Incitare, Volto!

Incitare - Volto!

Incitare - Volto!

Volto!
Incitare

Beverly Hills: Concord, p. 2013

Incitare, el primer àlbum de la banda Volto! (el signe d’admiració forma part del nom), és una bona mostra d’un àlbum de rock que és quelcom més que rock. Volto! està formada pel bateria de Tool Danny Carey, el guitarrista John Ziegler i el baixista Lance Morrison. Per Incitare, Volto! també compta amb la presència del teclista Jeff Babko.

Volto! fa una música instrumental, combinant la força del rock amb una improvisació més típica del jazz. Les cançons es troben a cavall entre els dos estils: amb harmonies potser no tan sofisticades com al jazz, però amb un enfocament més avançat que al rock tradicional. Carey, Ziegler i Babko aporten el virtuosisme, mentre Morrison s’encarrega de mantenir el tot ben cohesionat.

El primer tema de l’àlbum, Grip it, marca el to general d’allò que està per vindre: un ritme, proper al metal, de la guitarra distorsionada de Ziegler sobre textures complexes de bateria, que deixen pas a uns solos plens de virtuosisme sobre uns acords de tall jazzístic. Millor escolta-ho i jutjà: els de Volto! van tindre el detall d’oferir gratuïtament la cançó al seu compte de YouTube.

Uns acords espaiats de Ziegler ens mantenen alerta al començament del segon tema, Gillz. Les improvisacions contrasten de manera brillant amb el to més relaxat de l’harmonia: Babko ens ofereix un solo de sintetitzador incisiu, que té com a resposta el solo contundent de Ziegler. Un solo aclaparador de Carey ens porta cap al clímax final del tema.

Whopner, el tercer tema, té un aire psicodèlic, de ritme lent, dominat per un riff de Ziegler à la Black Sabbath. Amb aquest començament sorprèn la part mitjana de la cançó: un aire llatí, amb uns acords molt menys agressius, i amb Babko improvisant a l’orgue.

Drumbeaux comença amb uns solitaris i suaus cops de tom-toms de Carey, que donen entrada a un riff metàl·lic ben contundent. Carey es torna a lluir amb un solo a la part central del tema, on recupera el joc de tom-toms inicial. I després, el solo més extens i imaginatiu de Ziegler de tot l’àlbum.

El següent tema, Quirk, amb la seva melodia juganera i el seu ritme suau, és un bon contrapunt per a l’orgia de virtuosisme de Drumbeaux, i un bon pont cap al sisè tema, BHP, també basat en un riff metàl·lic.

Metldown és el moment més freak del disc: una conversa lliure entre Babko i Carey, plena de sons electrònics i cops de bateria. I després de Meltdown, el tema Tocino, on és Morrison qui propulsa la cançó amb el seu baix. També pots escoltar-la i jutjar gràcies al vídeo oficial de la cançó:

L’àlbum acaba amb I’m Calm Now, una balada on Ziegler es llueix amb un solo de sensibilitat blues i molt emocional.

Incitare és un disc que deu molt a la tradició del jazz-rock dels anys setanta: recorda a bandes com la Mahavishnu Orchestra, i especialment al gran àlbum de Billy Cobham Spectrum. Però la vitalitat de Volto! fa que Incitare sigui més que un disc de revival: un disc per a gaudir de la millor tradició de la fusió amb l’energia de la modernitat.

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.