David Bowie, el camaleó

David Bowie: starman: la biografia definitiva - Paul Trynka

David Bowie: starman: la biografia definitiva - Paul Trynka

Trynka, Paul
David Bowie: Starman: la biografia definitiva

Barcelona: Alba, 2011

Ha mort la llegenda de la música David Bowie a l’edat de 69 anys i ha deixat una extensa i camaleònica carrera amb discos i cançons que han marcat una època. S’ha apagat una llum dintre de tot el gran univers musical i ens ha deixat un mite i un gran artista. Ens hem quedat tots una mica orfes sense aquest gran artista, creador i transgressor. Conegut com el camaleó de la música pop/rock per la seva gran creativitat i reinvenció continuada, David Bowie ha esdevingut en icona del nostre temps. Però malgrat la seva gran popularitat, la seva vida i personalitat encara són un enigma.

Aquesta biografia és molt exhaustiva i ha estat realitzada amb innumerables entrevistes realitzades a totes les persones relacionades amb aquest mite de la cançó (amics, companys, músics, relacions personals i amants). Resulta una lectura molt agradable i explica als seguidors de la seva música la tendència actual de les biografies, que destaquen més l’oralitat i la quotidianitat del personatge, i deixen més de banda l’obra artística i l’hemeroteca. En cap cas es tracta d’una hagiografia.
 
Ziggy Stardust
 
Quan l’autor, el Paul Trynka, troba baixades en la qualitat de la seva obra o en les seves actituds no dubta en fer-ho evident. Les seves maneres extravagants i la seva imatge homosexual el van perjudicar en diferents moments de la seva carrera. Realment es tractava d’un proscrit social o era un professional de l’espectacle i per defecte un autèntic vampir musical? Era gai o només en aparença? Es tractava d’una autèntica estrella o solament purpurina i daurats sorgits d’un espectacle de varietats? Els seus amics i pròxims el van veure com un producte del món de l’espectacle impulsat per l’ambició juvenil i amb el talent suficient i essencial per ser capaç de reposicionar la seva marca, com a autor i cantant amb un estil propi. Un artista amb dots d’home de negocis i calculador, tot el contrari dels artistes instintius clàssics del rock and roll.

Bowie i el seu disc Fame

La seva carrera musical va obtenir el reconeixement popular amb el senzill Space Odity (1969). L’any 1972 vampiritza el glam rock, neix el seu androgin àlter ego Ziggy Stardust i edita el disc The rise and fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars i el conegut senzill Starman. Aquest personatge desapareix molt aviat i retrobem novament al David Bowie als Estats Units l’any 1975 amb l’èxit Fame (coautor John Lennon) i amb el disc Young Americans que suposa un canvi radical d’estil en comparació amb l’etapa britànica. A continuació vindrà la seva etapa minimalista amb la “Trilogia de Berlin” (col·laborant amb Brian Eno), l’èxit del senzill Ashes to Ashes, i el núm.1 en vendes Under Pressure (col·laboració amb el Fredy Mercury del grup Queen) i l’explosió comercial amb el disc Lets Dance, d’on surten els senzills: lets Dance, China Girl i Modern Love, cançons claus i molt reconegudes del seu nou estil.

Des de molt petit va rebre influències musicals d’artistes com The Platters, Elvis Presley, Little Richard, Chuck Berry, als quals imitava. A l’escola Ravens Wood School (1958) va poder desenvolupar la seva personalitat i també va gaudir de la tutoria d’Owen Frampton (pare del conegut músic Peter Frampton) en un ambient liberal i artístic que va animar a la formació d’una carrera musical entre el seu fill i del mateix David.

David Bowie interpretant Starman
David Bowie interpretant Starman

Un cop de puny a l’ull esquerre del seu amic George Underwood com a conseqüència d’una baralla per una noia li va dilatar la pupil·la i va donar-li l’aspecte de tenir l’ull d’un color diferent.

L’any 1962 formarà el seu primer grup de rock and roll: The Kon-rads amb només 15 anys, tocant en reunions de joves i bodes. I van seguir d’altres: The King Bees, The Manish Boy, Lower ThirdThe Buzz i The Riot Squad.

David Bowie

A mitjans dels anys seixanta va canviar el seu cognom Jones pel de Bowie, en honor a Jim Bowie, creador del ganivet Bowie. Posteriorment va conèixer i viure l’experiència artística, afectiva i teatral amb el ballarí Lindsay Kemp. Va aprendre a viure la bohèmia i a expressar-se exterioritzant més la seva personalitat.

Del 1969 al 1983 va fer una música molt potent i brillant. Es va tractar d’un dels períodes claus de la seva música i etapes creatives i va donar pas a una llarga etapa de creació dintre de la història de la música pop. Va destacar principalment als anys 70 i 80 per la seva veu i originalitat i, per construir una carrera amb una gran profunditat i qualitat intel·lectual. Posteriorment la seva creació va fer-se més irregular i va tornar una altra vegada a la primera línia de l’èxit amb els discos de principis del segle XXI.

El llibre es divideix en una breu introducció, primera i segona part, discografia, un altra part de notes i fonts, agraïments i finalment un índex analític i onomàstic. A la primera part trobem el títol “Espero tirar endavant per mi mateix”, un vers de la cançó “Can’t help thinking about me”, tota una declaració d’intencions i que fa un recorregut des dels seus orígens al Brixton de la postguerra i, en deu capítols fa un viatge del 1947 a principis dels anys 70.

https://youtu.be/cYMCLz5PQVw

La segona part amb el títol On regna el buit (vers de la cançó Fame) ja tenim a l’estrella del rock en formació. Del glamur del decadent Ziggy Stardust, el seu trasllat als Estats Units l’any 1974, fent recorregut pel període berlinès, l’aparició del seu nou personatge, The Then White Duke“, “El Duc Blanc”, l’èxit amb Under Pressure (1981) i amb el disc Lets dance (1983) arriba ja a la categoria de “mega-star”.

Del 1989 al 1991 fa un breu parèntesi amb el grup Tin Machine però acabarà per deixar al grup. Posteriorment i fins a finals dels noranta farà música amb instrumentació electrònica amb influències de soul, jazz i hip hop. Al segle XXI té una carrera més irregular, realitza diferents col·laboracions i reedicions de música pròpia. Em resulten molt interessants les opinions dels seus amics als inicis dels anys 70 sobre el mateix Bowie.

https://youtu.be/CMThz7eQ6K0

Per molts es tracta d’un home de gel, d’altres veuen el somiador encara com un nen, però possiblement la definició més encertada és la del seu amic i cantant Iggy Pop“Estàs parlant d’un “petimetre” cultivat i amb molt de món i que estava disposat a sortir i a donar-ho tot. Però estava centrat en un objectiu concret: l’èxit”.

https://youtu.be/Tgcc5V9Hu3g

La carrera cinematogràfica de David Bowie va estar marcada per diferents papers en teatre i cinema, guanyant prestigi i consideració com a actor per la seva qualitat. The man who fell to earth, L’Ànsia, Bon Nadal Mr Lawrence, Labyrinth, Basquiat, El truc final i destacable en teatre L’home elefant.

Basat en centenars d’entrevistes als amics, companys de professions, amants i examants David Bowie: starman: la biografia definitiva explica com el jove David Robert Jones va transformar-se en l’icònic David Bowie i com va construir la seva carrera musical.

https://youtu.be/rvXrbKoGQOY

De passada fa un recorregut molt interessant per la vida d’altres grans artistes que van conviure i col·laborar amb ell: Lou Reed, Iggy Pop o Mick Jagger. En declaracions que va fer en una entrevista el David Bowie va expressar la seva falta d’autenticitat musical amb una gran despreocupació amb aquestes paraules:

L’únic art que estudiaré serà aquell del que pugui robar. Crec que la meva forma de plagiar és molt eficaç”.

L’apropiació sense dissimular dels sons icònics era una nova i inquietant forma de genialitat. I la música i el rock and roll realitzat pel Ziggy Stardust eren únicament un joc i una falsa actitud intel·lectual?

https://youtu.be/E_8IXx4tsus

La música de David Bowie tenia moltes influències filosòfiques i literàries, però en definitiva no era la música dels músics de l’instint com per exemple la de l’Elvis Presley.

Bowie va marcar el camí que va seguir en el futur el pop i el rock. D’altres grans de la música i successors com Prince, Madonna, Bono o Lady Gagavan apuntar-se al “reposicionament de la marca” per evitar els camins sense sortida artístics i en definitiva la falta d’inspiració i la pèrdua de la creativitat. Es tractava en definitiva d’adaptar-se contínuament als canvis, de vampiritzar i fer pròpies d’altres estils i corrents musicals i de no repetir-se mai i innovar sense por i sense límit.

En una entrevista realitzada per a la revista Playboy l’any 1976 va fer una declaració que explica molt bé el seu caràcter, visió i tendència sexual: “És cert, sóc bisexual, però no puc negar que he utilitzat aquest fet molt bé. Suposo que és el millor que m’ha passat”.

David Bowie

En definitiva era una persona curiosa i transgressora, que va viure una joventut amb diferents experiències homosexuals. La Mary Finnigan, ex amant l’any 1969 explicava que Bowie i la seva primera dona, l’Angie Barnett, vivien en un món de fantasies i van crear tot aquest personatge amb influències bisexuals. El seu segon matrimoni amb la model Iman l’any 1992 li va portar més estabilitat personal.

Es va incloure Bowie al Saló de la Fama del Rock l’any 1996. A causa de la seva contínua reinvenció, la seva influència no va parar de créixer i fer-se més coneguda. Al llarg del temps, Bowie va ser conegut com a camaleó musical, canviant i dictant tendències, alterant el seu estil propi per encaixar sempre, com a influència sobre el món de la moda i la cultura pop a un nivell equiparable al de Madonna. De totes maneres cada canvi i renovació de la marca li van passar factura al nostre estimat Bowie. La realitat és que al darrere del personatge, el focus i l’escenari, Bowie va transformar-se també interiorment. Aquest ambiciós i creatiu artista va saber trobar la fórmula màgica de l’èxit que li va permetre transformar-se a si mateix i d’aquesta forma canviar i dirigir el seu destí.

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

5 comentaris a “David Bowie, el camaleó”

  1. Ens ha deixat un buit molt gran, el millor artista dels últims temps i una persona de personalitat fascinant. Estem ansiosos per poder anar a veure l’exposició!

  2. Ha estat una pèrdua molt important en l’àmbit personal i professional.
    Un esperit lliure, innovador. Sempre a l’avantguarda musical i amb un alt contingut intel·lectual en tota la seva carrera.
    Jo també estic desitjant visitar aquesta interessant exposició al museu del Disseny de Barcelona.
    I al mateix edifici del museu, l’edifici DHUB també teniu la biblioteca El Clot-Josep Benet, on podreu consultar un exemplar del llibre recomanat: David Bowie: Starman: La biografia definitiva

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.