Moby Dick. La atracción del abismo de Herman Melville

Moby Dick - Herman Melville

Moby Dick - Herman Melville

Arturo Perez Reverte, Fernando Savater, Antonio Muñoz Molina…[et al.] ilustracions: Ricardo Martinez…[et al.]
Moby Dick Herman Melville: la atracción del abismo: un estudio gráfico y literario sobre la obra maestra de Herman Melville

Madrid : Ilarión : Asociación Cultural Graphiclassic, cop. 2013

Tothom ha escoltat alguna vegada parlar sobre la més famosa de les balenes: Moby Dick. Des de llavors ha estat font continuada d’inspiració d’autors i d’artistes al llarg de moltes generacions. El llibre va esdevenir un fracàs de crítica i públic quan es va publicar l’any 1851, però feliçment amb el temps va arribar a l’estatus d’obra universal, però també difícil i enigmàtica. La fascinació d’aquesta obra la trobem en la lluita autodestructiva del capità Ahab i la balena blanca, en definitiva la lluita de l’home contra si mateix i contra la natura. És el símbol del viatge cap a l’abisme definitiu de l’ésser humà com a conseqüència de no entendre l’ecologia.

recorte
Il·lustració de Max per a Moby Dick

Aquest estudi literari i gràfic ha estat desenvolupat per diferents autors i il·lustradors, entorn d’una de les figures més temudes de l’oceà. L’autor, el Herman Melville va comentar sobre la seva obra: He escrito un libro perverso, y me siento inmaculado como el cordero.

Recomano la lectura d’aquesta interessant obra, publicada sota la direcció del sociòleg Carlos Uriondo i que revisa aquest clàssic des d’una perspectiva contemporània. Si la novel·la original ha estat un dels llibres més importants de la literatura universal, aquest primer volum de la nova colecció GraphiClassic, Moby Dick. La atracción del abismo de Herman Melville, s’ha revelat com un llibre extraordinari. Dintre d’ell tenim un seguit d’articles d’escriptors, artistes i personalitats de la cultura de primer ordre: Arturo Pérez-Revert, Fernando Savater, Antonio Muñoz Molina, Constantino Bertolo, José Ramón Sánchez El llibre trasllada a l’època actual la coneguda aventura, suïcida i paranoica per caçar la balena blanca i, la transforma en la metàfora de la nostra equivocada manera d’entendre la natura i l’ecologia i, la visualitza com el símbol d’un viatge vers l’abisme i la destrucció total i sense solució de l’home.

José Ramón Sánchez per Moby Dick
Il·lustració de José Ramón Sánchez per Moby Dick

Amb aquest llibre podem gaudir, d’una gran quantitat d’informació suplementaria i molt exhaustiva sobre la història de Moby Dick: articles, comentaris, els més rellevants il·lustradors de les diferents edicions publicades, els còmics, la música inspirada en la balena, les operes, els festivals commemoratius, les pel·lícules i sèries fetes fins a l’actualitat i, en definitiva tota mena de “merchandaising” i productes comercialitzats amb la imatge del conegut cetaci blanc. Per altra banda això ens porta de forma ineludible a l’obra original: “Moby-Dick, or The Whale”, “Moby-Dick, o la Balena”. El llibre es divideix en tres parts. La primera fa referència a Melville, la seva vida, obra i època i les diferents edicions i traduccions. A la segona part trobem diferents articles d’autors com Fernando Savater o A.Perez Reverte que volen apropar la seva visió particular de l’univers de Melville. La tercera part ens fa una aproximació del llibre a través del còmic, el cinema, l’art i la il·lustració.

Moby Dick
Pintura de Paul Lasaine per un projecte d’animació sobre Moby Dick no realitzat.

Hem de recuperar aquest gran clàssic de la literatura universal. Quan un llibre ens porta a un nivell superior i arriba a l’esfera de la dissociació de l’autor i arriben a l’autoria col·lectiva, estem parlant d’una obra emblemàtica, la quintaessencia de la seva cultura.

Moby Dick també es va portar al cinema. La més important de totes va ser la dirigida l’any 1956 pel John Huston, interpretada entre d’altres pel Gregory Peck i l’Orson Wells i, amb guió de l’escriptor Ray Bradbury i del mateix John Huston. A continuació podeu gaudir d’un tràiler de la pel·lícula original en anglès de la Warner Bross:

No tothom coneix el veritable lloc del rodatge de la coneguda pel·lícula amb Gregory Peck: Les illes Canàries. Abans l’havien intentat a les illes Açores i a Madeira, però el temps va fer perdre les maquetes de la balena. A continuació podeu veure una notícia a televisió que fa referència al fet i, explica que en el rodatge va participar gent de l’illa i concretament a La platja de les Canteras:

Les interpretacions de la lluita del capità Ahab contra la balena blanca van des de la cerca de la veritat, la lluita per la redenció i contra les mateixes pors, l’anhel per l’infinit, l’intent per resoldre l’enigma irresoluble de la vida. Però el geni de Melville ens deixa sense una resolució final, en l’ambigüitat entre el pla físic i el metafísic de la novel·la. Té més interès per identificar-se amb el misteri que donar-li una solució. Això ho deixa únicament a les mans del lector. Des de la perspectiva de Moby Dick, la gran balena blanca podem destacar que en època de Melville, aquests grans cetacis gaudien encara d’una aura d’enigma i de misteri, que avui dia malauradament ha desaparegut. El canvi de la seva captura manual per un altre calculada i mecànica ha fet perdre a la balena tota la seva impredictibilitat, grandiositat i dimensió mitològica. Ara es tracta de la persecució, caça i aniquilació cruel i inútil d’un enorme mamífer, digne de compassió. Per Melville, el mar representa un lloc de llibertat, terror, fascinació i mort. I l’activitat balenera per l’autor és una epopeia mitològica i misteriosa.

Moby Dick de Carlos Uriondo
Il·lustració de Carlos Uriondo sobre Moby Dick

Els arponers són semidéus i Amèrica és el veritable bressol dels herois. La visió simbòlica-religiosa de l’animal es prioritza enfront de la visió naturalista científica. En la visió simbòlica-religiosa Melville utilitza contínuament la terminologia bíblica i bateja a la balena amb el nom de Leviatan, el monstre marí que en diferents Salms d’Isaïes, és l’encarnació de les forces del mal. Aquesta visió moralitzadora de la balena, porta al capità Ahab a la interpretació de l’animal com a personificació de tot el que és sinistre, maligne i demoníac. La blancor de la balena com a mutació es troba en el regne animal i, és origen de moltes llegendes i fa confluir per una banda la blancor com a puresa i a la vegada com a degeneració. Aquesta anomalia li dóna personalitat a la balena i l’humanitza i la demonitza a la vegada.

Moby Dick de Rockwell Kent
Il·lustració de Moby Dick de Rockwell Kent

Finalment Melville observa la lluita de l’home contra la natura, com inútil i sense possibilitat d’èxit contra la mort. Un enfrontament desigual que fa perdre la lluita a l’home sobre la natura i, mostra la seva visió pessimista i veu com el materialisme guanya a l’esperit i a la voluntat. Moby-Dick exposa temes de gran importància, com el problema del mal i el pecat (si existeix o es tracta d’una sensació subjectiva de l’home), el lliure albir, la predestinació, la culpabilitat i la responsabilitat. Com podeu comprovar grans idees i preocupacions universals de l’home des de sempre.
 
Només puc recomanar la lectura d’aquest interessant llibre i de l’obra original que trobareu a les biblioteques de Barcelona.

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

1 comentari a “Moby Dick. La atracción del abismo de Herman Melville”

  1. Moby Dick es un d’aquells llibres que recurrentment apareixen a les llistes de llibres que tothom hauria de llegir, simplement perquè planteja els temes que son totalment atemporals: consciència, por, superació, culpa,….

    Totalment recomanable!!!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.