11

Joan FontcubertaFontcuberta, Joan
Joan Fontcuberta

Madrid: La Fábrica, 2000

Joan Foncuberta és un dels fotògrafs contemporanis més imaginatius amb més de trenta anys d’investigació constant qüestionant el mitjà fotogràfic. La seva obra es caracteritza per enfocaments conceptuals originals i lúcids que exploren les convencions fotogràfiques i els mitjans de representació de la veritat. Desafia els conceptes de la veritat i la ficció en projectes interdisciplinaris que s’estenen més enllà de l’espai de la galeria. A més de la seva pràctica fotogràfica, les capacitats de Joan Fontcuberta com a escriptor, professor i conservador han estat inspiradores per a les generacions més joves“.

No ho dic jo, ho va dir el jurat del Premi Internacional de Fotografia Hasseblbad en atorgar el premi de l’edició 2013 al fotògraf català Joan Foncuberta. El Hasseblbad és el reconeixement més prestigiós en l’àmbit de la fotografia, i se’l compara amb el Nobel. Un premi que han guanyat en altres edicions fotògrafs com Ansel Adams, Henri Cartier-Bresson, Sebastião Salgado o Richard Avedon.

Si voleu saber qui és Joan Fontcuberta i què és la postfotografia us convido a veure i escoltar aquesta master class. Pertany a la sèrie que l’any 2013 el programa de TVE La Aventura del saber va dedicar al fotògraf català:

 
Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) forma part de la generació d’artistes de la postmodernitat que va irrompre en el panorama fotogràfic català a partir dels anys 70. Juntament amb Pere Formiguera, Manel Esclusa o Àngels Ribé entre d’altres, van optar per l’experimentació artística i la crítica a la forma de representar la realitat, en contraposició a la generació anterior de fotògrafs de postguerra “neorealistes” com Joan Colom, Xavier Miserachs o Francesc Català-Roca.

Fontcuberta explora i analitza els límits entre realitat i ficció per posar a prova la necessitat que tenim de “creure” i qüestionar el paradigma de la fotografia com a reproductora de la realitat. La seva trajectòria artística està formada per projectes metadocumentals on revisa tots els gèneres fotogràfics per fomentar l’escepticisme crític. Veiem alguns exemples:

Amb Herbarium (1984) ens proposa un herbari imaginari format per suposades plantes que en realitat eren generades a base de detritus industrials i components orgànics.
 

El realisme fotogràfic, arruïnat per l’especulació, es revela com una creença

 
tumblr_me81p81PPC1qbcporo1_1280-810x1024

Posteriorment, en col·laboració amb el desaparegut Pere Formiguera presenta “Fauna“(1987), una sèrie de fotografies i documents que atribueixen a les descobertes d’un naturalista neodarwinià, el professor Peter Ameisenhaufen, qui juntament amb el seu ajudant Hans von Kubert qüestionen la teoria de l’evolució. Apropiant-se dels mètodes dels museus naturals i dels zoològics, Fontcuberta i Formiguera ens enfronten a la “veracitat” que atribuïm per defecte a la fotografia i ens presenten un bestiari fantàstic fent-nos creure, per exemple, en l’existència d’éssers com els “aerofantes”, uns suposats elefants voladors de Kènia.

 

de la història natural de Plini al manual de zoologia fantàstica de Borges a la recerca d’una naturalesa  fora de la llei

 

Sputnik series: Ivan i Kloka", 1997 © Joan Fontcuberta

Sputnik series: “Ivan i Kloka”, 1997 © Joan Fontcuberta

Sputnik (1997) Fontcuberta documenta fins al més mínim detall l’existència d’un cosmonauta soviètic, Ivan Isochnikov, que va “desaparèixer” misteriosament a l’espai amb la seva gossa Kloka. La Unió soviètica hauria fet “desaparèixer” tota referència, no només a aquest fet, sinó fins i tot haurien esborrat tots els documents que poguessin demostrar l’existència d’Ivan Isochnikov. Sputnik demostrava aquesta teoria de la conspiració fins al punt que molta gent va arribar a creure-se-la.

El cos perdut en el cel i extraviat el seu record a la Terra. La imatge que s’esvaeix, la història reescrita al capritx dels dictats polítics. El secret d’Estat com a coartada per a la desinformació i la propaganda. Les mentires del poder, el poder de les mentides

No us perdeu al mateix Fontcuberta explicant, seriosament, tota aquesta història en el programa La Aventura del saber.

Miracles & Co, és un homenatge a la fotografia dels esperits. Documents, fotografies i vídeos que demostren l’existència d’uns monjos que ofereixen cursos de miracles en un monestir de Finlàndia. Amb el llenguatge del còmic i un humor teatral desdramatitza la força irracional dels sentiments religiosos, així com la seva mercantilització i instrumentalització política. Com a curiositat, durant l’exposició d’aquest projecte a Avinyó, uns lladres es van endur totes les fotografies (sempre ens quedarà el dubte de si el robatori va ser de veritat o un altre joc de miralls de Fontcuberta)

Miracle of Cryoflotation 2002

Miracle of Cryoflotation 2002

Fottogramas (1988), Caligramas de luz (1993), Palimsestos (1993), Zoografías (1994), Hemogramas (1998), o Securitas (1999) són altres projectes d’aquesta primera època on Fontcuberta vol demostrar que la “veritat” és una construcció social i que la fotografia també pot il·lustrar allò que és inexistent: “realitat i ficció no són dos àmbits contraposats sinó que una i altra es necessiten”.

Fauna

Fauna

Amb el canvi de segle i de mil·lenni i l’eclosió d’Internet arriba el que Fontcuberta anomena “el tsunami de la revolució digital, que per a la fotografia ha representat l’equivalent a la caiguda del meteorit que va extingir els dinosaures“. Ho heu sentit al vídeo: l’arribada del ciutadà fotògraf, la massificació sense precedents, la producció d’imatges com una manera de relacionar-nos amb els altres. Davant d’aquesta allau d’imatges, la necessitat d’abstenir-nos de fer fotos, la necessitat de reciclar. Benvinguts a la postfotografia.

Per il·lustrar aquest concepte Joan Fontcuberta explica que un dels diaris més importants de Hong Kong va acomiadar els vuit fotògrafs que cobrien la informació local i va repartir càmeres digitals entre un col·lectiu de repartidors de pizzes. El més important ja no és la qualitat de la foto, sinó el fet de ser-hi en el lloc:

idees com la composició i l’instant decisiu desapareixen.
També els grans temes: la mort, el temps, la memòria

En aquesta línia d’investigació s’emmarca el projecte Googlegramas on el fotògraf ja no necessita ni tan sols fer les fotografies. Amb resultats com aquesta composició feta amb imatges trobades a internet posant com a paraules de cerca “Yaveh” i “Al·là” en castellà, francès i anglès  i processades amb un programa freeware:

Googlegrama 04: 11-S NY, 2005

Googlegrama 04: 11-S NY, 2005

O aquesta altra utilitzant com a paraules de cerca els noms de tots els membres de la diputació permanent del Congrés dels Diputats d’Espanya durant la VIII legislatura (2006):

Googlegrama 30: Pallasso, 2006

Googlegrama 30: Pallasso, 2006

Deconstruint Osama, Dactilografias, Deletrix, o Camouflage, són alguns dels darrers projectes que han contribuït a situar Joan Fontcuberta com un dels fotògrafs actuals més influents i valorats.

Deconstruint Osama, 2007

Deconstruint Osama, 2007

Des de 1985 Joan Fontcuberta  ha exposat en més de 30 museus i galeries de tot el món. La seva obra ha estat adquirida entre d’altres pel MoMA de Nova York o el Centre George Pompidou de Paris. Forma part de col·leccions permanents entre d’altres del Museo Nacional Centro de Arte Reina SofiaFundación Telefónica o la Fundación Foto Colectania.

A Barcelona recentment hem pogut ser testimonis de la immensitat creativa i conceptual de Fontcuberta amb dues exposicions excepcionals:

From here on. D’ara endavant. La postfotografia en l’era d’Internet i la telefonia mòbil.  A l’Arts Santa Mònica (2013). Fontcuberta i Martin Parr entre d’altres reflexionen sobre les conseqüències creatives de la postfotografia.

Corine Vionet

Corine Vionet

Obra-col·lecció. L’ artista com a col·leccionista. Fundació Foto Colectània (2013). Documenta el trànsit del col·leccionisme de creació a la creació com a col·leccionisme.

Painted Photos, fotografía pintada, col·lecció Martin Parr

Painted Photos, fotografía pintada, col·lecció Martin Parr

Gran part del corpus teòric de les investigacions de Fontcuberta el podeu trobar a les biblioteques recollit en obres com: El Beso de Judas: fotografia y verdad; La ubiqüitat de la imatgeLa cámara de Pandora. La fotografi@ después de la fotografiaBlow up blow up.

El currículum artístic i professional de Joan Fontcuberta és tan impressionant que no cabria en aquest post. Si en voleu saber més, podeu consultar la guia de lectura elaborada per la Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles:

També podeu accedir a moltes de les seves intervencions gravades en vídeo que es poden trobar a Internet. Com per exemple “Prospectives postfotogràfiques”, conferència que va impartir el novembre del 2013 a la Virreina Centre de la Imatge dins el cicle Moments Fascinants de la Fotografia: una història en imatges.

Joan Fontcoberta: Prospectives postfotogràfiques from Barcelona Cultura on Vimeo.

I si no us voleu perdre res de la seva incansable activitat, i de pas estar al dia de què es cou en l’àmbit de la Fotografia, el podeu seguir a Facebook.
 

Escrit per | Chelsea girl

No sóc la Janis, ni la Patti, ni la Nico, ni tampoc cap de les noies de Warhol. Sóc la Tere Mas i em podeu trobar a la Biblioteca Agustí Centelles.

11 Comentaris

  1. Maite

    17 Juny 2014 at 10:44

    Un súper post, tal i com ens tens acostumats, Chelsea girl. Informació de la bona, ben escrit, donant-nos ganes de seguir investigant el tema… de 10. Gràcies per la teva feina. Et seguim.

    • Chelsea girl

      21 Juny 2014 at 9:44

      Gràcies Maite! jo també seguiré investigant la vida i miracles de Fontcuberta. Un artista que, més enllà de l’estètica de les seves fotografies, ens fa reflexionar i qüestionar-nos la realitat.

  2. Eduard

    20 Juny 2014 at 20:00

    Les comparacions sovint són odioses, però em penso que aquí tenim en Català-Roca de la postmodernitat. Si més no, és curiós com la filosofia d’ambdós fotògrafs, malgrat viure contextos molt divergents entre sí, és força paral·lela. Queda clar que quan la passió inunda la teva feina els límits no existeixen pas…

    • Chelsea girl

      21 Juny 2014 at 9:57

      Completament d’acord Eduard. Tots dos artistes retraten amb passió l’època que els ha tocat viure. Francesc Català-Roca, fill del gran Pere Català i Pic, és tot un referent de la fotografia catalana. M´ho apunto per un futur post. Gràcies per l’aportació

  3. Raquel

    20 Juny 2014 at 22:54

    Fontcuberta és un autèntic renovador de la fotografia contemporània! Intentaré fer-me amb el llibre ben aviat… gràcies, Chelsea girl! 🙂

    • Chelsea girl

      21 Juny 2014 at 10:04

      Gràcies a tu Raquel. Qualsevol llibre de Fontcuberta és tota una experiència, però jo et tecomano que si tens l’oportunitat l’escoltis en alguna de les seves conferències o visitis les exposicions que fa amb certa regularitat. De ben segur que no et defraudarà

  4. Damian

    21 Juny 2014 at 12:04

    Sempre es interessant veure nous projectes de Joan Fontcuberta!

  5. Remei González

    21 Juny 2014 at 13:29

    Molt interessant.

  6. Joan Farré Huguet

    21 Juny 2014 at 18:41

    En temps de consum desfermat d’imatges de tota mena, sobretot les fotos-porqueria dels mòbils, és ben bé una bona nova que es publiqui i es doni a conèixer la feina d’artistes com en Fontcuberta. La fotografia usada com a mitjà artístic, no vol reproduir la realitat, ans fer rumiar SOBRE la realitat.
    Ja en tenim prou i massa de fotos “boniques”, des dels averanys televisius del temps fins a les xarxes socials, que en diuen.
    Torno al capçal de la plana, i doncs, benvingut Joan Fontcuberta.
    Joan

  7. Chelsea girl

    4 Juliol 2014 at 10:40

    “El petó de la llibertat” la darrera “fontcubertada” 🙂

  8. Carlos Moreno

    15 Gener 2015 at 3:28

    Fontcuberta sempre interessant. Per a qui l’esteu descobrint, recomano revisar la seva obra als 80 i 90 i les seves col.laboracions amb Pere Formiguera. Salutacions.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada