4

Mallko y papá - Gusti

Gusti
Mallko y papá

Barcelona, etc.: Oceano Travesia, 2014

Així d’entrada us puc dir que les dotze primeres pàgines d’aquest llibre em van impactar. Perquè parlaven obertament de la no acceptació d’un fill. Amb totes les lletres. En majúscules. És fort eh!!! Dir-ho així sense embuts. Però ja està, són les dotze primeres pàgines d’un llibre de 146. A partir de la pàgina 13 en endavant aquest llibre esdevé un llibre-homenatge d’un pare al seu fill que té síndrome de Down.

Mallko y papà és el retrat d’una família formada pel Gusti, l’Anne, el Théo i el Mallko i ens explica mitjançant entrevistes, dibuixos, reflexions i preguntes com esdevé la seva vida quotidiana quan s’han d’enfrontar a aquest trastorn genètic.

D’una manera molt propera i simpàtica fent servir el text manuscrit, la il·lustració, el còmic o la fotografia anem coneixent la rutina del Mallko, el que li agrada fer, com es relaciona amb els altres, les seves peculiaritats.

Mallko y papá - Gusti

L’autor aprofita per fer, amb una bona dosi d’humor, pedagogia sobre la síndrome de Down, sobre el que significa i sobre el que suposa, quines diferències pot significar en el comportament i desenvolupament d’un infant i quines necessitats mèdiques tenen les persones que pateixen aquest trastorn.

Trobo que aquest llibre és molt generós perquè l’autor és capaç de mostrar una part molt íntima de si mateix i de la seva família i sobretot del petit Mallko, protagonista absolut de la narració. Una generositat adreçada a normalitzar un trastorn que, com diu ell, està en perill d’extinció. El mea culpa que Gustí entona al començament del llibre es dilueix de seguida per entregar-nos un llibre deliciós que desprèn molt d’amor cap a un fill, sense etiquetes.

Escrit per | Meggie Folchart

Quan la Meggie llegeix una història els personatges salten fora de la pàgina, un poder heretat que la fica en força problemes. Sóc la Isabel de la Biblioteca Nou Barris.

4 Comentaris

  1. Patrícia

    22 juliol 2015 at 15:47

    És un llibre preciós.

  2. Olimpia

    29 juliol 2015 at 14:56

    Tens tota la raó!
    La sinceritat d’expressar el rebuig del fill que no era com t’esperaves ens deixa sense paraules. Segurament és el camí cap a l’acceptació sense reserves. Molt valent l’autor.

    Diu Gusti:

    ‘Recuerdo haberle pedido al universo […]la oportunidad de experimentar el amor incoldicional […] Se ve que hay que tener cuidado con lo que uno pide, porque se te concede’.

  3. mvalladares

    10 setembre 2015 at 7:50

    És un llibre molt emotiu, molt delicat, i divertit també. Com afrontar un tema tant difícil i compartir aquesta intimitat, obrir-se al gran públic.

    Xapó per l’autor!

  4. Silvia

    9 octubre 2015 at 19:18

    Em sembla molt interessant. Prenc nota!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *