Escuchar con webReader

 Takeshi Kitano, el Tarantino japonès
 

Conegut per fer ús explícit de la violència en les seves pel·lícules, Takeshi Kitano és considerat una icona del cinema d’autor japonès.

Gràcies a una llibertat experimental sense límits l’ha permès no només mostrar el seu cinema sota una àmplia quantitat de registres sinó també ser un màxim representant de les diferents tendències en cinema asiàtic contemporani.

La seva figura d’enfant terrible de la cultura japonesa ja es mostrava en els seus inicis com a actor còmic als anys 80 en els teatres de barri i els programes de varietat de la televisió, faceta, que un cop iniciada la seva carrera cinematogràfica tampoc va abandonar.

Efectivament, el seu cinema no només s’acostuma a identificar amb el thriller d’una violència física aclaparadora sinó que a més té la peculiaritat de fer-ne un tractament a cavall entre la comèdia negra, i a vegades el melodrama. Les escenes de comèdia que hi apareixen (tipus slapstick) es converteixen de cop i volta en escenes d’una inesperada violència, i a la inversa, els moments més violents aconsegueix que esdevinguin gags humorístics o de fort contingut dramàtic.

Però l’univers Kitano no s’acaba aquí, les seves pel·lícules també es caracteritzen per: un cert nihilisme vital i l’absència de sentimentalisme, el desafiament a la mort o la mort com a joc, l’expressió ambivalent de la cultura tradicional japonesa, sigui mitjançant la seva crítica o bé la seva representació amb un profund respecte, el minimalisme cinematogràfic, tant pel seu tractament tècnic, com pel seu ús del simbolisme, i finalment, l’escenificació del món yakuza, com a temàtica omnipresent en tota la seva filmografia i la seva màxima obsessió.

Gaudiu doncs descobrint la figura d’aquest immens cineasta que no només és l’absolut creador de la seva obra cinematogràfica essent-ne en la majoria de casos el director, el guionista, el muntador i el protagonista sinó que a més és un polifacètic artista: pintor, escriptor, poeta i fins i tot creador d’algun videojoc.

 

Kitano com a director - Filmografia

Aquiles y la tortuga - Takeshi Kitano

Aquiles y la tortuga*

(2008)

Nominada al Lleó d’Or el 2008 és una reflexió còmica sobre les dificultats de la creació artística, i en concret sobre la pintura de la qual ell mateix també n’és l’autor en la pel·lícula.

 

Boiling Point - Takeshi Kitano

Boiling point

(1989)
Barcelona : DeAPlaneta, cop. 2004

La segona i una de les pel·lícules més valorades pels seguidors de Kitano per ser de les que millor exemplifica el conjunt del seu univers. És una paròdia del món dels yakuza en forma d’esquetxos plena de surrealisme, nihilisme i crueltat amb una forta presència de la mort i també del silenci.

 

Brother - Takeshi Kitano

 

Dolls - Takeshi Kitano

Dolls

(2002)
Barcelona : DeAPlaneta, DL 2008

Nominada al Lleó d’Or el 2002 és un homenatge al conjunt de les arts japoneses, des del teatre de titelles fins a la poesia i la pintura. Acostuma a ser considerada la seva pel·lícula més bella estèticament.

 

Escenas en el mar - Takeshi Kitano

Escenas en el mar

(1994)
Madrid : Avalon, DL 2005

La pel·lícula més pròpiament minimalista i hipnòtica de Kitano on el simbolisme, el silenci i també la música en són els elements més característics.

 

Getting any - Takeshi Kitano

Getting any?

(1991)
Madrid : Avalon, DL 2005

Comèdia en forma de gags, que parodia el cinema i la societat japonesa i ens mostra el Kitano més gamberro.

 

Glory to the filmmaker - Takeshi Kitano

Glory to the filmmaker

(2007)
Barcelona : DeAPlaneta, DL 2008

Més reflexions entorn el món artístic. En aquest cas el mateix Kitano amb la comèdia i un toc de surrealisme es pregunta sobre la seva pròpia professió de cineasta i en fa autocrítica.

 

Hanna-Bi - Takeshi Kitano

Hana-bi

(1997)
Barcelona : Manga, cop. 2001

Considerada una pel·lícula de culte va guanyar el Lleó d’Or el 1997 i va ser nominada com a Millor Pel·lícula Estrangera als Premis César. En ella s’hi combinen la temàtica de la mort, el drama i la violència sense deixar de banda la comèdia i l’art.

 

Kids return - Takeshi Kitano

Kids return

(1996)
Madrid : Avalon, DL 2005

Reflex del pas de l’adolescència a la maduresa dins la societat nipona on es barregen la violència, la comèdia i també la tendresa.

 

Outrage - Takeshi Kitano

Outrage

(2010)
Barcelona : Mediatres, cop. 2012

Nominada a la Palma d’Or el 2010 ens dóna una visió contemporània i molt violenta del món dels yakuza.

 

Outrage 2 - Takeshi Kitano

 

Ryuzo and his seven henchmen - Takeshi Kitano

Ryuzo and his seven henchmen*

(2015)

Comèdia negra que relaciona el món yakuza contemporani amb la vellesa.

 

Sonatine - Takeshi Kitano

Sonatine

(1993)
[S.l.] : DeAPlaneta, DL 2004

Una més de les pel·lícules sobre el món yakuza multi premiada en diversos festivals: Millor Pel·lícula a Un Certain Regard del Festival de Cannes el 1993, nominada al Lleó d’Or el 1993 i Premi de l’Acadèmia Japonesa a la Millor Banda Sonora el 1994.

Aquest cop tot i no mancar-li violència representa el món yakuza amb certa poesia i tendresa. La crítica n’ha establert certs paral·lelismes amb Reservoir dogs de Tarantino i algunes referències a altres cineastes com John Ford o Carol Reed.

 

Takeshi's - Takeshi Kitano

Takeshi’s

(2005)
Barcelona : DeAPlaneta, Dl 2007

Nominada al Lleó d’Or el 2005, és una autoreflexió sobre la seva figura i personalitat dins el món de l’espectacle fent ús del surrealisme, de l’humor i com no, de la violència.

 

El verano de Kikujiro - Takeshi Kitano

El verano de Kikujiro

(1999)
Barcelona : Manga, cop. 2001

Premi de la Crítica al Festival de Valladolid i nominada a la Palma d’Or el 1999, és una road movie on el món yakuza i la infantesa s’hi relacionen donant com a resultat una obra plena de sentit de l’humor, tendresa i emotivitat.

 

Violent cop - Takeshi Kitano

Violent cop

(1989)
Barcelona : DeAPlaneta, DL 2004

La primera de les seves pel·lícules com a director i la que millor mostra la seva influència de l’splapstick i la seva peculiar manera de transitar de la comèdia a la violència.

 

Zatoichi - Takeshi Kitano

Zatoichi

(2003)
Barcelona : SAV, DL 2008

Una altra de les seves pel·lícules més reconegudes i premiades internacionalment el 2003: al Festival de Sitges amb diversos premis entre els quals Millor Pel·lícula, al Festival de Venècia amb el Lleó de Plata a Millor Director i al Festival de Toronto amb la Millor Pel·lícula.

Tot i estar ambientada en el Japó feudal i en el món dels samurais no hi manquen les seves referències als yakuza i fins i tot al western, però sobretot destaca per la seva original forma d’utilitzar el surrealisme, la ironia i el sentit de l’humor a més d’alguna sorprenent escena musical.

És a més una adaptació de la llegenda representada en el còmic manga de Hiroshi Hirata amb el mateix títol.

 

Kitano com a actor

‘Beat’ Takeshi, nom amb el qual és conegut Takeshi Kitano com a actor apareix com a protagonista en tota la seva filmografia excepte a Escenas en el mar (1994) i Dolls (2002), les úniques obres on el gènere romàntic és tractat d’una manera més explícita.

La seva última aparició com a actor ha estat a While the women are sleeping (2016), una adaptació d’un conte de Javier Marías dirigida pel cineasta hongkonguès Wayne Wang i presentada a les últimes edicions del Festival de Sitges i de la Berlinale.

Però també ha participat en les següents pel·lícules:
 

Battle royal

Battle Royale

FUKUSAKU, Kinji (2000)
Barcelona : Manga, DL 2002

 

FURUHATA Yasuo - Anata e

Anata e *

FURUHATA, Yasuo (2012)

 

ISHII Takashi - Gonin

Gonin

ISHII, Takashi (1995)
Barcelona : DeAPlaneta, DL 2008

 

LONGO Robert Johnny Mnemonic

Johnny Mnemonic

LONGO, Robert (1995)
Madrid : Tripictures, DL 1995

MIIKE Takeshi -  Izo

Izo

MIIKE, Takeshi (2004)
Barcelona : DeAPlaneta, DL 2008

 

OSHIMA Nagisa Feliz Navidad Mr Lawrence

Feliz Navidad Mr. Lawrence

OSHIMA, Nagisa (1982)
Barcelona : Cameo, cop. 2008

 

OSHIMA Nagisa -Gohatto

Gohatto

OSHIMA, Nagisa (1999)
Barcelona : Lauren, DL 2003

 

SAI Yoichi - Blood and bones

Blood and bones*

SAI, Yoichi (2004)

 
 

Bibliografia i altres recursos d'informació
 

MIRANDA Luis - Takeshi Kitano

Takeshi Kitano

MIRANDA, Luis
Madrid : Cátedra, cop. 2006

 

  The Cinema of Takeshi Kitano: Flowering Blood - Sean Redmon

The Cinema of Takeshi Kitano: Flowering Blood

[llibre electrònic] Consulta 28 d’octubre de 2016
REDMOND, Sean
Columbia University press, 2012

 

kitanoTakeshi.com

KitanoTakeshi.com

SYLOW, Henrik
[en línia] Consulta 21 d’octubre de 2016
© kitanotakeshi.com 2003-2014

Web amb molts recursos d’informació sobre Takeshi Kitano.

 

VILA Santiago - Takeshi Kitano niño ante el mar

Takeshi Kitano: niño ante el mar

VILA, Santiago
Madrid : Cátedra, cop. 2006

 

VV AA Takeshi Kitano al final de la violéncia

Takeshi Kitano: al final de la violencia

VV.AA.
Valladolid : Semana Internacional de Cine, DL 1998

 

* Títols que no es troben disponibles a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona

 


 

Centre d’interès del Japó de la Biblioteca Jaume Fuster

 
Japó Jaume Fuster
 

Escrit per | Biblioteca Jaume Fuster

La Biblioteca Jaume Fuster, obra de l'arquitecte Josep Llinàs, va obrir les portes el 13 de novembre de 2005. Porta el nom de l'escriptor Jaume Fuster (Barcelona, 1945-1998). Escriptor i guionista, traductor i membre actiu de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Fuster va estar estretament vinculat a la realitat social i cultural de Barcelona, i va donar la categoria de clàssic a la novel·la de gènere en català.

1 Comentari

  1. Alberto García

    26 abril 2017 at 11:20

    Quan es parla del Tarantino japonés, sovint es deixa de banda la particular poètica de Kitano, que no té ni de lluny Tarantino. A les pel·lícules de Tarantino és més difícil aprofundir. La mirada de Kitano és una mirada descreguda i plena de violència, però en la que els personatges són rescatats, en moltes ocasions, per la bellesa, malgrat que aquest rescat també acostuma a arribar tard…

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *