Ginko Ogino: la primera doctora

Ginko. La primera doctora - Jun'Ichi Watanabe

Ginko. La primera doctora - Jun'Ichi WatanabeWatanabe, Jun’ichi
Ginko : la primera doctora
Barcelona: Seix Barral, 2009

«Si hi hagués dones metges, jo i infinitat de dones com jo s’estalviarien aquesta horrible vergonya … Per què no em converteixo en doctora i ajudo a totes aquestes dones? No pararé fins a convertir-me en la primera doctora de la història del Japó.»

Una història de superació personal basada en una història real. Ginko Ogino sembla destinada a una vida convencional, dominada per la societat masclista del Japó del segle XIX. Però quan el seu marit li encomana la gonorrea, una malaltia llavors incurable, coneix la solitud i la marginació. Incapaç de suportar la humiliació de ser examinada per homes, els únics autoritzats a exercir la medicina occidental, decideix convertir-se en la primera doctora del Japó.

La història de Ginko. La primera doctora ens submergeix en un món desconegut. La narrativa del llibre és fluida i ens provoca un interès que ens obliga a seguir llegint fins al final. A més ens convida a investigar sobre la vida d’aquesta magnífica dona i el llegat que va deixar, el qual ha estat vital per a moltes dones que lluiten dia a dia per guanyar-se un lloc en la societat.

No triem la família amb la qual volem viure, ni la vida que volem tenir, però sí que podem donar-li forma a les nostres il·lusions, a les nostres esperances, en definitiva als nostres desitjos.

La doctora Ginko Ogino va ser una dona que ha resultat tot un exemple a seguir: demostrar que la seva condició de dona i la malaltia que patia no li suposarien cap impediment a l’hora d’aconseguir el seu somni: convertir-se en la primera dona metge al Japó del segle XIX.

Gin Ogino va néixer el 3 de març de 1851 a la província de Musashi, a la prefectura de Saitama. Va créixer en el si d’una família benestant però treballadora. A l’edat de setze anys es casa amb Kanichiro Inamura primogènit del primer director del Banc Ashikaga.

Ginko Ogino
Ginko Ogino

Donades les altes posicions econòmiques i socials d’ambdues famílies el matrimoni va ser ben vist per les dues parts. No obstant això, el jove Kanichiro Inamura guardava un gelós secret i és que havia estat contagiat de gonorrea durant la seva joventut. Gin Ogino desconeixia per complet la malaltia del seu nou espòs, a qui va odiar durant gran part de la seva vida per haver-li no només ocultat la greu malaltia que patia, la qual aleshores era incurable, sinó també per contagiar-se-la. Marcada per una malaltia incurable, Gin Ogino va sol·licitar el divorci del seu primer marit i va tornar a casa dels seus pares, on no va ser ben acollida.

La medicina que aleshores es practicava al Japó obligava a dones com Gin Ogino a visitar diferents centres mèdics i hospitals. En una època en què les dones tenien accés pràcticament nul a la formació acadèmica es veien obligades a ser examinades per homes. La timidesa, el rebuig i la negació a tornar a passar per semblant calvari va inspirar Gin Ogino a convertir-se en la primera dona metge, encara que no ho tindria gens fàcil donada la situació política del país.

Amb la idea de complir el seu somni va abandonar un cop més la llar familiar i va començar la seva dura batalla personal i social per obrir-se camí en un país on el masclisme imperava amb mà de ferro.

Al novembre de 1875 ingressa com a estudiant a l’Escola Normal Superior de Tòquio (en l’actualitat, Universitat Femenina de Ochanomizu) i al febrer de 1879 es va graduar amb honors en aquesta escola.

Després de molts esforços, Gin Ogino va aconseguir entrar a l’Escola de Medicina de Kojuin a Shitaya- Neribei (Jutendo) convertint-se en la primera dona amb dret a estudiar en una escola privada. La vida com a estudiant no va ser gens senzilla, tant alumnes com professors li feien la vida impossible. No obstant això, i malgrat totes les dificultats a què va haver d’enfrontar va aconseguir graduar-se en l’any 1882. Després d’aconseguir titular-se com metge i donada la seva entrega i dedicació a la feina va poder obrir l’Hospital Ogino a Yushima. L’especialitat de Ginko era l’Obstetrícia i Ginecologia.

La vida semblava somriure a Ginko Ogino. No obstant això, donada la traïció que havia patit per part del seu exmarit, s’havia tornat una mica recelosa amb els homes, als qui culpava de la seva malaltia i d’haver-li fet la vida impossible. L’amor va trucar a la seva porta un cop més i va conèixer al que seria l’home dels seus somnis: Yukiyoshi Shikata, un home tretze anys més jove que ella. La parella es va enamorar al primer instant. Els nuvis van viure feliçment fins al 23 de setembre de 1905, data en què Yukiyoshi Shikata va perdre la vida després de la seva lluita contra la pneumònia.

Després de viure en diferents ambients, i patir tota mena de penúries, Ginkko Ogino va tornar amb la seva filla adoptiva, a Tòquio on va reprendre el seu treball com a metge i on va morir en el 1913. La vida de Ginko Ogino va començar a convertir-se en llegenda en el mateix instant que la seva ànima deixava aquest món.

Jun’ichi Watanabe
Jun’ichi Watanabe

La vida de Jun’ichi Watanabe, igual que la vida de les heroïnes dels seus llibres, és també un exemple de dedicació i entrega per la feina. Va néixer a Hokkaido (Japó) el 1933. Durant els seus anys d’estudiant es va llicenciar com a metge a la Universitat de Sapporo, capital de la prefectura d’Hokkaidō (Japó), on va començar a treballar com a cirurgià. A l’edat de trenta-sis anys decideix donar-li un canvi a la seva vida i es bolca per complet en el món de la literatura. Oficialment deixa d’exercir com a metge en 1969 i es trasllada a viure a Tòquio per començar la seva nova vida com a escriptor.

Un any més tard, guanya el premi “Naoki” amb la seva novel·la Llum i Ombra (Hikari to Kage). El 1979 rep el premi “Yoshikawa Eiji” per la seva novel·la El sol ponent en la distància (Toki rakujitsu). Una altra obra que també va tenir bastant èxit va ser Prostíbuls de Rússia a Nagasaki (Nagasaki Roshi Yujokan). El 1997, la seva novel·la Un paradís perdut el converteix en un autor de supervendes al continent asiàtic. Jun’ichi Watanabe ha escrit un total de cinquanta novel·les, diversos textos científics i infinitat de biografies.

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.