecuencias. Anagrama, 2006
 
 
 
 
 
 
Vicenç Navarro i Josep Fontana –des del punt de vista polític, econòmic i històric– són dos grans autors que us poden aportar molta bibliografia actual sobre el tema.


 

Escrit per | Edmund de kingsbridge

Sóc la Sílvia de la Biblioteca Vila de Gràcia. Passejo sovint per Barcelona tot recordant-hi l'època històrica on les ciutats renaixentistes somiaven amb una autonomia econòmica, social i política com va fer l'Edmund de Kingsbridge.

4 Comentaris

  1. Soraya

    20 abril 2014 at 19:44

    Estoy muy de acuerdo con la entrada del blog “La desigualtat: el gran problema social”, y pienso que el libro que nos proponéis ha de dar una visión dura de la realidad, pero también creo que nos puede servir para conocer la situación en otros países, y entender el término desigualdad, y su vinculación con otros problemas sociales.
    Muchas gracias por la recomendación.

  2. Marc

    29 abril 2014 at 17:39

    Te bona pinta, sempre són interessants aquesta mena de llibres, i més avui amb la que ens està caient…

  3. Patricia

    30 abril 2014 at 22:32

    Hola, Creo que la mejor manera de ver las desigualdades, a parte de leer es viajar.Cuando fui a la India vi no solo lo que es la pobreza extrema, pero tambien vi lo que significa ser muy rico alli.Lo que mas me ha chocado es que los ricos pueden vivir de la manera que nunca ven a los pobres..ni cogen el transporte publico,ni van a comprar ya que todo esto lo hacen los sirvientes, hasta las entradas a parques son de pago para evitar gente pidiendo dinero..son dos realidades paralelas en la misma ciudad.

  4. Javier

    3 abril 2016 at 18:38

    La primera part se m’ha fet una mica repetitiva pel que fa a l’estructura, ja que exposa un gran nombre de problemes socials i conclou que, les seves causes, rauen totes en un mateix fet: la desigualtat. Tot i així, és un llibre fàcil de llegir, que ajuda a entendre des d’una altra perspectiva les causes dels problemes socials actuals. Tots els raonaments estan justificats amb dades, i acompanyats amb gràfics que ajuden a la comprensió dels conceptes més abstractes (tot i que cal subratllar que la majoria dels gràfics són molts semblants).

    Wilkinson i Picket van escriure el llibre l’any 2009, i aleshores Espanya estava en bona posició pel que fa a la desigualtat. Però en els últims anys l’índex de desigualtat ha empitjorat, situant-nos com a últim estat dins l’OCDE (per darrere de països que surten més mal parats al llibre, com ara els EUA). Recomano aquest llibre per entendre millor les conseqüències humanes de l’augment de la desigualtat.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *