4

Psicopatología de la vida cotidiana - Sigmund Freud

Freud, Sigmund
Psicopatología de la vida cotidiana

Madrid: Alianza, 1966

“Un és amo d’allò que calla
i esclau d’allò que parla”

Us ha passat algun cop que al voler dir algun nom d’algun lloc o en esmentar a alguna persona heu dit un altre nom i ràpidament us heu adonat de l’equivocació?

De seguida som conscients de la nostra errada i rectifiquem ràpidament, però el que no pensem és que aquesta equivocació pugui ser un mecanisme del nostre inconscient per portar a la nostra part conscient elements que tenim amagats en el nostre inconscient i que ens pertorben.

De tota l’obra de Freud, Psicopatología de la vida quotidiana és la que més ens acosta a comprendre el motiu d’equivocacions, oblits que a tots en un moment o altre ens ha passat.

Freud escriu aquesta obra per buscar una explicació a totes aquelles coses que ens passen habitualment i que ell creu que són actes preconscients o inconscients.

Obra escrita el 1900, Freud ens mostra que no hi ha casualitats psíquiques en aquestes equivocacions, sinó que obeeixen a una implicació inconscient i amb un sentit determinat.

Analitza diversos punts:

Lapsus linguae

Per lapsus linguae entenem aquelles equivocacions que fem al parlar i anant una mica més enllà Freud aporta el concepte d’acte fallit, en el qual se li donen a aquestes equivocacions un sentit psicoanalític.

Actes fallits

És un comportament anormal involuntari i puntual i que quan som conscients que l’hem fet el rectifiquem ràpidament.

Actes simptomàtics

Són actes que anem fem de manera sistemàtica al llarg de la nostra vida i que tenen una explicació que té a veure amb el nostre inconscient

Oblit de noms

Analitza tot el que fa referència al procés d’oblidar o equivocar-se de noms i exposa que d’una manera o altra, al darrere d’aquestes equivocacions, hi ha una posterior interpretació que fa que no se li doni gens d’importància al fet d’haver tingut aquesta equivocació.

Records encoberts

Fa referència a records infantils que tenen el seu origen no al seu contingut, sinó a la relació associativa amb altres continguts reprimits

Freud va ser un home avançat en el seu temps, pare de la teoria psicoanalítica, preocupat per oferir explicacions del comportament que rebia dels seus pacients, la majoria amb trastorns neuròtics.

Les obres de Freud van ser cremades pels nazis per motius polítics i Freud va respondre dient que si hagues sigut a l’Edat Mitjana l’haguessin cremat amb ell.

Podeu veure un resum de la seva biografia en el següent vídeo:

Setmana del llibre prohibit

Escrit per | Leakey

Sóc la Rosa i treballo a la Biblioteca Zona Nord. M'interessa la psicologia, l'educació emocional i el món de la literatura infantil i la il·lustració. També m'agrada cuinar i fer punt de mitja.

4 Comentaris

  1. Patricia

    12 maig 2015 at 22:06

    Los lapsus linguae son fracturas del discurso cotidiano a través de las que se filtra el deseo del sujeto..

    • Leakey

      13 maig 2015 at 14:25

      Molt ben dit… És la manera com el subconscient te per posar en evidència allò que “volem” amagar d’alguna manera.

  2. Luisa

    14 setembre 2015 at 19:15

    Buscaré el libro encuanto vaya a la biblio, a ver si me aclara el motivo de mis frecuentes lapsus, olvidos y errores, que últimamente están aumentando de modo espectacular…
    Eso que funciona por debajo, desde lo oculto, a veces nos maneja sin que podamos evitarlo.

  3. pilar

    14 setembre 2015 at 22:02

    Molt interessant.Si en paressim a pensar-ho, el nostre inconscient te molt a dir.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.