1

Un hombre enamorado - Karl Ove KnausgardKnausgård, Karl Ove
Un hombre enamorado

Barcelona : Anagrama, 2014

Últimament no surto de casa sense Un hombre enamorado sota el braç, el segon tom de la magnifica sèrie Mi lucha de l’escriptor noruec Karl Ove Knausgård, exhibint, com si em pertanyés, aquest rostre bell i turmentat, esbiaixat de cicatrius minúscules. Ni jo, ni els milers de lectors fascinats per la seva prosa minuciosa, reflexiva, tosca, brillant, magnífica i avorrida, sense contradicció, que va explicant la seva pròpia vida gairebé a mesura que la va vivint, o viceversa. Després de la publicació del primer tom d’aquesta “proustianada” escandinava, es va declarar en les oficines i altres llocs de treball de Noruega un dia “lliure de Knausgård”, perquè els sempre aplicats treballadors tornessin a les seves rutines i deixessin de jugar al qui és qui d’aquesta novel·la plena de gent coneguda. Però l’obsessió per aquest escriptor no s’ha circumscrit al seu petit país, en el qual tots coneixen a tots, sinó que de seguida es va estendre com la lava que corre per les seves pàgines, fent dir a Zadie Smith, pàl·lida d’amor, que “esperava el següent llibre de Knausgård com una dosi de crack”, o a la gèlida i semivampírica presentadora del Festival de Passa Porta de 2013 declarar-ho com “l’home més sexy del Nord”, per a vergonya de propis i estranys.

Zadie arrobada

Zadie embaladida

En efecte, la seva literatura és enormement addictiva, de la mateixa manera que es torna addictiu mirar per un espiell la vida dels altres, per molt que els sentiments i els posats, aquest llevar-se l’abric i penjar-ho en el penjador en tornar a casa, siguin exactament tan nimis com el són quan els fem nosaltres mateixos; aquests escenaris gairebé exactament iguals als nostres que, no obstant això, la seva potent prosa converteixen en un espectacle emocionant, segurament per la mateixa raó que ens resulta tan angoixantment captivador mirar-nos al mirall.En una entrevista recent, Knausgård intentava explicar per enèsima vegada les raons per les quals escrivia sobre si mateix (qüestió d’altra banda irrellevant en la llarga tradició memorialística de la literatura, o de “auto-ficció”, com diuen ara). Després de dues novel·les d’estil molt depurat, de llenguatge culte i tema subtil, que havien merescut prestigi i premis, va decidir que volia deixar de ser tan contingut. El resultat, sis novel·les escrites en amb prou feines tres anys, sota la tragicòmica rúbrica de Mi Lucha, treuen a la llum el que l’embull dels dies sol amagar-nos: la vida en directe.

Escrit per | Ada

Ada, entomòloga. Sóc l'Eva Járboles de la Jaume Fuster.

1 Comentari

  1. laura

    1 desembre 2014 at 18:14

    No el coneixia i té molt bona pinta. L’apunto per a properes lecturas

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *