2

De la mateixa manera que el best-seller El código da Vinci estava basat en les hipòtesis plantejades al llibre El enigma sagrado, publicat el 1982, estic convençuda que una ment creativa i inquieta trobarà en aquest llibre l’Arqueologia de la consciència, la font d’infinitat d’arguments per noves històries.

Arqueología de la conciencia - Guillermo Caba Serra

Caba Serra, Guillermo
La Arqueología de la conciencia

Barcelona : La Tempestad, 2016

 
Lluny de ser aquest l’objectiu de l’autor, en Guillermo Caba i Serra, fill de Sabadell, ens regala la possibilitat de conèixer la història de la humanitat amb nous punts de vista, detalladament argumentats i referenciats.

El llibre és apte per persones valentes disposades a considerar alternatives no oficials. Previ a l’inici de la lectura, hem considerat molt útil una introducció per part de l’autor, que ens ha concedit una entrevista al Bibarnabloc.

Gaudiu-lo!

 

Quan decideixes escriure L’arqueologia de la consciència?

Treballava com a periodista científic i de recerca i a principis de l’any 2001, lliure d’obligacions, vaig decidir viatjar a Nova York i a la Sierra Tarahumara. Gràcies a l’antropòloga mexicana Ana Paula Pintat Cortina, vaig poder passar unes setmanes en la remota comunitat de Coyachique. Compartir unes setmanes amb ells em va suscitar escriure un llibre que parlés de la consciència que estava darrere de la creació de determinats monuments de l’antiguitat, com la Gran Piràmide o Tiahuanaco.

 

Algun llibre t’ha influenciat amb anterioritat?

Més que un llibre podríem parlar de multitud de referències. Potser em quedaria amb La Totalidad y el orden implicado, de David Bohm, així com El Árbol del conocimiento, de Humberto Maturana i de Francisco Varela. Al seu moment em va fascinar El retorno de los brujos de Louis Pauwels i Jacques Bergier. El programa de ràdio Sintonia Alfa, que es va emetre a Catalunya Radio entre 1988 i 1994 presentat i dirigit per Andreas Faber-Kaiser em va marcar bastant, així com arribar a conèixer-lo personalment i ser amic íntim d’André Malby.

Més recentment m’ha aportat molta claredat la meditació Vipassana tal com l’ensenya S. N. Goenka. En el mateix sentit, i de forma encara més clara, m’ha influenciat el místic hindú Ramana Maharshi.

 

Quant temps has estat treballant en el llibre?

Ara farà 15 anys. En 2010 es va publicar un primer llibre, Conciencia : el enigma desvelado on ja abordava la temàtica que exposo. En La Arqueología de la conciencia es descriu de forma més clara i millor argumentada.

 

Quin és el paper de Ramana Maharshi en la teva obra?

Vaig escollir a Maharshi perquè va viure en la primera meitat del segle XX i la seva vida està molt bé documentada. Ell, el seu estat de consciència no dual i el seu exemple de vida, és per mi el millor ensenyament que algú pot transmetre i em serveix com a eix vertebrador del llibre.

 

En la primera de les teves hipòtesis planteges que la piràmide de Kheops és en realitat una escenificació de la il·luminació, expressada en clau egípcia.

El missatge principal del llibre és que la Gran Piràmide i l’Esfinx de Gizeh, així com el relat del Diluvi Universal, ens indiquen que participem d’un altre nivell de consciència i de realitat que transcendeix la consciència sensorial i, per tant, transcendeix les coordenades d’espai i de temps. No dic que només uns pocs aconsegueixen aquest estat sinó que tots participem d’ell encara que no ens adonem.
 
Imatge Gran Piramide

 
Si hi hagués hagut alguna resta humana a l’interior de la Gran Piràmide, es podria mantenir la teva hipòtesi?

Si es demostrés que la funció era la d’albergar el cos d’un faraó, que era la tomba d’un governant, això canviaria tot. Però perquè això fos així hauríem de disposar de les restes d’un cos, l’aixovar que havia d’acompanyar-ho en l’altra vida així com les inscripcions pertinents. Però no tenim cap d’aquests tres elements necessaris per sostenir que la Gran Piràmide era el mausoleu d’un faraó.

 

Què t’indueix a pensar en un feix d’energia electromagnètica que interactua amb la terra per explicar el Diluvi Universal?

Avui sabem que el cervell humà està plagat de cristalls de magnetita i això explica que els processos de percepció de la realitat sensorial siguin sensibles, per exemple, a les alteracions dels camps magnètics que ens envolten. D’altra banda, en els textos que ens parlen del Diluvi se salven els savis, els humils i els piadosos, quan el lògic seria que anessin els més forts. Existeixen dades d’astrofísica que ens parlen de feixos d’energia electromagnètica que escombren el cosmos i interactuen amb la Terra. Embastant aquestes dades, els relats del Diluvi Universal ja provinguin de l’Índia, de Mesopotàmia, del món Maya, Asteca i fins i tot andí cobren sentit.

Imatge Diluvi Teotihuacan
 

Aquest llibre té un gran nombre de referències i de contingut especialitzat A qui va dirigit?

A les persones que tenen inquietuds sobre la història i la naturalesa de l’ésser humà i que accepten que els investigadors independents. Per a la formulació de les meves hipòtesis em serveixo de dades que provenen de la recerca clínica, de l’astrofísica, de la biologia, de la història antiga, de l’epigrafia i de l’arqueologia. Suposo que m’ha ajudat la meva formació com a periodista científic i de recerca.

 

Estàs pensant o treballant en un nou llibre? Podries avançar-nos alguna cosa?

Sempre tinc un cúmul d’idees en la ment, per cert de temes bastant dispars. No sé si algun d’ells acabarà quallant en forma de llibre.

 

Moltes gràcies pel teu temps dedicat al llibre i per concedir-nos aquesta entrevista pel Bibarnabloc de les Biblioteques de Barcelona.

Gràcies a vosaltres i espero que us agradi.

 

Escrit per | Kinsey

Em dic Kinsey Millhone. Sóc investigadora privada amb llicència a Barcelona. Tinc trenta-sis anys i a part dels perills de la professió, la meva vida ha estat sempre molt normal. Tinc una oficina a la biblioteca Esquerra de l'Eixample- Agustí Centelles, on s'inicien la majoria de casos.

2 Comentaris

  1. Joan

    11 Octubre 2016 at 16:38

    He tingut l’opotunitat de llegir el llibre i em sembla força interessant. Hi ha un munt de dades i observacions realment argumentades que et fan reflexionar d’aspectes fins ara no qüestionats. Recomano una atenta lectura del llibre

  2. Cleopatra

    19 Desembre 2016 at 19:56

    Gran coneixement de les piràmides. Molt interessant la reflexió.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada