41

Llibre de contemplació - Ramon LlullLlull, Ramon. Llibre de contemplació
Barcelona: Barcino, 2009

Ramon Llull és l’escriptor en llengua catalana més conegut i estudiat arreu del món. Podem trobar la seva figura a totes les enciclopèdies i repertoris sobre l’Edat Mitjana. Es tracta d’un pensador, escriptor i apòstol de la fe catòlica d’unes dimensions gairebé inabastables. La seva obra està en revisió i estudi permanent en moltes universitats d’Europa i d’Amèrica.

La figura de Llull és complexa i, per entendre l’abast de la seva obra, cal comprendre el context en què es va produir.

El 1229 Jaume I va conquerir Mallorca als sarraïns. Pocs anys després, el 1232, fill d’una família d’origen barceloní, naixia Ramon Llull. Llull pertany, per tant, a la primera generació de cristians de l’illa. La Mallorca de l’època era un món complex i policrom. La població dominadora provenia de Catalunya i, en menor proporció, també de l’Aragó i de Montpeller, d’Occitània, de Gènova i de Pisa. Una tercera part de la població era musulmana, la majoria havien esdevingut esclaus, tot i que també hi havia una minoria de sarraïns lliures. Mallorca era, a més, una cruïlla marítima per al trànsit naval de la Mediterrània.

Conquesta de Mallorca

Pintures murals de la conquesta de Mallorca que es conserven al MNAC. Datades entre 1285-1290

Ramon Llull, sense ser clergue ni pertànyer a cap orde religiós, va renegar de la vida cortesana i de les formes literàries que s’associaven a la minoria privilegiada de laics erudits —literatura profana, poesia trobadoresca— per consagrar-se a la fe i a l’Església. Era un autodidacta d’una intel·ligència fora del normal que, malgrat que no va cursar estudis reglats, va produir una obra colossal al voltant de la filosofia, la teologia i la ciència. I encara va trobar temps per fer literatura. Impresa avui en dia, la seva obra en llatí i català ocuparia desenes de milers de pàgines.

Va dedicar, doncs, la seva llarga vida a escriure, però també a l’activisme. La complexa situació social de Mallorca li atorgà un coneixement de primera mà pel que fa al contacte intercultural. L’obra lul·liana, d’amplíssim abast temàtic, s’ha de llegir sota el prisma d’una finalitat única, la qual perseguirà de manera incansable i entusiasta al llarg de la vida i al servei de la qual anirà assajant formes diverses de dur-la a terme per tal d’arribar al màxim nombre possible de persones. Aquesta finalitat és la de fer evident l’omnipresència del Déu cristià, origen i sentit de tota cosa.

Gravat amb Ramon Llull

Gravat amb Ramon Llull (S.XVIII). Font: Viquipèdia.

En la baixa Edat Mitjana, la cultura oral dels temps precedents havia deixat pas al predomini, en els àmbits del saber i del coneixement, a la llengua escrita. El clergat s’organitzava entorn de l’Escriptura i la seva interpretació, explicació i difusió; els textos escrits també regien l’organització política i administrativa, així com l’ensenyament elemental i superior de les classes benestants. Una nova organització del saber, l’escolàstica, va procurar un repertori extraordinari i inèdit de recursos al coneixement. La mentalitat de les elits cultes en va sortir transformada i la demanda de saber va traspassar les fronteres de les universitats. La figura de Ramon Llull cal situar-la enmig d’aquesta “revolució” del coneixement i la seva vastíssima obra suposarà un impuls vigorós, no gaire reconegut pels seus coetanis, d’aquesta nova mentalitat.

Llull va escriure el El llibre de contemplació en Déu entre el 1271 i el 1274. És el seu primer gran llibre i suposa el primer intent de dur a la pràctica el seu objectiu d’escriure el millor llibre que mai s’hagués fet. La seva ambició va ser tal que es proposà d’escriure un llibre útil a qualsevol lector, cristià o infidel, i adient per a qualsevol propòsit. Podeu imaginar un objectiu d’aquestes dimensions? Escriure ‘el millor llibre que mai s’hagi escrit’ que serveixi ‘per a qualsevol propòsit’? Jo no, la veritat, i no m’estranya que, tant els seus coetanis com durant segles, moltes persones hagin tingut el convenciment que Ramon Llull era un boig. També l’acusaven d’alquimista i d’heretge.

Electorium parvum seu breviculum

Llull, a l’esquerra, il·lustració de l’Electorium parvum seu breviculum, 1321 (Badische Landesbibliothek, Cod. St. Peter perg 92). Font: Viquipèdia.

El seu és un llibre inspirat per Déu i considera que les ensenyances que se’n podran extreure seran autosuficients. Hi tracta amb tal exhaustivitat enciclopèdica tot allò referent a la Providència i a la creació que la seva presència com a home concret res pot aportar-hi. D’acord amb el seu propòsit de conversió dels infidels, en va fer una primera versió en àrab i després el traduí al català i al llatí.

Allò que millor defineix el Llibre de contemplació en Déu és l’exhaustivitat i el caràcter enciclopèdic: tracta tota la creació, l’ésser humà en totes les seves dimensions i la presència de Déu en tot d’una forma minuciosa i amb un abast incommensurable.

En el llibre, la convicció amb què s’expressa Llull quan es dirigeix a Déu, quan l’exhorta, reflexiona o li prega són d’una emotivitat i d’una força sense precedents a l’Edat Mitjana. I el resultat és un llibre d’una originalitat sorprenent.

El Llibre de contemplació en Déu constitueix un dels textos més importants de la producció lul·liana, però també de la literatura catalana de tots els temps. A més de la seva qualitat literària, es tracta també d’un text fundacional: amb ell, Llull va provar a les elits cultes catalanoparlants del segle XIII que podien emprar la seva llengua materna com a vehicle de comunicació literària, filosòfica i científica.

Sots l’ombre d’un bell arbre. Teatre Tantarantana

Teniu l’oportunitat de veure fins a l’11 de maig del 2014 al Teatre Tantarantana l’espectacle, Sots l’ombra d’un bell arbre, una versió teatralitzada d’un altre llibre de Ramon Llull, Llibre del gentil i els tres savis.

 

Escrit per | K. Le Guin

Vaig somniar un arxipèlag, Terramar. Sóc la Mònica, de la Biblioteca Francesc Candel de Barcelona.

41 Comentaris

  1. Clara

    17 abril 2014 at 14:54

    No cal passar pel alt ‘El Llibre de les Bèsties’ de Ramon Llull, una sàtira molt ben trobada!

  2. ELOISA HERNANDEZ

    17 abril 2014 at 15:38

    Crec q és un llibre per a totes les epoques, no passa de moda

  3. Giovanna

    17 abril 2014 at 15:43

    A l’octubre passat quan vaig arribar a Barcelona vaig conèixer molt rápid la figura de Ramon Llull . No ho puc creure, ara estic participant en un concurs sobre ell i a més escric en català.

  4. alejandro Carrete

    17 abril 2014 at 15:44

    Ramon Llull va ser un humanista avançat al seu temps. No té pèrdua res del que va escriure.

  5. Joel

    17 abril 2014 at 17:13

    Destacar ‘El llibre de les bèsties’, una obra mestra de la literatura en català.

  6. Carla

    17 abril 2014 at 17:15

    En molts aspectes Ramon Llull mai passa de moda, els seus llibres continuen sent molt enriquidors en l’actualitat.

  7. joan

    17 abril 2014 at 17:40

    Ramon Llull va ser Fidel a la llengua catalana i gràcies a la seva perseverança i dedicació la llengua a estat el vehicle que fins als nostres dies es manté viva

  8. Lurdes Estruch

    17 abril 2014 at 18:38

    La poètica lul·liana és molt més actual del que sembla per sobre. Només cal entrar als versicles del ‘llibre de l’amic i l’amat’, per exemple, i posar-hi una mirada atemporal, oberta; el sentit de plenitud humana, la universalitat hi bateguen.
    I no cal dir el ‘Llibre de les bèsties’… Poèticament un hi queda atrapat per la magistralitat dels aforismes i el joc calidoscòpic dels exemples, plens a vessar de rondallística oriental. Però després, en tractar de la corrupció politicocortesana… (en mode apòleg-faula, però és igual! si no millor…), un s’adona que la perversió dels homes que han perdut el cap per la riquesa material i el poder ha estat en tots els temps semblant ( si no igual…).

  9. Xavier Martínez Martínez

    17 abril 2014 at 18:51

    El seu merit va estar obrir camí amb la literatura escrita del català.

  10. Laura Estellés

    17 abril 2014 at 18:55

    A més de ser el referent de la nostra llengua, es va introduir en el món de les matemàtiques. La lògica simbòlica té un paper important en “Arbre de Ciència”, i en “Ars Combinatòria” apareix per primera vegada la denominació de pensament combinatori que s’empra actualment.

  11. Francesc J. Pons i Mascarilla

    17 abril 2014 at 19:38

    Com molts, jo vaig llegir Ramon Llull i em va semblar difícil. No d’entendre, simplement difícil. Després va venir en Raimon i vaig escoltar el que ja no llegia. Finalment, l’he recitat, sense convenciment. Finalment, no, perquè ara em torna a interessar.

  12. Apol·lònia I. Barceló

    17 abril 2014 at 19:57

    Ramon Llull fou un geni. Sempre recordaré quan a l’escola em deien que, en certa manera, fou precursor de la informàtica!

  13. Neus

    17 abril 2014 at 20:06

    Jo també el record de s’escola, sort en vaig tenir des professor, que era un entusiasta de sa literatura i va ser capaç d’aferrar-mos-ho!

  14. Sol

    17 abril 2014 at 20:06

    després de més de cinc anys vivint a Catalunya, ja era hora que comencés a descobrir a Llull!! Graciès

  15. Sol

    17 abril 2014 at 20:07

    després de més de cinc anys vivint a Catalunya, ja era hora que comencés a descobrir a Llull!!

  16. ruben

    17 abril 2014 at 22:01

    El món de Ramon Llull sempre estarà ben viu

  17. Rebeca

    17 abril 2014 at 22:44

    Ramon Llull no és un escriptor “fàcil”… S’ha de trobar el moment per llegir-lo. Això sí, fer-ho és imprescindible.

  18. margarida guigó serra

    17 abril 2014 at 22:47

    Hem d’estar molt agraïts a Ramon Llull. Amb la seva extensa obra, va difondre el català com a llengua literària i filosòfica. La profunditat dels seus escrits els fa vàlids per a tots els temps.

  19. Maribel

    17 abril 2014 at 23:12

    Ramon Llull ha estat i és una de les figures més reconegudes de la literatura universal. I això no només es deu al gran nombre d’obres que va publicar en vida, ni a les llengües en què les va traduir, sinó a la temàtica que tracten i a l’abast que va tenir la seva figura, com a predicador de la fe cristina, servint-se del domini de la filosofia, la teologia, la ciència i la literatura.

  20. M Angels Mariano

    18 abril 2014 at 0:01

    El primer “il·lustrat” dels paisos catalans

  21. Jose

    18 abril 2014 at 0:03

    un llibre imprescindible.

  22. Carla

    18 abril 2014 at 0:19

    Una de les coses que més sobta de Ramon LLull és que va escriure en 4 llengües, el llatí, el català, el provençal i l´àrab….i que la seva influència arribés fins al segle XVIII, a part de totes les innovacions que va introduir…la veritat, costa en la nostra època trobar algú aixi!!!

  23. David Carbajales Alvarez

    18 abril 2014 at 10:21

    Una curiositat extreta de la Wikipedia i motiu pel qual és el patró dels enginyers informàtics…tot i que no ha estat beatificat formalment per l`Església Catòlica:

    Llull se dedicó a diseñar y construir una máquina lógica. De naturaleza mecánica, en ella las teorías, los sujetos y los predicados teológicos estaban organizados en figuras geométricas de las consideradas “perfectas” (por ejemplo círculos, cuadrados y triángulos). Al operar unos diales y palancas, girando manivelas y dando vueltas a un volante, las proposiciones y tesis se movían a lo largo de unas guías y se detenían frente a la postura positiva (certeza) o negativa (error) según correspondiese. Según Llull, la máquina podía probar por sí misma la verdad o mentira de un postulado.

    El religioso bautizó a su instrumento con el nombre de Ars Generalis Ultima (‘Última arte general’) o Ars Magna (‘Gran arte’), aunque hoy se la conoce a veces como Ars Magna et Ultima

  24. Roser

    18 abril 2014 at 11:02

    M’agrada llegir aquestes ratlles de Ramon Llull que inciten a seguir descobrint-lo. Un personatge universal, sense límits.

  25. Pere J.

    18 abril 2014 at 12:14

    En Ramon Llull a més a més de ser un gran erudit, també se li ha d’agrair la reserca q va fer en vers del català per difondre’l arreu del món. Cal destacar una gran obra com és el “El llibre de Meravelles”

  26. Pere J.

    18 abril 2014 at 12:15

    Un gran home. A destacar “El llibre de Meravelles”.

  27. Denise

    18 abril 2014 at 12:23

    Un referent artístic de la nostra cultura.

  28. Montse Casabó Masip

    18 abril 2014 at 12:23

    Ramon Llull, un català universal, capaç de lligar ciència i literatura. Un geni en el sentit més ample de la paraula.
    Un Leonardo de la nostra terra.

  29. Denise

    18 abril 2014 at 12:26

    “El llibre de les bèsties” , em va agradar molt.

  30. M. Teresa Calles

    18 abril 2014 at 12:40

    Gran home, en Llull. Recomanaria una passejada per la seva obra a aquells que, més de 700 anys després, encara creuen que no es pot fer filosofia o ciència en català.

  31. Federico

    18 abril 2014 at 19:42

    Un referent en molts aspectes, sobretot el lingüístic, de fet jo vaig guanyar una beca amb el seu nom per poder viatjar a Catalunya abans de viure aquí, per poder estudiar (i gaudir) aquesta llengua i la seva cultura.

  32. Kat

    19 abril 2014 at 13:05

    Howdy, i read your blog from time to time and
    i own a similar one and i was just curious if you get a
    lot of spam remarks? If so how do you protect against it, any plugin or anything you can suggest?

    I get so much lately it’s driving me crazy so any support is very
    much appreciated.

  33. Roger

    20 abril 2014 at 17:26

    Acabo de llegir l’entrada de Ramon Llull a la Viquipèdia per saber-ne una mica més. Impressionant!

    Us en recomano la lectura.

    R.

  34. Yoli

    20 abril 2014 at 18:16

    Impressionant la seva vida i obra! Tot un savi

  35. Amparo

    21 abril 2014 at 12:21

    Crític, ambiciós, inquiet, perspicaç i avançat a la seva època, gràcies a la seva gran capacitat i reveldía avui ens podem acostar una miqueta més a aquella època que sembla tenir moltes similituds a la nostra. Gràcies a les Biblioteques per plantejar aquests debats i concursos per apropar-nos a conèixer la nostra cultura.

  36. Rubén

    21 abril 2014 at 17:04

    Dóno fe.

  37. Daniel

    21 abril 2014 at 18:12

    Jo no sabia res sobre Ars magna et ultima
    Resulta impressionant.

  38. Oscar

    22 abril 2014 at 17:33

    Ramon Llull: missioner, Doctor Illuminatus, Doctor Inspiratus, Servent de Déu

  39. Ferran

    24 abril 2014 at 11:46

    Llull…molt interessant!

  40. Oscar Sanchez Vilar

    29 abril 2014 at 11:44

    M’intriga això de ‘per a qualsevol propòsit’… el llegiré!

  41. Ramon Torra

    15 gener 2015 at 12:12

    Llull i Dante. Contemporanis, encara que Llull era 40 anys més gran, són dos caps privilegiats, dues intel·ligències preclares, dos precussors de literatures vernacles,un gran prosista i un gran poeta. Per llegir i gaudir: Llibre de Contemplació en Déu i Commedia.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *