4

Terra inhòspita. Barcelona 2048 - M. Dolors Millat

Millat, M. Dolors
Terra inhòspita: Barcelona 2048

Barcelona: Edicions del Periscopi, 2013

Reconec que ciència-ficció ambientada a casa nostra i per autors d’aquí… em costa decidir-me. És un prejudici de molts anys llegint ciència-ficció (en dèiem sf) d’autors de fora, amb noms com Bradbury, Dick, Heinlein, Clarke o Asimov. Va ser un prejudici tan estès que els escriptors de ciència-ficció més pulp feien servir pseudònims que sonaven estrangers. Però un cop vencem aquesta reticència, veurem que hi ha bona sf sense haver d’anar gaire lluny, i aquest llibre n’és un magnífic exemple.

Aquí tenim una distopia que no sembla gaire llunyana, les grans corporacions empresarials han substituït els governs, només poden votar els accionistes i els vots valen per les accions que tenen. I tot això amb un control policial ferri, sense comerços offline, sense biblioteques de paper, amb píndoles conductives (per què confiar l’emoció als sentiments si tenim la química?). Però un entorn així d’orwellià no estaria complet sense els resistents, els Draco que volen recuperar la llibertat de les persones en lloc de la piconadora en que s’ha convertit el sistema.

I els Draco, les seves relacions entre ells i el seu amagatall al Pirineu (el Niu de tardor) són el contrapunt que l’autora, M. Dolors Millat, ens ofereix a l’asfixiant món, a la Netkràcia que tot ho domina i que per exemple hi ha renombrat carrers de Barcelona, el Passeig de Gràcia és el Boulevard British Petroleum, hi ha la Plaça Google… absolutament tot es pot fer de manera virtual, el món offline és car i sospitosament subversiu. Pot semblar exagerat però això ara ja és així, comprar amb diners en efectiu és pràcticament anònim i difícilment rastrejable (de fet en quantitats petites és impossible de rastrejar), mentre que quan traiem la targeta de crèdit tot queda perfectament registrat i controlat.

Però Draco té plans per acabar amb aquest estat de coses, i posen en marxa el que es coneix com DOL, un intent d’ensorrar internet i tot el que això implicaria… i explicar més és caure en l’espòiler i destrossar la intriga que farà que no pugueu parar de llegir. Tindrem protagonistes rebels, famílies que no volen que res escapi al seu control, històries del passat que tornen a sortir, i emoció en un món molt diferent però inquietantment proper, quasi com un avís.

En qualsevol cas una molt bona novel·la que devorareu.

M. Dolors Millat

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

4 Comentaris

  1. Marta

    17 Novembre 2014 at 15:16

    M’encanta aquest genère i si està ambientat a Barcelona, segur que m’agrada molt. M’ho apunto

  2. Paula

    29 Novembre 2014 at 11:40

    Ha arribat un punt on les societats distòpiques són cada vegada més reals. El poder financer i empresarial compren als mitjans de comunicació perquè aquests, muts de por, no denuncïin injústicies i incoherències flagrants que estan a l’ordre del dia. Aquestes novel·les són una senyal d’alerta per tots aquells que creuen viure en llibertat, doncs vivim sota la vigilància del “Gran Hermano”.

  3. Albert Roca Enrich

    14 Gener 2015 at 23:44

    Tinc aquesta novel·la a casa, pendent de llegir, i la veritat és que pinta molt bé…

  4. Cristina

    15 Gener 2015 at 7:59

    Mmmm… Em sembla una proposta molt interessant. Fa temps que no llegeixo sf i me n’han entrat ganes. A més, tot el que he llegit d’aquesta editorial m’ha agradat.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada