6

Shirley - Gustav Deutsch

Deutsch, Gustav
Shirley : visiones de una realidad

Madrid : Karma, DL 2014

 

Si algú ha retratat la solitud de l’home modern i en particular dels nord-americans, ha estat sens dubte Edward Hopper (1882-1967). Amb els seus quadres de personatges abstrets, solitaris, en un bar, a l’habitació d’un motel…, sense relacionar-se amb ningú, callats i, sembla ser, profundament sols. A aquest fet també l’acompanya la mena de llum irreal i estàtica de les seves pintures.

Un esperit que ha recollit perfectament el cineasta vienès Gustav Deutsch quan ha elaborat una història a partir de 13 quadres del pintor realista. La còpia és exacta, la llum, les ombres, els vestits, els pentinats, els colors rotunds i saturats… Semblen, millor dit, ho són, quadres vivents. Un plaer estètic per imaginar com podrien ser en realitat els quadres de Hopper, ja que les escenes resulten una mena de quadres animats.

La protagonista i fil conductor del film és una actriu que es diu Shirley que no està gaire d’acord amb el seu periple vital durant 30 anys. La càmera fixa, la llum, ens van transmetent una sensació de desil·lusió, un punt perplexa i angoixant.

Erika Bornay en el seu llibre Las historias secretas que Hopper pintó li dedica al quadre Hotel Room de 1931 aquestes paraules:
 

Lo primero que me viene a la mente es cuál serà la expresion de tu rostro cuando llegues al final de esta carta. […]  Con tu trivialidad característica, imagino que tu primera reacción serà preguntarte  si ha pasado algo entre nosotros […] Si existió alguna disputa que extrañamente hubieras olvidado […] una travesura de tu mujercita…

 
a0d5716663557a23d35dd7b19128fa54
 
Al quadre Room in New York de 1932 es torna a repetir la incomunicació i la solitud, ara de dues persones de sexes oposats que semblen una parella però que no mantenen contacte visual i estan ocupats, l’home llegint el diari i la dona, amb una mà al piano amb aire lànguid i una mica avorrit…
 

Room%20in%20New%20York%20Edward%20Hopper
 

Un dia Conrad, de manera algo irreflexiva, incluso frívola, […] me dijo que sería mucho más cómodo estar juntos que separados, sin tenir que aguardar la cita en tal o cual  lugar. Y me pidió que me casara con él.

 
És el que ens evoca Bornay amb la visualització de l’escena pintada. Els somnis trencats, les expectatives mai complides es retraten a New York movie de 1939.
 
edward-hopper-new-york-movie

Acepté este trabajo para ver cine. En realidad yo lo que quería era ser actriz. (¿es que a alguien puede gustarle ser acomodadora?)

 

fotograma de la pel·lícula
intermission-also-known-as-intermedio

 

El fotograma de la pel·lícula (a l’esquerra) i el quadre de Hopper Intermission de 1963 (a la dreta)  com podem comprovar són pràcticament idèntics.

La qual cosa es va repetint com a constant característica en tot el llargmetratge. El fotograma de la part esquerra repeteix la composició, el color, la llum i la posició dels personatges del quadre Excursion into philosophy de 1959:

 

Excursion-into-Philosophy-1959-©-michaela-theurl-Shirley-Visions-of-Reality-Gustav-Deutsch-2013
hopper-Excursion_into_philosophy_59

 
I, abundant en la solitud, la sensació d’irrealitat, de temps congelat, en un altre fotograma inquietant per l’atmosfera il·lusòria i freda que transmet:
 

Office-at-Night-1940-©-michaela-theurl-Shirley-Visions-of-Reality-Gustav-Deutsch-2013
office-at-night

 

En els premis austríacs de cinema del 2014 Shirley va ser premiada a la Millor Fotografia, Millor Disseny de Vestuari i Millor disseny de Producció.

Per últim, un tastet del vídeo de la pel·lícula:
 

 

Escrit per | Olímpia

A l'Olímpia li encanta el blau de Grècia, el que es veu entre el cel i l'horitzó, el verd maragda... Sóc la Rosa i treballo a la Biblioteca Horta-Can Mariner. Em fascina el món dels nens, la seva formació i... m'encanten les paraules esdrúixoles!

6 Comentaris

  1. Nuria

    13 desembre 2016 at 23:00

    Tot una obra d’art! Sembla que no hagi passat el temps, la societat avui dia esta solitaria igual que es veuen a les pintures. Gracies Olimpia! Una bona recomanació!

  2. Marian

    14 desembre 2016 at 11:05

    Que interessant. sembla que amb el tema de la incomunicació encara hem d’aprendre molt. El curiós es que si el quadre de “Room in New York” s’hagués pintat ara, segurament els dos estarien mirant el seu mòbil. Potser la solitud és la mateixa, només hem canviat la forma d’incomunicar-nos.
    Aquesta peli la recomanaré a més d’un i una…

  3. marta

    15 desembre 2016 at 0:00

    Les comparatives dels quadres i els fotogrames son genials. Tinc curiositat per veure la pel.licula.
    Em sorpreneu amb aquestes recomanacions.

  4. olimpia

    15 desembre 2016 at 11:31

    Estic segura que us agradarà la pel·lícula. És una bona ocasió per veure/imaginar-se els quadres vivents.
    Gràcies pels vostres comentaris.

  5. Pili

    16 desembre 2016 at 10:53

    La soledad,la luz de los cuadros,el trazo simple y a la vez profundo de los dibujos hace que estos nos hablen,expliquen… sin palabras cada escena de la vida.
    La pelicula otra obra de arte.
    Gracias Olimpia por este trabajo de investigación que nos permites compartir.

  6. Olímpia

    16 gener 2017 at 15:38

    Si voleu veure Hotel Room (1931) teniu l’oportunitat fins el proper 5 de febrer a l’exposició del Caixaforum: ‘Un Thyssen mai vist’.

    El quadre de format gran, aproximadament 160x150cm, transmet amb la seva quietud i la seva llum blanca destacant a sobre del llit on la noia mostra la seva desvalguda nuesa, un ambient de solitud i d’irrealitat, amb un punt de desassossec.
    Igual que el que vol captar Gustav Deustch a la pel·lícula.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *