La cena, de Herman Koch

La cena - Herman Koch

La cena - Herman Koch

Herman Koch

La cena
Barcelona: Salamandra, 2010

El sopar
Barcelona: Ara Llibres, 2010

 
Tot i que La Cena, de Herman Koch és un llibre multipremiat, a mi m’havia passat desapercebut. Potser tindreu pietat de mi i pensareu: Home, amb la quantitat de llibres que es publiquen cada any, és impossible estar-ne al cas de tots. Bé, sí, però no. Va ser un usuari qui me’l va descobrir i recomanar. Sóc una prescriptora prescrita!

L’acció es situa a un restaurant de luxe on han quedat per sopar dos germans amb les respectives dones. Des de la primera frase el lector és perfectament conscient de la tensió que domina l’escena. Sembla que en qualsevol moment hagi d’esclatar tot pels aires, però no sabem ben bé per què.

El protagonista és un home de classe mitjana-alta, d’uns cinquanta anys, casat i amb un fill adolescent. El germà és un polític, favorit per ser escollit primer ministre a les pròximes eleccions del país. La relació entre ells és molt tensa i continua així fins a les primeres cent pàgines fins que el narrador comença a descriure amb una exactitud exasperant el servei del sopar per part del maître, fet que encara fa créixer exponencialment l’acritud dels protagonistes.

“El meñique del maître había señalado en primer lugar mi filete de gallina de Guinea envuelto en una loncha de tocino alemán, y luego había pasado a la guarnición: un montoncito de “discos de lasaña de berenjena con ricotta” ensartado en un palillo de cóctel, que más parecería un sándwich club en miniatura, y una mazorca de maíz ensartada en un resorte que, problablemente servía para coger la mazorca sin mancharse los dedos, pero tenía algo ridículo, o no, ridículo no es la palabra, sino más bien algo que pretendía ser divertido, como un guiño del cocinero o algo por el estilo”

 
Aquesta descripció és la frontera narrativa. Un cop superada, la trama esclata, per dues raons:

  • el conflicte que estava ocult (tant per al lector com per al germà del polític) és revelat.
  • el lector barceloní identifica clarament el terrible succés ocorregut a la ciutat fa 10 anys, que recrea l’autor de la novel·la.

És aquí on el lector i el protagonista han de replantejar-se tota la història així com les motivacions dels personatges, ja que ara ja no són el que aparentaven. L’empatia es trasllada d’un matrimoni a l’altre. I llavors comença l’exercici de reflexió que suposa la lectura d’aquesta novel·la.

Perquè, fins a on estem disposats a arribar com a pares per protegir un fill? Seríem capaços d’encobrir-los si cometessin un delicte horrible? És lícit avantposar l’instint de protecció familiar a la lleialtat cap a les normes socials i morals?

L’únic però que li plantejo a la novel·la és una petita trampa, que en el meu parer, l’autor utilitza per justificar el comportament del pare. Com veieu, no us he revelat cap fet concret de l’argument perquè trobo que la lectura serà força més vigoritzant si us enfronteu a la novel·la verges de coneixement i així els impactes us faran efecte en el tempo previst per l’autor.

Trobo que és una novel·la que val la pena rescatar del prestatge.

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

1 comentari a “La cena, de Herman Koch”

  1. Molt recomanable! L’autor sap mantenir la intriga i ,a més, no vol jutjar ni donar lliçons de moral. Per mi deixa en evidència com la violència és tan present en el nostre dia a dia, i com hi reacciona cadascú. Sovint la tapem i seguim endavant.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.