0
Escuchar con webReader

2016

Grant Morrison; Steve Yeowell [et al]
Di que quieres una revolución

Barcelona: ECC, 2015

 

Grant Morrison és un guionista que m’agrada, entre altres coses perquè sembla estar com un llum i no hi ha manera de saber per on sortirà. Fa la tira d’anys va agafar un supergrup que no passava pel seu millor moment, la Doom Patrol, i el que va fer va ser espectacular: històries tenebroses, surrealistes, demencials, fosques i imprevisibles, va convertir la Doom Patrol en una referència fent que deixés de ser un còmic de superherois a l’ús, i va triomfar. Si va fer el que va fer amb uns personatges i un grup que no havia creat, què seria capaç de fer si tenia a les seves mans tota una sèrie per ell?

Això és Los invisibles, l’obra més personal de Grant Morrison!

Dane, un jove prometedor

Dane/Jack, un jove prometedor

Dane és un adolescent enfadat, abandonat per son pare i amb una mare que passa bastant d’ell, per això està enfadat i fa les coses típiques dels adolescents com intentar calar foc a l’escola, llençar còctels Molotov, robar i estimbar cotxes… el normal. Però, i si en lloc de ser un inadaptat carn d’Hermano mayor fos un visionari? Potser el conformisme i viure d’acord a les normes només és una manera d’anestesiar-nos i és mitjançant la ràbia i la rebel·lió que podem “despertar”. I això és el que fan els invisibles, mitjançant màgia, viatges en el temps, salts entre universos paral·lels o dimensions i coses d’aquest estil. No s’entén? Potser no gaire, en sóc conscient.

King Mob és el líder d’una cèl·lula dels Invisibles (també és un assassí, però ningú és perfecte) i és qui acaba reclutant a en Dane per la causa, i ja tenim el grup amb Lord Fanny, Boy, Ragged Robin i Jack Frost (la identitat en codi de Dane). Aquest punt de partida recorda el de sèries de televisió clàssiques com X-Files o Fringe, coses que escapen al nostre control però que ens condicionen més enllà del que ens podem imaginar, només es tracta de voler mirar. I amb aquest joc entrem en la lluita entre els bons i els dolents, els que ens volen sotmetre encara més i els que ens volen alliberar, i en aquesta guerra poden aparèixer tots els fantasmes, totes les dèries, tot allò que Grant Morrison vulgui portar.

Jack Frost

Jack Frost, un encant

Evidentment hi ha els dolents, els que volen fer del món el seu domini particular, en gran part ja són els amos del món, societats secretes i elitistes que es venen al diable (quasi literalment) per mantenir el seu poder. I si per això han de lluitar contra els Invisibles… bé, doncs hi lluitaran.

Hi ha per aquí lectors d’Astèrix? En els còmics d’Astèrix ell i els irreductibles gals aconsegueixen la seva força d’una poció màgica que prepara el seu druida. Morrison sembla un druida embogit posant coses i més coses a la marmita, dubtem si se’n sortirà, però sí. A més a més d’original (i estar una mica com un llum) és un narrador increïblement hàbil, tot i que la història i la trama no és fàcil, però funciona.

Com que Grant Morrison no es va estar de res va tenir alguns problemes amb la censura, i els advocats de l’editorial van haver de treure alguna crítica a Walt Disney i també va caldre anar amb peus de plom amb els capítols on apareixia el Marquès de Sade que no els hi caigués una demanda per apologia de la pedofília o similar (diguem que el Marqués de Sade era excessiu, per la seva época i per la nostra). Però al marge d’anècdotes, possibles denúncies i referències malicioses tenim un còmic d’aventures, que juguen amb la fantasia i els límits de la realitat des d’una òptica adulta. I això és interessant remarcar-ho, no és un còmic senzill, no és còmic simple i no tracta als seus lectors com si també fossin “simples”, és complex, cruel, dur i amb uns punts de vista que no són els d’un adolescent cabrejat amb el món, encara que aquest sigui el seu primer personatge i vagi prenent cada cop més protagonisme i importància.
 
Los-Invisibles-Phil-Gimenez
 
Els personatges estan perfectament retratats, tot tenen el seu origen, el seu perquè, i a tots ells se’ls hi dediquen pàgines suficients i flashbacks per explicar-se, perquè el ritme i els salts dimensionals són continus i no hi ha ni un moment de calma més enllà dels flashbacks. Sabrem perquè Lord Fanny té els poders que té, o com va entrar Boy al grup, o… i també veurem un personatge com Jim Crow que més de definir-lo millor us en poso una imatge.
 

JimCrow

Jim Crow


 
Quan King Mob us pregunti si el voleu seguir, què li direu?
 
kingmob
 
En l’àmbit editorial les aventures dels Invisibles han estat publicades al nostre país primer per Norma, més endavant va ser Planeta (continuant la sèrie) i recentment ECC ha reeditat tota la sèrie (i n’ha publicat el final inèdit) en 7 volums.

 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *