Jordi Savall i l’humanisme europeu

Erasmus Van Rotterdam - Capella Reial de Catalunya

Erasmus Van Rotterdam - Capella Reial de CatalunyaCapella Reial de Catalunya
Erasmus van Rotterdam
Éloge de la Folie

Bellaterra: Alia Vox, 2012

Gran humanista del segle XVI, es va negar a prendre partit per una ideologia o una formació, convençut que un home de partit és obligat a creure, a pensar i a sentir amb parcialitat. Aquest punt de partida explica com es gestà l’obra L’elogi de la follia dins d’un sentiment religiós imperant i d’un període de guerres en què el protestantisme s’estengué. De fet, fou Luter qui va introduir el sentit de l’humanisme d’Erasme de Rotterdam a la seva manera, després seria un enemic seu, quan emprengué la revolta contra l’Església catòlica. La raó més profunda era que Erasme de Rotterdam volia esmenar l’Església catòlica, però no oposar-s’hi i fer-li la guerra. Cal afegir-hi un altre fet: Luter va acabar amb els pagesos germànics que es revoltaven contra els seus partidaris senyorials.

L’erasmisme va durar poc. El concili de Trento no va concloure una reforma cap a les idees d’aquest, però sí que establí les bases del canvi. Erasme de Rotterdam, com molts dels savis escriptors i humanistes d’aquells segles, va ser prolífic. Viatjà molt i era íntim amic de Thomas More, pare de la Utopia. Va quedar trasbalsat per la pèrdua d’aquest gran amic anglès, que morí decapitat per ordre del rei Enric VIII.

La saviesa no es contradiu amb la follia. A París, de jove, Erasme va endinsar-se en l’alegria de viure. Els tractaments burlescos de la follia apareixen en altres arts com la pintura (recordem El jardí de les delícies de Hieronymus Bosch al Museu del Prado). La follia pot ser heroica i fins i tot divina. Les paradoxes, la fórmula de viure davant de l’escriptura reflexiva i contemplativa sense participar en les follies humanes, sense conèixer la natura sovint dissortada dels humans, però que comporta arribar al punt de concòrdia en lloc del desastre de la disputa…

El jardí de les delícies
El jardí de les delícies de Hieronymus Bosch

 
L’elogi de la follia és el llibre més conegut d’aquest humanista. Se centra en les crítiques contra la corrupció de l’Església catòlica, les guerres i les dissorts humanes produïdes pels prínceps i monarques. L’elogi de la follia es dibuixa millor amb una altra obra de relleu: El príncep, de Maquiavel, la qual apareix pràcticament en la mateixa època històrica. Utopia, de Thomas More, completà la trilogia. Com us he comentat, Erasme va ser prolífic. Sempre va escriure en llatí: Obres literàries sobre pedagogia (el bon mestre és educat i joiós), els adagis com a proverbis, expressions i metàfores clàssiques –va publicar 3.260 adagis a Venècia, bressol econòmic i cultural de l’època–, les cartes –la correspondència epistolar ha estat crucial en la col·laboració en l’entorn cultural europeu fins fa relativament poc, obres sobre ètica, obres religioses, el Nou Testament publicat el 1516 dividit en tres parts: text grec, una traducció llatina i unes notes, traduccions llatines d’alguns Pares de l’Església grega i apologies.

Erasme criticà fermament la vida monàstica –per a ell el vot fonamental era el baptisme o la unió amb Jesucrist.

L’elogi de la follia parla en primera persona de l’origen social i de les arts, segons aquest personatge que parla sense pensar-s’ho dues vegades: vet aquí que la insensatesa d’uns i altres és germinadora de la vida humana. Però la concòrdia i la prosperitat social han de ser l’últim esglaó de totes les aventures humanes.

Erasme de Rotterdam
 
Seria lògic que acabés tot subratllant l’excel·lència de la música antiga de Jordi Savall i Montserrat Figueres i tots els destacats col·laboradors en aquests CD de música renaixentista. La música culta de Jordi Savall no s’entén sense un estudi previ de l’obra que emancipa la personalitat musical del repertori que ens proposa.

A les biblioteques de Barcelona podeu trobar monogràfics de música antiga amb una exploració profunda dels textos que la justifiquen. Us indico sis obres més del mateix estil de Jordi Savall: CD i llibre explicatiu històric i artístic.
 
Orient Occident - Jordi Savall Jeanne d'Arc - Capella Reial de Catalunya
 
Bal·Kan - Hespèrion XXI Mare Nostrum - Hespèrion XXI
 
Francisco Javier : 1506-1553 : la ruta de Oriente Dinastia Borgia - Capella Reial de Catalunya
 

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

4 comentaris a “Jordi Savall i l’humanisme europeu”

  1. Enhorabona per la recomanació i per recuperar un tema com l’humanisme. Fa poc vaig tenir l’oportunitat de veure un documental sobre Jordi Savall i els Borgia al programa Imprescindibles. Em va impressionar el seu perfeccionisme i l’ingent tasca de recuperar la música antiga a partir d’una feina molt seriosa d’investigació. Felicitats Edmund!

  2. Gran article Sílvia. Després de Touts les matins du monde Jordi Savall & Cia. han fet una feina impressionant i meravellosa.

  3. Vaig anar a un concert de’n Jordi Savall fa molts anys, de petita, i em va impressionaR. D’ençà que el segueixo. Així doncs, gràcies per la recomanació!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.