Paul Naschy: El hombre que vio llorar a Frankenstein

El hombre que vio llorar a Frankenstein

El hombre que vio llorar a Frankenstein Paul Naschy

Agudo, Ángel (director)
El hombre que vio llorar a Frankenstein
Paul Naschy, vida y leyenda de un icono del terror

[S.l.] : Tema, cop. 2014

 

Paul Naschy va comentar en una ocasió: “Sóc l’única persona que va veure plorar a Boris Karloff, el monstre de Frankenstein“. L’actor, guionista, productor i director Paul Naschy va néixer el 6 de setembre de 1934 a Madrid. Va començar a treballar a Hollywood en petits papers gràcies al seu potent físic desenvolupat per la pràctica de la gimnàstica i l’halterofília, amb la que va arribar a ser Campió d’Espanya l’any 1958. El seu nom real era Jacinto Molina Álvarez i es va especialitzar en cinema de terror després de veure la pel·lícula Frankenstein i l’home llop. De fet va ser considerat com un dels homes llops més famosos del cinema des de l’any 1968. Va treballar com a actor en més de 100 pel·lícules i sèries de televisió. Va rebre el sobrenom del Lon Chaney espanyol.

 


 

El primer treball com a secundari a Hollywood, va ser l’any 1960 a la pel·lícula Rei de Reis de Nicholas Ray. L’any 1968 va fer la pel·lícula La marca del hombre lobo i va escollir un nom artístic: Paul Naschy. Amb aquesta pel·lícula va iniciar el seu paper d’home-llop amb el seu personatge més famós: Waldemar Daninsky, inspirat en l’aixecador de pesos Waldemar Bachanvski.

 

 

Va realitzar diferents personatges mítics al llarg de la seva carrera: la mòmia, Dràcula, l’home-llop, el Geperut… sempre amb personatges de por, misteriosos i molt inquietants. Molt vinculat a la ciutat de la seva dona, Burgos, on va viure molts anys, va crear el festival Fantastic BurgosPaul Naschy va ser inhumat a Burgos l’any 2009, on va morir com a conseqüència d’un càncer de pròstata mal diagnosticat.

 
Paul Naschy
 

L’any 2001 va rebre la “Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes” de mans del rei Joan Carles I. La seva única novel·la la va publicar l’any 2009 amb el títol: Alaric de Marnac, i en la qual donava opinions i diferents versions dels seus personatges a diferents pel·lícules com: El espanto surge de la tumba, 1972, o El mariscal del infierno, 1974. Com a darrera obra, finalitzada un mes abans de la seva mort, va deixar el documental Las imágenes perdidas. La otra mirada del director Juan Pinzás. En aquest documental parla de la seva vida i obra, de la seva malaltia, de la mort i del cinema. L’any 1997 l’ editorial Alberto Santos va publicar la seva autobiografia amb el títol: Memorias de un hombre lobo. Bàsicament Paul Naschy aporta dos models del cinema de terror: el Comte Alaric de Marnac, mariscal de Juana de Arco i, principalment Waldemar Daninsky, el licantrop que va debutar en La marca del hombre Lobo.

 

 

El hombre que vió llorar a Frankenstein, documental dirigit pel director i guionista Angel Agudo, autor de Paul Naschy, la máscara de Jacinto Molina, fa un repàs per la vida de la icona del cinema de terror Paul Naschy. Es va rodar a Londres, Los Angeles, Madrid, Barcelona i Burgos.

 


 

Ja havia aparegut com a material extra d’un altra edició especial, concretament de la pel·lícula La herencia Valdemar (2010), de Jose Luis Alemán. El director aporta els diferents testimonis de personalitats internacionals del gènere com per exemple: Mick Garris; fa de presentador al documental; Joe Dante, John Landis, i d’altres amb els quals va poder treballar com a actor: Miguel Iglesias, María José Cantudo. Javier Aguirre, Jack Taylor, d’altres del gènere fantàstic més actual com: José Luís Alemán, Laura de Pedro, Javier Botet o Nacho Cerdà i, especialistes en el fantàstic com Del Howison, Ángel Sala i Víctor Matellano.

 
https://youtu.be/ZCCaXNIxtes
 

Com a crítica direm que aquest documental és una mica complaent amb la figura de Paul Naschy. No s’han aprofitat a fons els diferents testimonis i els aspectes més polèmics de la seva carrera. Hauria necessitat una obra més exhaustiva per retre-li el reconeixement que li va faltar en vida, però sense caure en un homenatge massa amable a causa de la mort del protagonista abans de finalitzar l’obra. Tota aquesta informació la podem trobar amb més detall en la seva autobiografia Memorias de un hombre lobo. Paul Naschy. (Madrid: Alberto Santos, 1997) Aquesta edició incorpora com a extres dos curtmetratges protagonitzats per Naschy: El corazón delator (relat de E.A.Poe, escrit i dirigit per l’Alfonso S. SuárezLágrimas de papel, dirigit per l’Ángel Gómez Hernández. Per a ell, la millor pel·lícula d’homes llop de la historia va ser Un hombre lobo americano en Londres

 

 

Després de molts anys de treball i pocs reconeixements, és a finals del segle XX que s’ha començat a reconèixer la seva llarga trajectòria professional. La Filmoteca va recuperar la seva obra amb un cicle dedicat i directors internacionals com Tarantino i Spielberg l’han tornat a descobrir com un dels grans del gènere de terror. A casa nostra, la modernitat com Fangoria i Juan Perro l’han destacat com un referent imprescindible del cinema de terror. Hem de rescatar la seva figura i valorar el seu paper pioner en els anys seixanta del segle passat, com a introductor i animador del gènere de terror al nostre país. Els homenatges, la lectura dels llibres, articles i el visionat de les seves pel·lícules ens han de portar a posar aquesta figura essencial del nostre cinema, per mèrits propis, en un lloc d’honor dins del panorama cinematogràfic del gènere fantàstic i de terror.
 

Comparteix

Share on facebook
Share on twitter
Share on google
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.