2

Marcus Miller - Silver Rain

Miller, Marcus
Silver rain

Los Angeles: 3 Deuces, p. 2005

Marcus Miller és sinònim “de ritme”. El baixista, compositor, multiinstrumentista i arranjador s’ha llaurat una sòlida carrera musical explorant el costat més funk del jazz-fusió: ritme, però sense oblidar la improvisació del jazz ni la potència del rock.

Miller és un mestre de l’slap, una tècnica de baix que produeix un so molt percutiu, sec i rítmic, al colpejar les cordes sobre el màstil.

Les seves melodies i els seus solos d’slap llueixen sobre bases rítmiques plenes de matisos: vents, sintetitzadors, caixes de ritme, cordes, scratchs de dj,…

Silver rain és un bon exemple de l’obra musical de Miller: barreja de temes originals i versions, amb el fil conductor del groove. La presentació del disc inclou unes línies escrites per Miller que descriuen cada tema de Silver rain.

Després d’una breu introducció (un tast d’allò que està per vindre), el primer tema del disc: Bruce Lee, una composició dedicada al mestre de les arts marcials. Bruce Lee és 100% Miller: una melodia àgil, amb una base de bateria digital, adornada amb scratchs i sons pregrabats. Miller ens ofereix un solo impecable que dóna pas a un brillant solo de saxo de Gerald Albright.

El tercer tall, La Villette, té un aire romàntic i malenconiós, en bona part gràcies a la veu de vellut de Lalah Hathaway. El solo de Miller és rítmicament complexa, mantenint en tot moment el sentit melòdic.

Behind the smile, el quart tema, té segons el mateix Miller lluminositat i foscor al mateix temps: una lluminositat aportada pels dolços sons de l’harmònica de Gregoire Maret, un dels músics més sol·licitats de l’escena jazzística actual.

A Miller li agrada sorprendre amb versions d’alguns dels seus temes favorits. I a Silver rain n’hi ha un bon grapat. Frankenstein, la primera versió del disc, és un tema d’Edgar Winter de principis dels setanta. Una cançó contundent, que Miller ha passat per la seva batedora funk, deixant espai per a uns fantàstics solos del trompetista Patches Stewart i del saxofonista Kirk Whalum.

La següent versió, just després de Frankenstein, és un clàssic, però aquesta vegada en un sentit més literal: Moonlight sonata, de Ludwing van Beethoven (pista 6). Miller li fa tot un lifting a tan venerable composició, donant-li un aire de blues.

La pista set és una altra versió: Boogie on reggae woman, d’Stevie Wonder. Una complexa línia de baix i una gran melodia en un tema ple de groove.

Després d’un breu interludi melòdic (Paris), la cançó que dóna nom al disc (pista 9). Silver rain és un tema amb un ritme reggae, co-escrita per Miller amb (entre d’altres), Eric Clapton. Unes juganeres melodies de vent acompanyen la veu flexible de Joey Kibble, realçant el missatge positiu de la lletra.

Make up my mind, composició original de Miller (pista 10), tema relaxat i melangiós, conta de nou amb l’harmònica de Gregoire Maret, i dóna pas a la quarta versió del disc: Girls and boys, de Prince. Amb la peculiar veu de Macy Gray, Girls and boys és potser la pista menys destacable de l’àlbum.

El tall dotze és una altra versió, el tema Sophisticated lady, del mestre del jazz Duke Ellington. Miller ens mostra els seus dots com a músic, en fer-se càrrec de tots els sons: clarinet baix, baix, teclats i sintetitzadors.

El tall tretze és el punt àlgid del disc: una versió de Power of soul, de Jimi Hendrix. Propulsat per una sinuosa línia de baix, el moment més tòrrid del tema és el solo del “tot-terreny guitarrista” Dean Brown: una tempesta elèctrica de la qual el mateix Hendrix estaria ben orgullós, secundada pel musculós bateria Poogie Bell.

I després d’un altre breu interludi (que recupera el motiu de la intro del disc), el tema final: The Lord’s prayer, en el que Miller torna a fer-se càrrec de tots els sons. Hi ha un petit regal en acabar la cançó, així que siguis pacient i no tanquis encara el teu reproductor.

Hi ha pocs músics que puguin sonar tan bé i amb tanta personalitat tocant els seus propis temes, o fent versions de Beethoven o Hendrix. Versatilitat, virtuosisme i ritme són les credencials de Marcus Miller, i les podràs trobar totes a Silver rain.

Escrit per | Little Fish

Discret i esmunyedís, m'agrada perdre'm entre les prestatgeries de les biblioteques i deixar que la serendipia em sorprengui. Sóc l'Evelio i treballo a Biblioteques de Barcelona

2 Comentaris

  1. Pau

    25 Juny 2015 at 10:13

    Molt bona recomanació, ara mateix l’escolto!!!! Quin prodigi de baix

    • Little Fish

      28 Juny 2015 at 20:06

      Moltes gràcies Pau, tens raó: el Marcus és un crack! Moltes gràcies pel teu comentari 🙂

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada