0

Maria Dolors Sàrries, cofundadora i directora de l’editorial Meteora, ens parla de la seva relació amb una de les grans escriptores de la literatura catalana, Olga Xirinacs, alhora que ens ressenya la darrera obra de l’autora, La Crisi dels vuitanta.

La Crisi dels vuitanta / Olga Xirinacs

Xirinacs, Olga
La Crisi dels vuitanta

Barcelona : Meteora, 2016

 

La crisi dels vuitanta és l’últim llibre que ha publicat la gran escriptora Olga Xirinacs. Ella volia deixar constància escrita de tot el que ha significat complir vuit dècades. I ho ha fet en un llibre de format petitó, que no arriba a les setanta pàgines i amb uns textos breus on no hi sobra ni hi falta res. L’edat ensenya a ser concís, a no perdre el temps, a no fer servir paraules de més.

El llibre ens el va portar a la nostra editorial, Meteora, mesos abans d’aquest passat onze de maig que era quan va ser el seu aniversari. A ulls clucs vam dir que sí. No teníem cap dubte que el que ens lliurava l’Olga estaria meravellosament escrit. Ens coneixem de fa temps. Hem compartit històries literàries conjuntes. Per a nosaltres ha estat un honor.

L’Olga va publicar a Meteora, fa deu anys exactament, El hijo del tejedor, novel·la que constitueix un homenatge a les seves arrels familiars asturianes. El seu segon cognom és Díaz.

Precisament aquest llibre va fer que anéssim a fer “bolos” per les “Espanyes”. Vam anar a presentar-lo a Madrid i Oviedo, entre d’altres ciutats.

En aquests viatges vam tenir temps de parlar de moltes coses i va ser quan vaig descobrir una Olga diferent a l’Olga escriptora.
Acompanyada pel Vicenç, el seu home, una persona encantadora, amb un cor molt gran que estima i admira l’Olga, vam passejar per Astúries. Quina il·lusió que li va fer poder recórrer els llocs que havien estat els escenaris de la vida de la seva mare!

Vaig saber que és una entesa en plantes i arbres. El teix hi té un paper importantíssim a la novel·la asturiana de l’Olga. És un dels protagonistes. També vaig saber que pinta i li agraden les arts plàstiques. Fa uns collages preciosos. Per Nadal o pel meu aniversari he tingut la sort de poder-ne rebre. Perquè l’Olga és molt detallista. És d’aquelles persones que pensen sempre en els altres. Vol obsequiar-los i agrair qualsevol detall que els altres facin per ella.

M’agrada dir que tinc una capsa preciosa, que em va regalar, on hi guardo els rellotges. Crec que té molt de significat guardar-hi el temps. Cada matí, quan em poso el rellotge me’n recordo d’ella. És una bona manera de començar el dia.

L’Olga i jo tenim en comú també l’estimació cap a les terres pirinenques. L’Alta Ribagorça. En aquells paratges preciosos de la Vall de Boí hi fa estades. Té la plena convicció que li van bé per la salut. Que els aires que arriben d’aquelles muntanyes i del Parc d’Aigües Tortes l’ajuden a respirar millor. Jo també en sóc una ferma defensora. Tant una com l’altra estimem aquella Vall.

Tornant, però, al seu últim llibre, voldria remarcar que arribar als vuitanta, per l’autora, no implica caure en una depressió. Reconeix que el camí recorregut és molt més llarg del que queda per davant, però dins d’ella hi ha una suma de molts records, de moltes vivències que no permeten caure en el desànim. No és gens pessimista en aquest sentit, al contrari. Veure l’edat que tens, acceptar-la, mirar-se un mateix és, senzillament, ser realista.

L’Olga diu que no reconeix el seu cos. No és el que sempre havia tingut ni el que voldria tenir. Però sap que les malalties i l’edat van agafades de la mà de la decadència física i això no t’ho estalvia ningú.

Resten els records. A la vida n’hi ha de tot tipus. Com diu, és absurd voler-ho negar. Ens en relata alguns en format d’històries que agrada escoltar/llegir. A mesura que hi entrem hi trobem la seva vinculació a la música, a la literatura, a la família i al cinema. Precisament la coberta és una preciosa fotografia de Judy Garland en el paper de Dorothy Gale, a la pel·lícula The Wizard of Oz (El mag d’Oz). L’Olga ens diu que ha tocat moltes vegades al piano la melodia de “Més enllà de l’arc iris”. Que no fa massa la va tornar a sentir en una sèrie de televisió en el moment que Londres era bombardejada. I fa el paral·lelisme amb la vida que ella ha tingut perquè com ens diu tot just quan encetem el llibre, “als vuitanta anys, si és que no ho ha estat encara, un cos es prepara per ser bombardejat”.

No pensem ni per un moment que l’Olga ha escrit un llibre d’autoajuda. No la veig escrivint-ne. Ella és més d’històries de terror. Li agraden els relats de misteri i d’emoció. Que ens facin posar els nervis en tensió. Crec que com ha fet Josep Puigbó en el programa (S)avis de Televisió de Catalunya, és posar a les persones grans en el paper que els correspon a la nostra societat. Una societat que cada vegada els ignora més i que no els té en consideració.

L’Olga, amb La crisi dels vuitanta ens diu com cal dignificar el concepte d’ancianitat en la nostra societat actual.

La clarividència no li ha arribat als vuitanta anys, a l’Olga Xirinacs, ja que la seva trajectòria literària l’està avalant des de fa un munt de dècades. No en va és l’autora més premiada de la literatura catalana. El que percebem en el seu text és una enteresa i un realisme lúcid davant del fet de ser una persona gran que fa que els que tinguin aquesta edat, s’hi vegin acompanyats, i els que encara no la tinguin, prenguin un referent per viure amb la intensitat i el compromís amb què Olga Xirinacs viu l’aventura de fer-se gran.

La crisi dels vuitanta és un compendi de crònica ciutadana, de reflexió filosòfica, de crítica cultural, de com fer de la narrativa una altra forma de poesia… i sobretot és el regal invers que Olga Xirinacs ens fa als lectors pel seu vuitantè aniversari.

 

Olga Xirinacs

 

Escrit per | ArnauaCaboet

Pirinenca i de la mateixa manera que les trementinaires del segle passat, també he hagut de baixar a la plana a treballar. Sóc la Montse i em trobareu a la Montserrat Abelló.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada