Escuchar con webReader

Terror Japonés - Guia de lectura - B. Jaume Fuster - Cinema de terror
 
El cinema japonès no solament pot presumir de ser una de les indústries més veteranes, prolífiques i premiades de la història del cinema sinó també de ser considerat un dels referents mundials en la producció del gènere de terror.

Els orígens del cinema de terror japonès es remunten als anys cinquanta i seixanta, a l’anomenada edat d’or del cinema nipó, en què es van començar a adaptar per a la gran pantalla històries populars del teatre tradicional (kabuki i ) que feien referència a llegendes i contes d’influència sintoista, budista i taoista protagonitzats per personatges sobrenaturals.

El kaidan eiga, tal com s’anomena aquest cinema de fantasmes i esperits, presentava una immensa legió d’éssers terrorífics que ja pertanyien a l’imaginari popular japonès. Hi apareixien ànimes en pena a la recerca de repòs (els yurei), éssers malèfics d’aparença monstruosa procedents de les muntanyes (els yo-kai), la dona de les neus (Yuki-onna), espectres capaços de provocar tota mena d’efectes paranormals (els obake) i fins i tot animals amb el do de transformar-se en persones (els henge), entre els quals els gats fantasma (kaibyo eiga).

Alguns dels cineastes més representatius d’aquella època són Teinosuke Kinugasa, Kenji Mizoguchi, Bin Kado, Nobuo Nakagawa, Kaneto Shindô, Masaki Kobayashi i Tokuzô Tanaka. Malauradament, al nostre país se n’han difós poques obres, tot i que algunes de les seves pel·lícules van obtenir premis internacionals: Jigokumon (La Puerta del infierno), de Teinosuke Kinugasa, Palma d’Or al Festival de Canes el 1954; Kwaidan (El más allá), de Masaki Kobayashi, Premi del Jurat al Festival de Canes el 1965, i nominada als Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa, i Ugetsu monogatari (Los cuentos de la luna pálida de agosto), Lleó de Plata al Festival de Venècia el 1953. Aquesta tendència en el cinema de terror es va allargar fins ben bé mitjan anys vuitanta i, posteriorment, entre el final d’aquella dècada i el començament dels anys noranta, va sorgir el que es podria considerar el precedent de la nova fornada creativa del terror japonès. En trobem exemples en produccions com ara Tetsuo I (1988) i Tetsuo II (1992), de Shinya Tsukamoto, o Sweet home (1989), de Kiyoshi Kurosawa, que van representar la transició fins al que ara anomenem j-horror (terror japonès).

Iniciada a principi dels anys noranta i encapçalada per Ringu (The Ring), de Hideo Nakata, l’era del j-horror s’estén fins al cinema contemporani. La seva aparició va representar en aquell temps una autèntica revolució en el cinema de terror, ja que va saber renovar i superar uns recursos que en el terror hollywoodià ja mostraven signes d’esgotament i reiteració.

La innovació que va comportar el j-horror, doncs, va ser la suma de dos elements. D’una banda, va introduir el terror psicològic com a clau de l’experiència cinematogràfica i, de l’altra, va saber integrar en un mateix producte l’estètica hereva del kaidan eiga, amb els personatges sobrenaturals característics de les llegendes populars, i uns entorns fortament tecnificats propis del món contemporani. Així, en el cinema j-horror, continuem trobant-hi fantasmes venjatius, ànimes de nens condemnades a vagar pel món dels vius i espectres femenins de cabells llargs i figura deformada, tot i que ara interactuen amb aparells domèstics, com ara telèfons, pantalles de televisió i ordinadors connectats a la xarxa. Tot això crea una atmosfera aterridora en què la separació entre el nostre món quotidià i el del més enllà sembla una petita escletxa massa fàcil de traspassar.

Els cineastes més representatius d’aquest corrent cinematogràfic, Kiyoshi Kurosawa, Takashi Miike, Hideo Nakata i Takashi Shimizu ens han deixat un bon llegat de pel·lícules, algunes de les quals també han estat premiades en festivals internacionals i que en molts casos han tingut les respectives seqüeles i remakes (la majoria de producció nord-americana, però d’una qualitat que, en general, no assoleix els alts nivells del terror japonès).

A continuació trobareu una relació de tot el que la Xarxa de Biblioteques de Barcelona us ofereix sobre aquest terrorífic univers. Estem segurs que us proporcionarà el plaer d’una experiència esfereïdora.

 

ELS KAIDAN EIGA

 

  El más allà = Kwaidan  KOBAYASHI, Masaki (1964)

El más allà = Kwaidan

KOBAYASHI, Masaki (1964)
Barcelona : Filmax, DL 2001

Basada en el recull de contes tradicionals de Lafcadio Hearn.

 

  Cuentos de la luna pálida = Ugetsu monogatari  MIZOGUCHI, Kenji (1953)

Cuentos de la luna pálida = Ugetsu monogatari

MIZOGUCHI, Kenji (1953)
[S.l.] : DeAPlaneta, DL 2004

Basada en el clàssic d’Akinari Ueda.

 

Onibaba - SHINDO, Kaneto

Onibaba

SHINDO, Kaneto (1964)
Barcelona : Filmax, DL 2001

 

 

J-HORROR

 

  Inugami  HARADA, Masato (2001)

Inugami

HARADA, Masato (2001)
Barcelona : DeAPlaneta, DL 2003

Premi a la Millor Actriu al Festival de Sitges 2001.

 

  Cure  KUROSAWA, Kiyoshi

Cure

KUROSAWA, Kiyoshi (1997)
[S.l.] : Warner Bros., cop. 1997

 

  Loft  KUROSAWA, Kiyoshi

Loft

KUROSAWA, Kiyoshi (2005)
Barcelona : Warner, DL 2010

 

  Pulse = Kairo  KUROSAWA, Kiyoshi

Pulse = Kairo

KUROSAWA, Kiyoshi (2001)
Hong Kong : Universe Laser & Video, [2002?]

 

  Retribution = Sakebi  KUROSAWA, Kiyoshi

Retribution = Sakebi

KUROSAWA, Kiyoshi (2006)
Barcelona : Filmax, DL 2008

 

  Séance  KUROSAWA, Kiyoshi

Séance

KUROSAWA, Kiyoshi (1999)
Barcelona : Warner, DL 2010

Premi FIPRESCI al Festival de Cannes 2001 i Premi de la Crítica a Fant-Asia Film Festival.

 

  Audition  MIIKE, Takashi

Audition

MIIKE, Takashi (1999)
Barcelona : DeAPlaneta, 2002

 

  Gozu: el camino a la locura  MIIKE, Takashi

Gozu: el camino a la locura

MIIKE, Takashi (2003)
Barcelona : Versus, DL 2006

Premi als Millors Efectes Especials al Festival de Sitges 2003.

 

  Llamada perdida = Chakushin ari  MIIKE, Takashi

Llamada perdida = Chakushin ari

MIIKE, Takashi (2003)
Barcelona : Filmax, DL 2005

 

  Dark Water = Honogurai mizu no soko kara  NAKATA, Hideo

Dark Water = Honogurai mizu no soko kara

NAKATA, Hideo (2002)
Barcelona : Planeta, [2003]

Basada en una col·lecció d’històries de K­oji Susuki.

  Kaidan  NAKATA, Hideo

Kaidan

NAKATA, Hideo (2007)
L’Hospitalet de Llobregat : Filmax [etc.], DL 2009

 

  The ring = Ringu  NAKATA, Hideo

The ring = Ringu

NAKATA, Hideo (1998)
Barcelona : Filmax, DL 2001

Basada en el best-seller de Koji Suzuki. Premi a la Millor Pel·lícula i Efectes Especials al Festival de Sitges 1999.

 

  The ring = Ringu  NAKATA, Hideo

The Ring 2

NAKATA, Hideo (2005)
Barcelona : Selectavisión, DL 2014

 

 Apartamento 1303  OIKAWA, Ataru

Apartamento 1303

OIKAWA, Ataru (2007)
Madrid : Paramount, DL 2007

 

  Tomie  OIKAWA, Ataru

Tomie

OIKAWA, Ataru (1999)
Hong Kong : Universe Laser & Video, 2000?

Basada en el manga Tomie

 

  La maldición : the grudge  SHIMIZU, Takashi

La maldición : the grudge

SHIMIZU, Takashi (2002)
[S.l.] : DeAPlaneta, 2004?

 

  La maldición 2 : the grudge 2 = Ju-On II  SHIMIZU, Takashi

La maldición 2 : the grudge 2 = Ju-On II

SHIMIZU, Takashi (2003)
[S.l.] : DeAPlaneta, 2003-?

 

Reincarnation SHIMIZU, Takashi

Reincarnation

SHIMIZU, Takashi (2005)
Barcelona : Filmax, DL 2007

 

El pozo  TSUKAMOTO, Rempei (2005)

El pozo

TSUKAMOTO, Rempei (2005)
Barcelona : Filmax, DL 2006

Seqüela de Llamada perdida.

 

 

 
 

REMAKES

 

  Dark Water  SALLES, Walter

Dark Water

SALLES, Walter (2005)
Madrid : Buena Vista, DL 2005

 

  El grito  SHIMIZU, Takashi

El grito

SHIMIZU, Takashi (2004)
Barcelona : DeAPlaneta, 2004

Remake de La maldición realitzada pel seu mateix director.

 

  Pulse  SONZERO, Jim

Pulse

SONZERO, Jim (2006)
Barcelona : DeAPlaneta, DL 2007

 

   Apartamento 1303  TAVERNA, Michael

Apartamento 1303

TAVERNA, Michael (2012)
Madrid : Paramount, cop. 2013

 

Llamada perdida  VALETTE, Eric

Llamada perdida

VALETTE, Eric (2007)
Madrid : Warner Bros, cop. 2008

 

  The ring (La señal)  VERBINSKI, Gore

The ring (La señal)

VERBINSKI, Gore (2002)
[S.l.] : DreamWorks LLC, cop. 2006

 
 

LITERATURA i MANGA

FONT D’INSPIRACIÓ CINEMATOGRÀFICA

 

Kwaidan: cuentos fantásticos de Japón  HEARN, Lafcadio

Kwaidan: cuentos fantásticos de Japón

HEARN, Lafcadio
Madrid : Alianza, 2007

 

Tomie  ITO, Junji

Tomie

ITO, Junji
Barcelona : La Cúpula, 2006

 

  Dark water  SUZUKI, Koji

Dark water

SUZUKI, Koji
Gijón : Satori, 2015

  The ring  SUZUKI, Koji

The ring

SUZUKI, Koji
Barcelona : Mondadori, 2004

 

  Cuentos de lluvia y de luna  UEDA, Akinari

Cuentos de lluvia y de luna

UEDA, Akinari
Madrid : Trotta, 2002

 

 

I ENCARA MÉS A…

 

  Cine fantástico y de terror japonés : 1899-2001

Cine fantástico y de terror japonés : 1899-2001

AGUILAR, Carlos
Donostia : Donostia Kultura : Semana de Cine Fantástico y de Terror de San Sebastián, [2001?]

 

  Kaidan Eiga: El tsunami cinematográfico que aterrorizó al mundo  CASTAÑER RUIZ, Sergio

Kaidan Eiga: El tsunami cinematográfico que aterrorizó al mundo

CASTAÑER RUIZ, Sergio
[en línia]. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2016. [Consulta 30 de setembre de 2016]

 

  Diez años de terror asiático: 1995-2005  LÓPEZ, Domingo

Diez años de terror asiático: 1995-2005

LÓPEZ, Domingo [et al.]
Barcelona : Cineasia, 2005

  Espectros de cine en Japón  MALPARTIDA TIRADO, Rafael

Espectros de cine en Japón

MALPARTIDA TIRADO, Rafael
Gijón : Satori, DL 2014

 

  The Ring: una mirada al abismo  OLIVARES MERINO, Julio Ángel

The Ring: una mirada al abismo

OLIVARES MERINO, Julio Ángel
Madrid : Jaguar, 2005

 

  Takashi Miike: la provocación que llegó de Oriente  SALA, Ángel

Takashi Miike: la provocación que llegó de Oriente

SALA, Ángel
Madrid : Calamar, 2013

 

 


 

Centre d’interès del Japó de la Biblioteca Jaume Fuster

Japó Jaume Fuster

 

Escrit per | Biblioteca Jaume Fuster

La Biblioteca Jaume Fuster, obra de l'arquitecte Josep Llinàs, va obrir les portes el 13 de novembre de 2005. Porta el nom de l'escriptor Jaume Fuster (Barcelona, 1945-1998). Escriptor i guionista, traductor i membre actiu de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Fuster va estar estretament vinculat a la realitat social i cultural de Barcelona, i va donar la categoria de clàssic a la novel·la de gènere en català.

1 Comentari

  1. Marian

    30 novembre 2016 at 10:45

    Una selección terrorífica… Me encanta!!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *