0
Escuchar con webReader

American Psycho - Bret Easton Ellis

Bret Easton Ellis
American psycho

Barcelona: Ediciones B, 2000

American psycho
New York: Vintage Contemporaries, 1991

Què és un monstre? Estem acostumats a dir als infants que els monstres tenen cua, ullals o berrugues. Ens resulta molt més fàcil que admetre la veritat: que hi ha monstres bells, de pell bronzejada i músculs tornejats. Monstres com en Patrick Bateman, que passeja en limusina pels carrers de Nova York mentre pensa quina serà la seva propera víctima…

Patrick Bateman és el protagonista absolut dAmerican psycho, un dels llibres prohibits que ressenyem avui. Quan va publicar-se l’any 1991, aquesta novel·la va provocar un autèntic escàndol als Estats Units per la descarnada visió que ofereix d’un dels seus mites, el del somni americà. A primera vista, en Patrick té tot el que es pot desitjar: és jove i atractiu, té una bona feina d’executiu, una xicota jove, guapa i sofisticada. El mite ens diu que hauria de ser feliç, però la realitat és ben diferent. Des de la seguretat que li dóna la seva posició privilegiada, en Patrick es dedica a menysprear i utilitzar tots aquells que tenen la mala sort de creuar-se en el seu camí. I quan s’avorreix de debò s’entrega al seu hobby favorit, assassinar persones.

Bret Easton Ellis ens mostra la cara fosca del capitalisme.

Bret Easton Ellis ens mostra la cara fosca del capitalisme

Així doncs, en Patrick vindria a ser una mena de Dorian Gray en versió yuppi e, increïblement bell però monstruosament corrupte, un psicòpata que intenta fer callar el seu sentiment de buidor amb actes de violència, especialment contra les dones. No és gens estrany que un dels col·lectius que més va criticar la novel·la fos el de les feministes, que van veure en ella una apologia de la violència sexista.

Malgrat el seu missatge aparentment decadent, l’autor planteja la narració amb una estudiada ambigüitat, donant peu a lectures molt diverses, la qual cosa justifica que s’hagi convertit en un clàssic modern. És American psycho una hàbil sàtira de la societat de consum, o un entreteniment auto indulgent i repulsiu? Promou l’odi contra les dones o en fa una denúncia? És Patrick un personatge ridícul o una grotesca celebració dels nostres pitjors instints? Afortunadament, Ellis tracta al lector amb intel·ligència i el deixa escollir.

Per acabar, us deixo amb el tràiler de l’adaptació de la novel·la al cinema, dirigida per Mary Harron i protagonitzada per Christian Bale:

Setmana del llibre prohibit

Escrit per | Harley Quinn

Sóc la Harley i estic bojament enamorada del meu "pastisset". Tot i que ell no em tracta gaire bé, jo no m'enfado perquè sé que tot forma part de l'espectacle! Que de quin espectacle es tracta? No ho voldríeu saber...Quant em trec el vestit de bufó sóc la María José de la biblioteca Francesc Candel.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *