0

Les ànimes grises - Philippe ClaudelClaudel, Philippe. Les ànimes grises. Barcelona: La Magrana [etc.], 2005

De nou, torno amb una recomanació que té com a rerefons la Gran Guerra. L’autor, com a bon antropòleg cultural, ens mostra l’impacte psicològic que va provocar la guerra sense narrar els fets del conflicte. Ho fa, magistralment, a través de la dissecció dels protagonistes.

Us vull recomanar l’autor francès Philippe Claudel i la seva novel·la Les ànimes grises.

El llibre és una introspecció psicològica en els habitants més destacats d’un poble de França a prop del front l’any 1917. (El jutge, el fiscal, el taverner, la nova mestra…)

El text és un crit eixordador del narrador que va pujant  d’intensitat a mesura que creixen les seves angoixes. Unes memòries que comença a narrar com un jo-observador i acaba com un jo-protagonista que pretén trencar les nostres cuirasses i que ens colpeix fins a la darrera paraula.

Philippe Claudel

Philippe Claudel

El narrador es busca a si mateix i al mateix temps fa recerca de la veritat a través de la seva relació amb la mort, la vida i els mon dels altres.

Comencem la narració amb un testimoni allunyat, quirúrgic, franc, punyent, anònim i arribem al final de la narració amb un protagonista que mostra l’ànima sagnant que l’ha fet tornar als dies d’investigació d’un crim dels anys de la primera guerra mundial per relatar i fer palesa la transcendència de l’ésser humà

Un cas d’assassinat d’una nena de 10 anys que es deia Belle i era la filla del taverner és l’excusa així com també  la guerra. Aquell cas que no es va tancar de manera justa és un cop a l’ànima del narrador perquè mentre reviu els fets al voltant de l’assassinat i la troballa del cadàver, també colpeja fort en el seu dol per la pèrdua mai superada de la seva dona durant aquells fatídics dies.

Recorrem paratges de la memòria en ambients grisos, personatges derrotats i sense domini sobre les seves vides. Coneixem i descobrim ànimes grises en aquells que es queden després de la guerra impel·lides a una doble moral i a una supervivència plena d’ansietats.

La seva descripció despietada i la seva anàlisi esfereïdora i caricaturesca ens obre els nostres ulls interiors i podem veure que la veritat tot i que amb boira no és única ni sola sinó que són les nostres veritats.

Si us agraden els llibres que no us deixen indiferents, aquesta és la vostra oportunitat per donar-li una empenta a les lectures d’estiu i per a descobrir la vessant de guionista i director d’aquest autor.

Adaptació a cine:

Les Âmes grises, 2005, directed by Yves Angelo, with Jean-Pierre Marielle, Jacques Villeret. De Warner Bros.

Tràiler en francès de l’adaptació de 2005 de Yves Angelo


 

Escrit per | Tieta Mame

Excèntrica, vital, capritxosa, seductora i adorable… Em dic Estrella i em trobareu a la Biblioteca Sant Gervasi- Joan Maragall.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *