11

Echenoz, Jean. 14

Echenoz, Jean. 14
Barcelona: Raig Verd, 2013

Echenoz, Jean. 14
Barcelona: Anagrama, 2013

Echenoz, Jean. 14
Paris: Minuit, cop. 2012

 

La novel·la que avui us recomano és fàcil titllar-la d’oportunista perquè és una novel·la que sembla un recull de cinc personatges col·locats a l’època de la primera guerra mundial (IGM) sense cap pretensió més que narrar la història d’Anthime, Charles i Blanche si jutgem pel resum que suggereix la seva contraportada:
 

“Cinc homes han partit a la guerra.
Una dona n’espera la tornada de dos.
Falta per saber si tornaran.
Quan.
I en quin estat”

 
Però us puc assegurar que aquesta novel·la és quelcom més que la història d’aquests joves i uns amics d’una població francesa del Loira (Vendée) que marxen a lluitar a la guerra.

El seu autor, Jean Echenoz (1947), que l’any 1988 se’l va designar la gran esperança de les lletres franceses, i que ha guanyat importants guardons com el Premi Goncourt, el Premi Médicis i l’European Literary Prize, no és autor que narri una novel·la amb el títol 14 per vendre més exemplars perquè és el centenari de la Gran Guerra.

Jean Echenoz

Jean Echenoz

És cert que el llibre té 15 capítols i poc més que 128 pàgines de melangia, ironia i prosa elegant, flaubertiana. Pocs capítols per meditar sobre el destí de l’individu i el destí de la generació abocada a una guerra mundial. Però Jean Echenoz s’ensurt. Amb les seves descripcions i amb la seva prosa econòmica narra la pèrdua de la ingenuïtat, la materialització de la tragèdia que suposa IGM, la destrucció que va més enllà dels morts.

Amb una prosa que enganya per la seva simplicitat i lleugeresa vivim el reclutament, trasllat i el creixement i destrucció de civils cap a soldats. L’elegància narrativa no oculta els polls, la gana, la putrefacció, la commoció.

Jo diria que Jean Echenoz és sobri, i que a mi m’ha guanyat com a lectora i admiradora per allò que no narra sinó per allò que jo he vist i he sentit dintre meu.

De la primera guerra mundial s’ha escrit i s’ha vist molt però Echenoz ha fet una novel·la històrica sense història. Una novel·la que sembla un crit a l’esperança, una novel·la de la por, la desolació, i la resignació i que solament un sociòleg com Jean Echenoz podia transformar en Homenatge.
 

Escrit per | Tieta Mame

Excèntrica, vital, capritxosa, seductora i adorable… Em dic Estrella i em trobareu a la Biblioteca Sant Gervasi- Joan Maragall.

11 Comentaris

  1. Arnold Layne

    7 maig 2014 at 17:16

    M’hi afegeixo a la recomanació d’aquesta excel·lent i brevíssima novel·la. Vaig descobrir Echenoz fa més de 20 anys amb “La aventura malaya” i he passat unes bones estones llegint-ho (les pàgines que expliquen la vida del lloro Morgan a “Cherokee” estan entre les més hilarants de la literatura contemporània). Feia temps, però, que no llegia res seu, i “14” ha estat una molt agradable sorpresa. Echenoz ha depurat el seu estil, ha guanyat en subtilesa i escriu millor que mai. És capaç de fer-te riure i al cap d’unes línies estremir-te de terror. I això només ho saben fer els millors.

  2. Tieta Mame

    10 maig 2014 at 17:10

    Bon dia, Arnold
    Des de Ravel Al pianoCherokee

  3. Tieta Mame

    10 maig 2014 at 17:12

    Bon dia, Arnold
    Des de Ravel Al pianoCherokee

  4. Tieta Mame

    10 maig 2014 at 17:13

    Bon dia, Arnold
    Des de Ravel que Jean Echenoz no havia fet una explosió narrativa que m’impactés. Amb Al piano va estar molt a prop. Aquesta novel·la que he recomanat ha estat un retrobament amb Echenoz.
    Ja tinc ganes de fer cas de la teva recomanació de Cherokee perquè no em vull prendre la vida del lloro Morgan si és tan hilarant.

  5. Marina

    13 maig 2014 at 19:17

    ja tinc regal pel meu pare 🙂

    • Tieta Mame

      17 maig 2014 at 18:00

      Marina, espero que sigui del seu gust al igual que ha estat del meu. ;O)

  6. emmapb

    15 maig 2014 at 13:01

    Vaig a mirar si el trobo a la meva biblioteca.
    He llegit un parell de llibres d’Echenoz i m’han agradat bastant, especialment el de Relámpagos, molt curiosa la vida de l’inventor Tesla, tragicòmica podriem dir, no en sabia res i vaig trobar-ho interessantíssim. Per mi va ser un descobriment .

    • Tieta Mame

      17 maig 2014 at 17:58

      Prenc nota. Ja estic emocionada amb les noves lectures de Jean Echenoz que descobriré. Gràcies!

  7. Àngel

    24 juny 2014 at 20:42

    Havia sentit parlar molt bé d’aquesta novel·la i amb els comentaris llegits ja estic decidit a buscar-la.

    A veure si tinc sort i trobo on comprar l’original editada en format epub per alguna llibreria on-line francesa. Amb gust acceptaré consells si algú ja té experiència en el món del llibre digital francès.

  8. Tieta Mame

    5 juliol 2014 at 16:07

    La Gran Guerra a través del cine. La filmoteca hi dedica un cicle. http://t.co/L2TfKvWkNJ

  9. Pingback: 14, Jean Echenoz | INTERFATIO

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *