1

La biblioteca de la piscina - Alan Hollinghurst

Hollinghurst, Alan
La biblioteca de la piscina

Barcelona: Anagrama, 1997

Actualment considerat un dels grans estilistes de la llengua anglesa, Alan Hollinghurst va debutar l’any 1988 amb aquesta novel·la, tota una revolució en el seu moment. La biblioteca de la piscina va ser rebuda amb gran èxit crític i també de públic, en certa manera perquè s’endinsava en un món encara bastant desconegut i ignorat en l’Anglaterra profundament conservadora de Margaret Thatcher: el de l’escena gai londinenca. De fet, aquest llibre, juntament amb El lenguaje perdido de las grúas (1986), de David Leavitt, es poden considerar dues de les obres cabdals de la narrativa gai dels anys vuitanta.

Ens trobem a l’estiu de 1983. William Beckwith és un jove aristòcrata de 25 anys, que gràcies a la seva fortuna es pot permetre una vida d’oci i plaers, especialment al club esportiu Corinthian on passa la major part del temps cultivant el seu cos i lligant amb altres nois. William viu en la despreocupació més absoluta; en aquells anys la sida encara no s’ha convertit en la pandèmia que va devastar la població homosexual entre la segona meitat dels vuitanta i principis dels noranta.

Un dia fent cruising en uns lavabos públics salva per casualitat la vida de Lord Nantwich, un home de 83 anys. A partir d’aquí començarà un estrany vincle d’amistat entre tots dos homes, que culminarà en l’oferiment que li fa Lord Nantwich perquè escrigui la seva biografia. Al llarg de la novel·la, doncs, s’insereixen extractes de diaris i anècdotes de la vida de Lord Nantwich, que constitueixen un testimoni de la vida dels homosexuals britànics durant la primera meitat del segle XX, dominada per la clandestinitat.

640px-Alan_hollinghurst_2011-2

Alan Hollinghurst. Foto: Larry D. Moore. Font: Wikipedia

Així, coneixerem la infantesa de Charles Nantwich, la seva joventut com a comissionat colonial al Sudan, la història d’amor que va viure allà amb el seu servent africà, i finalment, el seu arrest per escàndol públic i posterior empresonament. El contrast entre el passat, marcat per la il·legalitat i la persecució, i el present, on l’homosexualitat ja no està penada és un dels temes de la novel·la, tot i que amb reserves: l’homofòbia encara està estesa, com ho mostren els atacs freqüents dels skinheads del National Front, dels quals n’és víctima també el mateix William.

Un altre contrast, típic per altra banda a la cultura anglesa i tema recorrent de la seva literatura, és el de les diferències de classe social. William, igual que Lord Nantwich en el seu moment, està enamorat d’un home més desfavorit socialment, un adolescent negre en una situació personal problemàtica. El viatge de William a l’est de Londres, on viu Arthur, el deixa meravellat de la pobresa i la grisor d’aquells barris.

Finalment, un nou contrast interessant que planteja la novel·la és intrínsec a la cultura homosexual retratada: la disjuntiva entre la necessitat d’amor i estabilitat i l’impuls cap a la promiscuïtat. El mateix William es debat entre els sentiments per l’Arthur i la facilitat per al contacte carnal amb altres nois al Corinthian.

L’estiu de 1983 arribarà a la seva fi, i en William haurà viscut una sèrie d’experiències en carn pròpia i haurà enriquit el seu coneixement gràcies a l’amistat amb Lord Nantwich. Sense caure en les obvietats de les novel·les “amb missatge”, el personatge acaba una mica més madur, més conscient que la seva sexualitat no és només un mitjà d’aconseguir plaer sinó una condició social i gairebé política que l’empeny a un major compromís personal i col·lectiu.

Com a complement a la lectura, el següent vídeo fa un repàs curt al canvi d’actitud de la societat britànica respecte dels drets de la població gai al llarg de les darreres dècades, equiparable al de la majoria de societats occidentals, la nostra sense anar més lluny.

Escrit per | Jay Gatsby

Sóc el Pedro E. Sánchez i em pots trobar a la Biblioteca Bon Pastor. Respecte del meu alter ego, no m'importaria ser un glamurós milionari a la cerca del seu somni de joventut...

1 Comentari

  1. Mercè bl

    2 Març 2015 at 1:00

    Admiradora com sóc d’un munt d’escriptors anglesos i no coneixia a mr.Hollinghurst! Amb aquesta resenya ja m’han agafat ganes de llegir-lo. Molt interessant.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada