2

Oxitocinas - Xavier Àgueda

Àgueda, Xavier. Oxitocinas
Vitoria-Gasteiz : Ezten Kultur Taldea, 2015

 

El listo és un dels webcòmics més populars del país, i Oxitocinas l’hormonal nom de l’àlbum on es recopilen les seves tires còmiques. Seixanta-sis pàgines carregades de bon rotllo, lectura crítica i humor del fi; gairebé res.

El culpable d’aquestes divertides vinyetes és Xavier Àgueda, tal com ell mateix es defineix, enginyer de formació, professor de professió i dibuixant de còmics per passar l’estona. En qualsevol cas, és l’escriptor d’historietes que porta dibuixant El listo des del 2003 i publicant-ho en TMEO des del 2007. Xavier Àgueda va començar la seva aventura com a guionista de còmic a la universitat d’enginyeria. Després de col·laborar amb diversos il·lustradors, es va llançar a dibuixar ell mateix les tires amb els traços de gran senzillesa que li caracteritzen. D’estil inconfusible, senzill, tendre, personalíssim, per les seves vinyetes discorren temes punxeguts en clau d’humor amb una naturalitat que pasma. En elles trobem sàtira política i social, gastronomia pàtria i cultura popular, a més de les obsessions dels personatges, als qui veurem lluitar contra la inestabilitat sentimental ja sigui seguint consells de llibres de seducció o intentant lligar a través de les últimes aplicacions tecnològiques. Així és Oxitocinas, un àlbum on sexe, política i escatologia, flueixen per les vinyetes amb alegria. Malgrat l’aparent senzillesa del dibuix i del format, El listo té bona punteria i aconsegueix fer un retrat divertit i explosiu del món que ens envolta.

Xavier Àgueda

Àgueda en el Salón del Cómic de Barcelona 2011

Si l’oxitocina és la culpable de l’enamorament, potser t’acabes enamorant de la tendresa i la delicadesa que impregnen les conyes espurnejants de El listo.

Atenció, lectors! Aquest llibre conté humor negre, verd, vermell, gris i d’altres coloraines. I el pròleg és de “Moderna de poble”. Els riures hi estan assegurats.

Escrit per | Claire Voyant

El vaixell on viatjava va ser bombardejat. Em van trobar inconscient dins un bot salvavides enmig de l'oceà. No recordo res. No sé qui sóc, ni com em dic en realitat. Podria ser ballarina. Podria ser Claire Voyant. Sóc la Patrícia de la Biblioteca Collserola-Josep Miracle.

2 Comentaris

  1. Apol·lònia Isabel Barceló Ballester

    13 maig 2016 at 17:23

    Pinta molt bé! L’afegeixo a la llista de llibres pendents, per descomptat.

    • Claire Voyant

      27 juliol 2016 at 17:38

      Et divertiràs molt. 🙂

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada