0

Jonh Byrne's Next Men

John Byrne
John Byrne’s Next Men

Barcelona: Norma, 2013

Un còmic de superherois per aquells a qui no agraden els còmics de superherois. A hores d’ara ja s’haurà notat que els superherois m’agraden, però entenc que és un gènere que pot costar, sobretot passada certa edat. Algunes de les meves ressenyes han sigut de còmics de superherois des d’un vessant més nostàlgic com Astro City o com una puntada de peu a l’entrecuix com The Boys, aquí ens trobem amb una nova manera d’aproximar-nos al gènere, la personalíssima manera de John Byrne.

Si no heu clicat a l’enllaç, ja us dic que John Byrne va debutar al món del còmic el 1974 i el 1991, convertit en una llegenda, va fer Next Men. Coneixia el medi com a lector i també com a professional, va buscar un lloc on poder publicar i alhora conservar els drets de les seves creacions i va trobar Dark Horse. És un projecte terriblement personal però també una prova que el còmic de superherois podia tenir encara recorregut, això sí, calia fer un bon còmic, molt pensat i amb respecte pels lectors, i lamentablement molts còmics de superherois s’han basat en “els lectors s’empassen qualsevol cosa”.

Next men

Acabats de sortir del “niu”

Els Next Men surten d’un laboratori del govern, vivien en una mena de realitat virtual fins que allò es va acabar i van sortir al món real, un món on podien fer algunes de les coses que consideraven naturals a l’entorn anterior, córrer molt, ser molt forts… diferents en cadascú, però amb unes contrapartides que no s’esperaven. La invulnerabilitat fa que apenes es pugui sentir res, la supervelocitat és un problema amb el calçat o… Detalls, però detalls importants, coses que mai s’explicaven en els còmics de superherois i que aquí s’aborden, no es tracta de fer un còmic realista, es tracta de respectar els lectors el suficient per intentar-ho. I en un gir força divertit els next men apareixen en un món on hi ha una gran editorial de còmics (a l’estil de Marvel o DC) i no trigaran a posar-los uniformes als nanos i fer-los protagonistes d’una sèrie.

next men 2

És un còmic de superherois, sí, però és el que els còmics de superherois podrien haver estat d’atrevir-se amb un plantejament una mica més adult del tema. Com passa amb les grans idees aquesta no la va seguir ningú més.

Entrant més en detall aquest treball és un perfecte exemple de perquè John Byrne té dins el món del còmic la consideració de llegenda. Una capacitat narrativa sorprenent i que seria l’enveja de molts guionistes, les històries en cap moment li “cauen” de les mans, té capacitat per portar endavant el que es proposi. I en l’àmbit del dibuix és un dels millors del gènere, personatges perfectament diferenciables (és de l’opinió que els súpers haurien de ser reconeixibles despullats), escenaris quotidians i senzills dibuixats amb precisió (una altra de les seves perles: “si no saps dibuixar el món real amb allò que hi ha, cotxes, escales, semàfors, cadires… no saps dibuixar“), domini de l’espai i del ritme, i dibuix i text que casen perfectament per narrar història de manera clara i fluida (sí, sembla bàsic però no sempre ho és i cal ressaltar-ho).

Aquí Next Men es va publicar en format “comic-book” (de grapes per entendre’ns) primer, i els darrers arcs argumentals en volums. D’això fa molt de temps i començaven a ser introbables, per això aquesta edició integral en 4 volums és tot un encert i una oportunitat de recuperar una sèrie mítica d’un dels grans.

Jonh Byrne's Next Men

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.