8

El autobús de Rosa - Fabrizio Silei - Maurizio A.C. Quarello

Silei, Fabrizio
L’autobús de la Rosa

Granada: Barbara Fiore, cop. 2012

Silei, Fabrizio
El autobús de Rosa

Granada: Barbara Fiore, cop. 2011

L’avi d’en Ben li regala una visita al Museu Henry Ford. Quan arriben en Ben es pensa que van a visitar un museu de cotxes però el que realment el seu avi li vol explicar és la història de la Rosa Parks i de com ell va ser testimoni d’un dels fets més importants de la història dels Estats Units, el que va iniciar el moviment pels drets civils.

Era finals de 1955 quan una tarda, de tornada de la feina, l’avi d’en Ben va agafar l’autobús. Unes quantes parades més tard va pujar una dona. L’autobús es va anar omplint fins que ja no quedava cap seient buit. Durant aquells anys la segregació racial obligava als blancs a seure en una zona de l’autobús i als negres a una altra i, quan la zona dels blancs era plena els negres estaven obligats a cedir-los el seient. Aquell dia la Rosa Parks, que era com es deia la dona, es va negar a cedir el seu seient i per això va ser empresonada per desordre públic.
 

El autobús de Rosa - Fabrizio Silei
 
En resposta a aquell empresonament Martin Luther King, fins aleshores desconegut, va liderar un boicot als autobusos públics de Montgomery. Durant un any cap negre els va fer servir, el que va provocar l’acomiadament de molts conductors i que la companyia comencés a tenir pèrdues, això va provocar que l’empresa de transports es veiés obligada a posar fi a la segregació racial. Aviat van créixer les protestes per demanar que s’acabés la segregació racial a altres llocs i espais.
 

Rosa Parks

Rosa Parks. Font: Wikipedia


 
El format d’àlbum il·lustrat té la clara intenció d’apropar l’infant a un tros d’història, malgrat això, aquesta és una història apta per a tots els públics. L’intel·ligent joc d’il·lustracions i colors ens fa anar del passat en blanc i negre al present en color. La utilització de tons foscos ens transmet la seriositat del que s’explica i l’enfocament de les imatges ajuda a remarcar el text. Fins i tot el groc de les guardes és al·lusiu al color de l’autobús que només podem veure en la seva totalitat ajuntant coberta i contracoberta.
 

L’autobús on va pujar la Rosa

L’autobús on va pujar la Rosa aquell 1 de desembre de 1955. Es conserva al Henry Ford Museum. Font: Wikipedia


 
Aquesta és una recomanació per iniciar converses, per educar consciències, fomentar la tolerància, condemnar el racisme i per donar importància als petits gestos, els que poden moure muntanyes.
 

Escrit per | Meggie Folchart

Quan la Meggie llegeix una història els personatges salten fora de la pàgina, un poder heretat que la fica en força problemes. Sóc la Isabel de la Biblioteca Nou Barris.

8 Comentaris

  1. Bette Davis

    12 gener 2015 at 11:27

    Me parece muy interesante el formato de álbum ilustrado para fomentar la curiosidad y entender mejor la historia.

  2. Bellis silvestrys

    14 gener 2015 at 23:39

    Es un llibre molt maco, no solament per a infants, ja que amb un argument real i entenidor explica un fet que va canviar la història de tot un país.

  3. Marga

    15 gener 2015 at 5:19

    Muy buen artículo del libro. Poder transmitir la historia de esta manera ayuda a entenderla mejor.

  4. Daniel

    15 gener 2015 at 10:45

    Una forma d’explicar l’història als infants i els adults, de manera que a més es transmetin valors molt positius que és necessiten en aquesta societat actual. Sembla un llibre molt interessant per tenir-lo a les mans i gaudir de la seva lectura i les seves il·lustracions.

  5. Pau

    15 gener 2015 at 12:30

    Que importants poden arribar a ser els petits gestos!
    Segur va la pena llegir el llibre!

  6. Núria

    16 gener 2015 at 12:47

    Llibres com aquest em semblen fonamentals per que els més joves aprenguin de forma entretinguda, sense doctrines, valors essencials com la tolerància, el respecte i les bones maneres. No vull semblar rància, però trobo que molt de tot això s’està perdent de manera alarmant.

  7. Joaquina Carrillo

    16 gener 2015 at 20:23

    El recomano, bon llibre, sobre la valentia d´una dóna , un bon exemple

  8. Pingback: Un viatge obligat, per Francesca Sanna

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada