0

Selected Ambient Works 85-92 - Aphex Twin

Aphex Twin. Selected Ambient Works 85-92
Apollo/R&S Records, 1992 / [S.l.] : Chrysalis, p. 1993

 

Quan tenia només dotze anys, en Richard D. James / Aphex Twin va començar a manipular el seu ordinador i un teclat que corria per casa seva. De seguida va comprovar que amb aquell maquinari més aviat primitiu podia endinsar-se per camins creatius molt poc transitats. Des d’aleshores no va parar d’experimentar i de trastejar i uns quants anys després va decidir reunir els resultats a Selected Ambient Works 85-92, un treball que suposa l’indiscutible kilòmetre zero, la pedra Roseta de la música electrònica moderna. És un d’aquells discos que et poden canviar la vida i que traspassen les fronteres del gènere. Com va passar amb el primer disc de la Velvet Underground, molta gent es va posar a fer música després d’escoltar el primer volum de Selected Ambient Works. Una supernova en forma de disc, vaja.

Va ser arrel de la publicació d’aquesta obra -a principis dels anys noranta- que alguns crítics musicals (sempre amb ganes de descobrir escenes i estils novedosos) van començar a utilitzar una etiqueta certament elitista però també bastant descriptiva: “Intelligent Dance Music”, també coneguda per les seves sigles IDM. A partir d’Aphex Twin una part de l’escena de música electrònica (Autechre, Squarepusher o M-ziq) s’allunyava de l’urgència rítmica de gèneres com el tecno o el house, més orientats a la pista de ball, per reivindicar l’element experimental i vanguardista que tenia la música electrònica primigènia. L’IDM arrassava entre el sector més intel·lectual dels aficionats a l’electrònica.

https://www.youtube.com/watch?v=8MhVvIT1cPU

El primer volum dels treballs “ambientals” d’Aphex Twin (uns anys després publicaria la segona entrega) s’alimenta de gèneres que ja dominaven una part de l’electrònica en aquells moments, com ara l’acid house, l’ambient o el tecno. A aquest substrat més hedonista, en Richard D. James li va afegir un acostament melòdic ple de subtilesa i flexibilitat (algunes cançons semblen desplegar-se suspeses a l’aire) que manté intacta la seva vigència. La sel·lecció anticipa diverses constants de l’electrònica moderna: cançons que se situen en un terreny més decididament ballable -sempre amb complexitat i elegància- mentre que d’altres exploren textures i atmosferes.

Una de les maneres d’avaluar l’impacte d’un músic és mesurant la influència que ha tingut en creadors posteriors. Richard D James és un dels músics d’electrònica més influents de tots els temps, potser només comparable a Kraftwerk o Brian Eno. Artistes que estan fent avançar l’electrònica actual com Actress, Oneohtrix Point Never o Boards of Canada no existirien sense Aphex Twin. Fins i tot grups com Radiohead o LCD Soundsystem han agafat coses d’ell.

Com el gran art, les cançons d’Aphex Twin amaguen una complexitat que no és aparent a primera vista. Contemplació i nervi. Melodia i núvols. Llum i fang. Música per sentir i per viatjar.

Escrit per | Repo Man

He agafat el meu àlies del títol d’una pel.lícula de culte de 1984, “Repo Man”. Aquestes són algunes de les coses que vaig aprendre a estimar gràcies a la xarxa de biblioteques: les pelis de Stanley Kubrick, el llibre de còmics “Peanuts”, els discos de Miles Davis o Camarón de la Isla, l’actriu Jessica Chastain, les novel.les de Robertson Davies i els quadres de la Frida Kahlo. Em podeu trobar a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.