1

Americanah - Chimanda Ngozi Adiche

Adichie, Chimamanda Ngozi
Americanah
Barcelona: Random House, 2014

Americanah, el terme que dóna títol a la darrera novel·la de Chimamanda Ngozi Adichie, és la paraula que s’utilitza a Nigèria per denominar, amb cert menyspreu, les persones que han emigrat des d’aquest país als Estats Units. Aquest és el cas de la protagonista, Ifemelu, una noia de bona família que, en plena crisi política i social a Nigèria, aconsegueix un visat que li permetrà viure i estudiar a Amèrica. A aquestes alçades, no descobrim res de nou si diem que, com ens recorda el llibre, no és fàcil ser negre als Estats Units. El que sí ens resultarà més sorprenent és veure que les jerarquies socials i racials són igualment fèrries en un país com Nigèria, on gairebé tota la població és de raça negra.

Tot i que en cap cas es tracta d’una obra autobiogràfica no és difícil veure paral·lelismes entre la història d’Ifemelu i la mateixa autora. Adichie, va néixer també a Nigèria, en el si d’una família culta i acomodada i va marxar a estudiar als Estats Units, on viu des de fa anys i on s’ha convertit en una figura molt popular no només com a escriptora sinó en altres àmbits, gràcies a les seves reflexions sobre qüestions com el feminisme o la raça (ambdós presents en aquesta novel·la).

Un exemple d’aquesta popularitat és la col·laboració que li va demanar la cantant Beyoncé per a la cançó “***Flawless” del seu últim disc, (Beyoncé, 2013), on Adichie denuncia els prejudicis sobre la sexualitat femenina i la manca d’igualtat per gaudir-la en comparació amb els homes.

***Flawless by Beyoncé Knowles Ft. Chimamanda Ngozi Adichie on Grooveshark

Però tornem a la novel·la. Ifemelu i Obinze són una parella de joves nigerians que inicien una relació sentimental a la universitat. Pertanyen a famílies privilegiades però decideixen emigrar, no per motius econòmics o polítics, sinó per la manca d’opcions i oportunitats per al seu desenvolupament personal. Ifemelu ho fa gràcies a una beca d’estudiant i Obinze amb un visat de treball al Regne Unit. Cap dels dos ho tindrà fàcil i patiran la xenofòbia i el racisme a les societats on arriben.

Mentre que Obinze acaba sent deportat i haurà de trobar la prosperitat de nou a Nigèria, Ifemelu malgrat les dificultats, acaba trobant el seu lloc als Estats Units, té diferents relacions (inclosa una amb un home blanc) i traient suc de les seves vivències es converteix en una bloguera de gran èxit, gràcies a les seves reflexions sobre raça, gènere i societat.

Adichie Chimamanda

Chimamanda N. Adichie Foto: MacArthur Foundation

Americanah és una reflexió sobre la construcció de la identitat. Ifemelu només té consciència de ser “negra” un cop arriba als Estats Units, una societat dominada per les jerarquies racials i el llenguatge políticament correcte. Intentarà adaptar-se ocultant el seu accent nigerià o canviant el seu aspecte allisant-se el cabell, però només se sentirà lliure quan s’adona de l’absurditat dels prejudicis. El procés d’autoconsciència i alliberament culmina amb l’acceptació que el seu lloc és a Nigèria.

El retorn l’empeny al retrobament amb Obinze després de molts anys i també a la percepció que aquells que, com ella, han tornat al país després de l’experiència immigrant ho fan alterats, amb una actitud diferent, més crítica amb el mateix país i la manera de funcionar. Als Estats Units Ifemelu era tan sols una immigrant africana, fins i tot per als ciutadans afro-americans, mentre que a Nigèria s’ha convertit en una “Americanah” amb aires de grandesa. És la gran paradoxa del desarrelament de l’immigrant que aquesta novel·la posa de manifest de forma crua i amb voluntat de denúncia, però també amb emoció, intel·ligència i gotetes d’humor.

Escrit per | Jay Gatsby

Sóc el Pedro E. Sánchez i em pots trobar a la Biblioteca Bon Pastor. Respecte del meu alter ego, no m'importaria ser un glamurós milionari a la cerca del seu somni de joventut...

1 Comentari

  1. Claudia Fontana

    3 desembre 2014 at 21:05

    Des de que vaig veure una xerrada de Chamamanda Ngozi Adichie a TED Talks, m’han provocat molta curiositat, les seves novel·les i els temes que tracta, tan llunyans i a la vegada tan propers.
    Segurament l’agafi de la biblioteca en quant tingui temps 🙂

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *