2

“Déu beneeixi a la Reina, no és un ésser humà”. Aquests versos del grup punk Sex Pistols resumeixen perfectament el caràcter canalla, estrident i desacomplexadament britànic del còmic que ressenyem avui, Hellblazer de Garth Ennis.

Hellblazer

Ennis, Garth [et al.]
Hellblazer: Garth Ennis

Barcelona : ECC, 2015

 
Hellblazer narra les desventures de John Constantine, un detectiu que investiga casos relacionats amb el món sobrenatural. En John, que a les seves targetes de visita es presenta com a “Exorcista, Demonòleg i Mestre de les Males Arts”, és una celebritat en el món de l’ocultisme per la seva astúcia, el seu carisma i per la seva fama d’home fatal (es rumoreja que tot aquell que l’estima acaba mort). Els seus motius solen ser egoistes i resulta difícil discernir si vol ajudar els altres o simplement, treure’n profit. Qui és ell en realitat? Un romàntic desencantat, un engalipador sense escrúpols o el mag humà més extraordinari que hagi existit mai?

John Constatine va aparèixer per primera vegada a la sèrie La Cosa del pantà, que vam ressenyar en un post anterior. Diu la llegenda que el guionista Alan Moore el va crear per satisfer el desig dels artistes de la sèrie de dibuixar un personatge que s’assemblés al cantant Sting. Fins i tot van incloure aquesta idea a la biografia del personatge, fent que en la seva joventut formés part d’una banda de música punk anomenada “Membrana mucosa”, molt similar als Sex Pistols que encapçalen aquesta ressenya. Fent gala de la seva ambivalència habitual, quan al personatge li pregunten per aquest episodi de la seva vida, ell respon que ho va fer per “crear música i cardar”.
 

Gordon Sumner

Gordon Sumner, també conegut com a Sting, el referent gràfic de John Constatine.

La magnètica personalitat de Constantine, barreja de Philip Marlowe, Merlí i una estrella del rock, va atreure una allau de seguidors, els quals reclamaven aventures en solitari del personatge. L’editorial D. C. va satisfer la demanda creant la capçalera “Helblazer” sota el segell Vertigo, que encabia còmics amb temàtiques adultes. L’etapa que ressenyem avui, escrita per Garth Ennis, es considera l’època daurada de Constantine. En ella el de Liverpool s’enfronta a vampirs, dimonis, membres de la família reial posseïts, un càncer de pulmó terminal i a l’amor de la seva vida. Tot això mentre intenta superar el pes del seu pitjor fracàs, el tristament famós exorcisme de Newcastle, arran del qual va condemnar l’ànima d’una nena petita a l’infern.
 

El fantasma

El fantasma de la petita Astra és només un dels molts que persegueixen en Constantine.

Com no podia ser d’altra manera, l’humor de la sèrie és més que negre, negríssim, però imprescindible per tal d’alleugerir unes trames que conjuguen religió catòlica, violència gore i terror gòtic. En aquest sentit, val a dir que Ennis fa un ús molt intel·ligent de la mitologia del personatge, posant-lo en situacions aparentment fantàstiques que en realitat ens parlen dels horrors del món real, com el racisme o la lluita de classes.
 

Constantine

Constantine fins i tot lluitarà contra el diable mateix.

Per acabar, us deixo amb el tràiler de la sèrie de televisió que li van dedicar fa poc, que va ser cancel·lada al final de la seva primera temporada, malgrat la seva qualitat. Tanmateix, fa poc s’ha sabut que el personatge tornarà aparèixer a la sèrie Arrow com a convidat especial. Fidel a la seva naturalesa, John Constantine sempre cau dempeus. I en algun lloc d’Anglaterra, el nostre antiheroi favorit somriu, encén una cigarreta i exclama: “Fuck you!”

 

Escrit per | Harley Quinn

Sóc la Harley i estic bojament enamorada del meu "pastisset". Tot i que ell no em tracta gaire bé, jo no m'enfado perquè sé que tot forma part de l'espectacle! Que de quin espectacle es tracta? No ho voldríeu saber...Quant em trec el vestit de bufó sóc la María José de la biblioteca Francesc Candel.

2 Comentaris

  1. Martí

    17 juny 2016 at 13:17

    Bon post. El còmic pinta millor que la pel·lícula que se’n va fer fa uns 10 o 12 anys, amb en Keanu Reeves de protagonista, que no va ser gaire reeixida.

    • Harley Quinn

      22 juny 2016 at 20:20

      Tens molta raó, Martí. La pel·lícula que esmentes no va seguir el to del còmic i intentava ser massa comercial. D’altra banda,John Constatine és un personatge tant peculiar que adaptar-lo sense que perdés a seva essència era missió impossible. Keanu Reeves com a bocamoll proletari de Newcastle no pega gaire…

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *